Barbara Cassin (Boulogne-Billancourt, 24 d'octubre de 1947) és una filòloga, hel·lenista i filòsofa francesa, especialista en els filòsofs grecs i en la retòrica de la modernitat.
Directora d'investigació al Centre Nacional de la Recerca Científica de França (CNRS, del francès Centre national de la recherche scientifique) traductora, i directora de col·leccions dedicades a la filosofia, emprèn l'any 2006 la direcció del centre Léon-Robin i després, l'any 2010, la presidència del Col·legi internacional de filosofia, al mateix temps que dirigeix la revista Rue Descartes per a la UNESCO.
És elegida membre de l'Acadèmia francesa el 3 de maig de 2018, esdevenint la novena dona acadèmica, i la cinquena, a aquesta data, de l'efectiu femení actual.
Família És vídua d'Étienne Legendre, notari creador d'un centre d'hípica. Té dos fills.
Després dels estudis secundaris a l'Institut Jean-de-La-Fontaine de París, entra en el primer curs que prepara l'oposició per a ingressar a l'Escola Normal Superior dins l'Institut Pasteur de Neuilly-sur-Seine, on és l'alumne del poeta i filòsof Michel Deguy; a continuació el segon curs el fa a l'Institut Fénelon, però no supera el concurs d'entrada a l'Escola Normal Superior de París.Philippe-Jean Catinchi, « Barbara Cassin : la puissance des mots », L'Histoire n°463, septembre 2019, p. 32-33. A més, assisteix a l'Institut Condorcet als cursos de Jean Beaufret, un amic de Martin Heidegger. L'any 1968, presenta a la Sorbona, sota la direcció de Ferdinand Alquié, una memòria de mestratge en filosofia, en la qual aborda els fonaments lògics de l'ontologia a través de la correspondència sobre aquest assumpte de Leibniz i d'Arnauld.B. Cassin, Conviction et démonstration dans la polémique philosophique entre Leibniz et Arnauld, Paris, Sorbonne, 1968. Apassionada pel pensament de Heidegger, va a trobar-lo al Seminari del Thor,D. Janicaud, Heidegger en France, vol. I, Paris, Albin Michel, 2001. en el qual participa, tenint lloc la segona setmana de setembre de 1969 a casa de René Char, figura exemplar de l'intel·lectual resistent.H. Arendt, Préface, in H. Arendt, La Crise de la culture : huit exercices de pensée politique, Paris, Gallimard, 1954.F. Fédier, Soixante-deux photographies de Martin Heidegger, Paris, Gallimard, 1999.
Al mateix temps que continua els seus estudis a la universitat reestructurada després del Maig del 68, treballa ocasionalment com a traductora. Gallimard li demana de manera molt especial participar en la traducció de la Crisi de la cultura: vuit exercicis de pensament polític de Hannah Arendt, on l'autora interroga el que han esdevingut la tradició, la història, la llibertat, la veritat, la política, l'educació en una modernitat on el discurs no es fonamenta ja sobre l'autoritat. L'operació és renovada dos anys més tard per a Vides polítiques de la mateixa autora, on és evocat el passat nazi d'Heidegger. S'inscriu l'any 1971 als seminaris del centre Léon-Robin de la Sorbona i del Centre d'investigacions filològiques de la Universitat de Lille III. És encarregada de curs a la Universitat Sant Denis, tot preparant el seu doctorat en filosofia, que obté l'any 1974 amb una tesi sobre el tractat pseudo-aristotèlic Sobre Melissus, Xenophanes i Gòrgias.B. Cassin, "De Melisso Xenophane Gorgia", édition, traduction et commentaire., université de Lille III, Lilla, 1974. Publica la seva tesi sota el títol Si Parmènides.
Professora de filosofia (1974-1984) De 1974 a 1976, es prepara per a obtenir el Certificat d'aptitud per al professorat d'ensenyament secundari (CAPES), i s'assegura una vacant de pedagoga per a adolescents psicòtics a l'hospital de dia Étienne-Marcel, a París, on Françoise Dolto supervisa des de fa deu anys la cura dels més petits.J. Dupont, Présentation en ligne de la revue du Centre Étienne-Marcel , Le Coq-Héron, Paris, Éditions Érès, janvier 2009. El psicoanalista Jacques-Alain Miller va confiar-li de 1975 a 1979 l'encàrrec d'un curs del Departament de psicoanàlisi de la Universitat de Vincennes a Sant-Denis. Mentrestant, gràcies a dues beques de l'Oficina alemanya d'intercanvis universitaris, estudia l'any 1976 a la Universitat de Fribourg, on havia ensenyat Martin Heidegger, i a continuació, l'any 1978, a la Universitat de Heidelberg.
Investigadora al Centre Lleó-Robin i al Col·legi Internacional de Filosofia (1984-1992) El setembre 1984, organitza amb Monique Canto el col·loqui Què és la sofística? al Centre cultural internacional de Cerisy-la-Salle. Simultàniament la seva pertinença al Centre Leon-Robin és ratificada per un reclutament al CNRS. D'ara endavant està vinculada a la recerca, adscrita a la unitat mixta d'investigació (UMR) 8061, i treballa amb Pierre Aubenque. Esdevé directora d'investigació l'any 1996 i empren la direcció del centre l'any 2006.
