miniatura|L'anomenat Mozart de Bolonya, una còpia realitzada el 1777 a Salzburg (Àustria) per un autor desconegut, a partir d'un retrat original. Fou una comanda per a la galeria de compositors de Giovanni Battista Martini, a Bolonya (Itàlia). L' aspecte físic i la personalitat de Wolfgang Amadeus Mozart actualment són objecte de molts estudis.Vegeu el pròleg de Einstein El fet que no s'hagin pogut exhumar les restes de Mozart, ja que es desconeix el punt exacte en el qual es localitza la tomba comunitària en què va ser enterrat, ni es conservin màscares o motlles mortuoris, confereix un cert grau d'incertesa sobre l'aparença física del compositor.El comte Joseph Deym von Strižtež, àlies Müller, va realitzar dues màscares mortuòries de Mozart la mateixa nit de la seva mort, amb les quals va elaborar una estàtua de cera que va exposar, al costat d'una de les màscares, a la galeria d'art que regentava (Kunstkabinett Müller). L'altra màscara la va lliurar a Constanze, que després d'uns anys, la va trencar «sense voler» (ella sempre deia que l'accident havia estat fortuït, però hi ha prou dades per afirmar que la seva destrucció va ser intencionada). Pel que fa a la màscara i l'estàtua de cera que va conservar Müller, els seus rastres es van perdre a la mort del col·leccionista, el 1804. Vegeu Robbins Landon, p. 247 n. 25. Encara que existeix un suposat crani de Mozart, la seva autenticitat, més que qüestionable, no s'ha pogut verificar. Aquest crani ha estat sotmès a diverses proves d'ADN, comparant-ho amb els de les seves suposades neboda i àvia materna, però no només van trobar que l'ADN del primer no coincidia amb els dels seus dos familiars, sinó que els de elles tampoc concordaven entre si.Per a més informació sobre aquest suposat crani de Mozart, vegeu l'article Mort de Wolfgang Amadeus Mozart. Així mateix, s'ha preservat un presumpte floc del seu cabell, també de dubtosa legitimitat. No obstant això, existeixen fonts i referències fidedignes pel que fa tant al seu aspecte i indumentària com a la seva personalitat. Aquesta informació es concreta en obres plàstiques, descripcions i testimoniatges de l'època, que permeten fer-se una idea més o menys encertada de com era Mozart física i psicològicament.
Amb relació a la seva roba i als efectes personals, estudis més recents que s'han basat en diversos documents com l'Ordre de Suspensió redactada després de la seva mort o el registre dels rebuts de compra de vestits, han contribuït molt a aclarir els gustos de Mozart pel que fa a la roba.En alemany Sperrs-Relation, relació d'estris duta a terme després de la mort d'una persona. Vegeu Deutsch, p. 495, i Robbins, p. 36.
Amb relació a la seva personalitat, el seu coneixement es basa, fonamentalment, en les descripcions que s'han conservat dels seus contemporanis, així com en l'anàlisi de l'àmplia correspondència personal del mateix compositor.Per a la correspondència de Mozart, Vegeu
Aspecte físic miniatura|241x241px|Representació de l'orella esquerra de Mozart (esquerra) i d'una orella normal (dreta), que apareix en la biografia que va realitzar del compositor el segon marit de la vídua de Mozart, Georg Nikolaus von Nissen.
Com va escriure Franz Xaver Niemetschek, un dels seus primers biògrafs, «no hi havia res d'especial en [el seu] físic. […] Era petit i la seva aparença, excepte els seus ulls grans i intensos, no mostrava cap signe del seu geni».
Mozart va ser descrit pel tenor Michael Kelly, actor i cantant irlandès de l'Òpera de Viena, en la seva obra Reminiscences.Amic de Mozart, Kelly va ser el primer intèrpret dels papers de Curzio i Basilio a l'òpera Les noces de Fígaro. Vegeu Andrés, p. 51. Aquesta aporta una de les descripcions més valuoses i completes de la figura de Mozart:Hutchings, págs. 15-16.Andrés, p. 51.
