Josef Pembaur sènior o el Vell (Innsbruck (Austria), 23 de maig, 1848 - idem. 19 de febrer, 1923), va ser un director d'orquestra, compositor i professor de música austríac.
Fill d'un funcionari administratiu i regidor municipal va estudiar inicialment dret a la Universitat d'Innsbruck, però després es va dedicar a la música i va estudiar composició i orgue a la Universitat de Música i Art Dramàtic de Viena amb Anton Bruckner i al Conservatori de Múnic amb Josef Gabriel Rheinberger, solfeig i orgue, i també amb Giuseppe Buonamici, Franz Wüllner i Julius Hey. A Múnic va fer amistat amb Peter Cornelius.
El 1874 va succeir a Matthäus Nagiller com a director de l'Innsbruck Musikverein i va assegurar un auge en la vida musical d'Innsbruck. Pembaur va dirigir una associació orquestral que va fundar i els serveis acadèmics de l'Església dels Jesuïtes, la Societat Coral Acadèmica, l'Innsbrucker Liedertafel i el Cor del Tirol, que va recuperar el 1881. Va fundar un cor mixt per a representacions anuals d'oratoris.
A l'escola del Musikverein va ensenyar cant solista, piano, solfeig i de vegades també orgue. Entre els seus alumnes hi havia Ludwig Thuille, Vinzenz Goller, Anton Schmutzer, Hartmann von An der Lan-Hochbrunn, Josef Prantl, Martin Spörr i Josef Eduard Ploner. Va impulsar una millor paga per als professors, cosa que li va permetre atraure millors professors i augmentar la reputació de l'escola. El 1912 va aconseguir que l'associació de música, que abans havia utilitzat diverses sales inadequades, el seu propi edifici, l'actual Conservatori Estatal del Tirol.
Com a compositor, Pembaur va crear una simfonia, una òpera, oratoris, una missa alemanya i vuit llatines, un rèquiem, marxes, música de piano, música de cambra, 56 cors masculins, set cors mixtes i unes 70 cançons. Els seus cors masculins s'han interpretat no només a Europa sinó també a Amèrica. Si bé va mostrar interès per la música moderna com a director d'orquestra, com a compositor va continuar sent un post-romàntic influenciat per Robert Schumann. També va publicar una sèrie de tractats i assaigs, especialment en els informes anuals de l'escola de l'Associació de Música d'Innsbruck.
Vida privada Els seus fills Josef i Karl Pembaur també es van convertir en músics, el seu fill Walter es va convertir en polític.
Honors Orde de la Corona de Ferro Títol Director acadèmic de música de la Universitat d'Innsbruck, 1883 Creu de cavaller de l'orde de Franz Joseph, 1900 https://anno.onb.ac.at/cgi-content/anno?apm=0&aid=tan&datum=19230220&seite=3/In: Tiroler Anzeiger, 20. Februar 1923, S. 3 (Online bei ANNO). Mestre de cor honorari de l'Associació de Cant Tirolès Nomenament d'un carrer amb el seu nom al districte de Pradl d'Innsbruck
Obres (selecció) Obertura de primavera, cap al 1880 Al Tirol. Simfonia, op. 39, 1884 La batalla de Berg Isel 1809, oratori, abans de 1888 (text de Bartholomäus Del Pero) Imatges de la vida de Walther von der Vogelweide, oratori, abans de 1888 Deutsche Messe, op.62, abans de 1897 Amor gitano, Òpera, 1898 Concert per a violoncel i orquestra, op.86, cap al 1910
Referències
Bibliografia Walter Senn: Pembaur, Josef d. Ä .. A: Lèxic biogràfic austríac 1815–1950 (ÖBL). Volum 7, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 1978, , pàg. 402 i següents (Enllaços directes a la pàg. 402, pàg. 403). Christian Fastl: Pembaur, família. A: Oesterreichisches Musiklexikon. Edició en línia, Viena 2002 i següents, ; Edició impresa: Volum 4, Verlag der Österreichischen Akademie der Wissenschaften, Viena 2005, .
Categoria:Directors d'orquestra austríacs Categoria:Compositors austríacs del Romanticisme Categoria:Morts a Innsbruck Categoria:Persones d'Innsbruck Categoria:Alumnes de la Hochschule für Musik und Theater München Categoria:Morts el 1923 Categoria:Compositors tirolesos Categoria:Músics de l'estat del Tirol Categoria:Compositors austríacs morts al segle XX Categoria:Compositors austríacs nascuts al segle XIX Categoria:Nascuts el 1848