Louis-Henri de Loménie (París, 13 de gener, 1635 - Abadia de Château-Landon, 17 d'abril, 1698), fou un polític i escriptor francès, era fill d'Henri-Auguste de Loménie, comte de Brienne.
Del 1651 al 1663 va exercir, per delegació del seu pare, el càrrec de secretari d'Estat, i com a tal va assistir al matrimoni de Lluís XIV. En 1660, s'ignora per quina causa, el rei el va obligar a dimitir, i llavors va entrar a la congregació de l'Oratori, però poc després es va enamorar apassionadament de la princesa de Mecklenburg (1670), i va abandonar el convent per dirigir-se a Alemanya on per espai de tres anys va portar una vida dissipada i escandalosa.
Obligat a tornar a París, va ser tancat successivament a Saint-Germain-des-Pres i a San Lázar, on va passar per boig fins que un decret el va tornar la llibertat, si bé dos anys abans de la seva mort va ser de nou tancat a l'abadia de Château-Landon.
És descrit per Voltaire a Le siècle de Louis XIV:
Havia reunit una magnífica col·lecció de quadres, que ell mateix va descriure a l'obra De pinacotheca sua. A més va escriure: Itinerarium (1660), Libellus carminum (1662), Poésies chrétiennes (París, 1671), Le roman véritable, ou l'histoire secrète du jansénisme; Mémoires (Amsterdam, 1720), i Mémoires inédites (París, 1828).
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 30, pàg. 1507. ()
Categoria:Escriptors parisencs Categoria:Polítics parisencs Categoria:Morts el 1698 Categoria:Escriptors francesos del segle XVII Categoria:Morts a Sena Saint-Denis Categoria:Morts als Alts del Sena Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors morts al segle XVII Categoria:Nascuts el 1635