Entretenia a les visites interpretant fantasies i capricis en el piano. La seva sensibilitat, el seu sentiment, la rapidesa dels dits i, sobretot, l'agilitat i la potència de la mà esquerra, em deixaven absort. Després de l'esplèndida execució, ens assèiem a taula per sopar, i jo tenia l'honor d'asseure'm entre ell i la seva dona. Després del sopar, si l'ocasió era propícia i hi havia més convidats, marxaven tots cap al ball, i Mozart s'hi unia amb gran entusiasme. Físicament, era un home de complexió petita, molt prim i de pàl·lid rostre, amb abundant cabell, encara que una mica fi i clar, del qual estava, per cert, molt orgullós. Recordo que un cop em va convidar a casa seva i vaig estar molt de temps allà, on sempre vaig ser rebut amb hospitalitat i estima; en aquella ocasió vaig poder comprovar la seva gran afició al ponx, que barrejava amb altres begudes i prenia, veritablement, amb poca mesura. Era molt aficionat al billar, i jugàvem junts força partides, encara que sempre em guanyava. Va ser un home de cor bondadós i el seu ànim estava constantment disposat a complaure els altres. Només es mostrava una cosa diferent quan interpretava la seva música: era capaç d'interrompre la seva execució si escoltava el soroll més petit. Oferia concerts cada diumenge, als quals jo no recordo haver faltat en cap ocasió.
Dels testimoniatges directes de l'aparença del compositor, diversos experts sobre la vida de Mozart conclouen que era un home de poca alçada (feia uns 152 cm), molt prim i pàl·lid.Hutchings, cap. 1.Stendhal, p. 58. De la seva poca altura dona fe el diari del comte Ludwig von Bentheim-Steinfurt, aristòcrata contemporani de Mozart que va assistir a un dels seus concerts, celebrat el 15 d'octubre en el Teatre Municipal de Viena, en el qual Mozart va interpretar algunes peces.Robbins, p. 20. En l'entrada corresponent al 15 d'octubre, el comte afirma que «el senyor Mozart és un home petit, de figura agradable».Andrés, p. 51.Robbins Landon, p. 21. De la seva pal·lidesa, la seva poca alçada i la seva primesa ho confirmen, així mateix, uns comentaris redactats el 1792 per Maria Anna Mozart, la germana de Wolfgang, per a la futura biografia de Friedrich Schlichtegroll:Robbins Landon, p. 218.Mozart, Briefe, IV, págs. 199 y s. Els pares de Mozart eren a la seva època la parella més ben plantada de Salzburg, i en els seus anys de joventut la filla passava per posseir una bellesa notable. Però el fill, Wolfgang, era petit, prim, de complexió pàl·lida i sense cap aspecte extraordinari en la seva aparença externa.
Presentava un rostre corrent, que estava marcat per les cicatrius de la verola que va patir en la seva infància, i en el qual destacava un bon nas. Els seus ulls eren grans i clars (pel que sembla, de color blau intens) i lluïa una cabellera abundant i espessa, de cabell fi i color trigueny, recollit en una cua.En els seus últims anys, Mozart no portava perruca, sinó que lluïa els seus propis cabells. Vegeu Robbins Landon, p. 36. Les seves mans eren de grandària mitjana, amb dits llargs i fins, i la seva boca era petita. A l'orella esquerra de Mozart li faltava la circumvolució usual o petxina (aquesta rara malformació congènita es coneix ara en la literatura mèdica amb el nom de «orella de Mozart»; vegeu la imatge).Davies, págs. 437–442, 560 y ss.
Era bastant maldestre en la manipulació d'objectes, més encara com més petits eren, i no podia parar de joguinejar o tamborinar amb les mans quan parlava amb algú o quan menjava: el seu cos sempre estava en moviment.Stendhal, p. 59.
Pel seu costat, Constanze va escriure més tard que «era un tenor, bastant suau en l'oratòria i delicat en el cant, però quan alguna cosa l'excitava, o era necessari esforçar-se, era tan poderós com enèrgic».Solomon, p. 308.Hutchings, p. 21.
Malalties Donada la seva complexió prima i feble, Mozart va ser ja des dels sis anys d'edat un nen que va patir nombroses malalties al llarg de la seva vida, les quals van anar deteriorant gradualment la seva salut fins a desembocar en la seva mort prematura, quan tenia només trenta-cinc anys.Robbins Landon, p. 203.Per a més informació sobre les causes de la mort de Mozart, Vegeu Mort de Wolfgang Amadeus Mozart. Va contreure una infecció per estreptococ en les vies superiors el 1762; més endavant va patir un eritema que el doctor Peter J. Davies, de l'Hospital St. Vincent de Melbourne (Austràlia), considera probable d'origen per estreptococs. Aquest mateix any, va contreure una nova infecció per estreptococs i va patir un lleu atac de febre reumàtica. El 1764, va sofrir una amigdalitis, i en 1765 la va tornar a patir, en aquest cas complicada amb sinusitis. A finals d'aquest any, va patir una febre tifoide endèmica que el va portar a un estat comatós. L'any següent va patir un nou atac de febre reumàtica. El 1767, va contreure la verola. Tres anys després sofriria una congelació durant els seus viatges per Itàlia, i el 1771 va patir una traqueobronquitis amb icterícia. Tres anys més tard, va patir un abscés dental agut, i quatre anys després, una bronquitis.Davies, págs. 437–442Robbins Landon, p. 204.
Als vint-i-cinc anys d'edat, el 1781, va contreure una infecció viral, però va ser el 1784 quan va patir una greu malaltia a Viena, els símptomes de la qual són còlics terribles que acabaren en vòmits violents, i febre reumàtica inflamatòria, que van poder originar una malaltia renal crònica. Es considera que en aquesta infecció es troben els orígens de la seva mort set anys més tard. El 1787, Mozart «va tornar a contreure una infecció estreptocòcica que va originar una segona aparició de la síndrome de Schönlein-Henoch; a més, els seus ronyons, ja en mal estat, van quedar encara més danyats».Davies, págs. 437–442Robbins Landon, p. 205.
Retrats i imatges del compositor miniatura|Mozarts letzte Tage (Últims dies de Mozart) de Hermann von Kaulbach (1873). Malgrat la seva qualitat artística, aquest retrat va ser pintat vuitanta-dos anys després que Mozart morís, per la qual cosa l'aspecte físic del compositor no és representat amb molta rigorositat. En l'actualitat, de Mozart, existeixen més de seixanta retrats i representacions pictòriques de tot tipus, malgrat que gran part d'elles són posteriors i presenten una escassa fidelitat.Concretament, seixanta-dues, segons apareix a l'obra La vie de W. A. Mozart par l'image, de Robert Bory, publicada el 1948.Hutchings, p. 14.
Arthur Hutchings opina sobre la contradicció que es produeix entre la gran quantitat d'obres plàstiques que el representen i l'escàs valor iconogràfic de les mateixes amb la sentència: «Massa imatges».Hutchings, cap. I: «Sempre estava alegre». Per la seva banda, Alfred Einstein, també expert en Mozart, va donar la seva opinió sobre aquests retrats:Hutchings, p. 14. No tenim res que ens doni una idea de l'aspecte físic de Mozart, excepte escassos i mediocres llenços que no guarden ni tan sols afinitat entre si.
A excepció de l'artista francès Jean-Baptiste Greuze, cap altre pintor rellevant va reproduir fidelment el físic de Mozart. D'altra banda, una de les característiques d'algunes escoles de la pintura del és la falta de fidelitat al model reproduït.Hutchings, p. 14.
El 1923 el musicòleg Arthur Schuring va afirmar:Hutchings, p. 14. Mozart ha estat el compositor cèlebre de qui s'han realitzat més retrats ficticis, un material pictòric que ha contribuït en excés a confondre les posteriors generacions pel que fa al seu aspecte.
Aquestes declaracions van portar als musicòlegs i historiadors de l'art a in iniciar una rigorosa anàlisi de totes les pintures, esbossos, dibuixos, camafeus i gravats que existien del compositor. La conclusió va ser que només vuit obres, d'un interès desigual, van ser elaborades per autors que van conèixer directament a Mozart, o bé mitjançant esbossos inspirats en dibuixos realitzats al natural.Hutchings, p. 14. A partir d'aquesta selecció, les «pintures biogràfiques» de Mozart s'han publicat amb més rigor.