Paral·lelament, aquest mateix , s'encarrega d'un dels seminaris del Col·legi internacional de filosofia, on esdevé directora d'investigació de 1988 a 1992 i forma part del consell de 1990 a 1993. Repetidament, col·labora amb Michel Narcy. Junts, tradueixen i editen l'any 1989 la Metafísica d'Aristòtil.B. Cassin & M. Narcy, La Décision du sens. Le livre Gamma de la Métaphysique d'Aristote, introduction, texte, traduction et commentaire, Vrin, París, 1989, 296 p.
L'any 1990, Eric Alliez i la revista 34 Letras, lligada a Gilles Deleuze i Félix Guattari, li demanen preparar la fundació, a Sao Paulo, de l'editorial Editora 34. Del 10 al 13 d'octubre del mateix any reuneix a la Sorbona, per a un col·loqui titulat Les estratègies contemporànies d'apropiació de l'antiguitat, a Elizabeth Anscombe, Pierre Aubenque, Jacques Brunschwig, Gilles Deleuze, Jacques Derrida, Umberto Eco, Paul Ricœur, entre d'altres, al voltant d'un qüestionament, que és el seu, sobre les relacions entre el pensament antic i el món contemporani, la persistència d'aquell en aquest.Col. Nos Grecs et leurs modernes. Les stratégies contemporaines d'appropriation de l'Antiquité, Paris, Le Seuil, 1992.
El mateix , es compromet al projecte de construcció d'una filosofia europea participant sota la direcció de Pierre Nora a la Llibreria europea de les idees del Centre nacional del llibre. L'any 1991, inicia amb Alain Badiou a les edicions Seuil una sèrie de publicacions bilingües d'obres filosòfiques en el si de la col·lecció Points-Essais. L'any següent, François Wahl, que es retira, confia a aquesta codirecció la col·lecció L'Ordre philosophique,Alain Badiou, François Wahl ou La vie dans la pensée, in Le Monde, 16 septembre 2014. que havia fundat vint-i-cinc anys abans amb Paul Ricœur.
Pluralitat cultural i modernitat de la sofística (1993-2001) De 1993 a 2000, coordina, en el CNRS, un centenar d'investigadors que es proposen elaborar un diccionari que defineixi les variacions semàntiques dels conceptes filosòfics a través dels seus usos a diferents llengües i diferents contextos. Aquest treball va desembocar l'any 2004 en la publicació del Vocabulari europeu de les filosofies.
L'any 1994, llegeix, a la Universitat París-IV, una tesi d'Estat sota la direcció de Pierre Aubenque.B. Cassin, Sophistique et critique de l'ontologie, Paris, Université de Paris IV, 1994. Aquesta tesi, a la qual Si Parmènides va servir de prolegòmens, és publicada amb el títol L'Effet sophistique (L'efecte sofístic) per Éditions Gallimard.L'Effet sophistique, Paris, Gallimard, 1995 A més d'una confrontació entre autors de l'Antiguitat (Homer, Parmènides, Gòrgies, Antifont, Aristòtil) i dels pensadors contemporanis (Frege, Heidegger, Arendt, Lacan, Perelman, Habermas), l'obra ofereix molts documents, la traducció dels quals en certs casos és parcialment inèdita en francès (el Tractat del no-ser de Gòrgies i el seu Elogi d'Hélène en la seva integritat, les Tetralogies de Antiphon o encara el tractat Sobre la manera d'escriure la història de Llucià de Samòsata).
Després de l'abolició de l'apartheid, participa en la fundació, a la Universitat del Cap, d'una escola de retòrica que ha esdevingut l'Associació de retòrica i de comunicació de Sud-àfrica (ARCSA), amb Philippe-Joseph Salazar, membre del Col·legi internacional de filosofia, autor d'una tesi que havia estat censurada deu anys abans pel govern de Sud-àfrica.ARCSA Bàrbara Cassin n'és la vicepresidenta i una de les corresponsals per a França.Membres honoraires de Rhetoric Africa.
A partir de 1995, es representant electa del Comitè nacional del CNRS.
Quines formes de discurs per a quin món? (2002-2006) De 2002 a 2006, el CNRS li confia la direcció d'un Projecte internacional de cooperació científica amb Sud-àfrica titulat «Retòriques i democràcies». Com a conseqüència d'això, l'Institut Max Planck li encarrega definir el programa de filosofia que la Comissió Europea ha decidit de posar en línia sobre el lloc European Cultural Heritage on line ().L. Catach, G. Gauvin & F. Lhostis, Présentation du VEP , Dictionnaires Le Robert, París, 2004. El seu equip, en col·laboració amb les editorials Robert y Seuil, fa la maqueta de la futura versión en línea del Vocabulaire européen des philosophies.
Desafiaments polítics al voltant de la llengua (2007-2010) De 2007 a 2009, el CNRS li confia una segona missió de cooperació internacional, titulada «Traduccions creuades / tradicions creuades», amb objectiu de conduir amb Ucraïna un estudi crític de la influència de la llengua en les concepcions filosòfiques.
El maig de 2007, a conseqüència del refús de l'editorial Seuil de publicar Le Perçu de François Wahl, Barbara Cassin y Alain Badiou dimiteixen. El septembre, funden una col·lecció a l'editorial Fayard, Ouvertures, amb la finalitat de reivindicar i de «délimiter la philosophie en explorant ses bords». En aquesta col·lecció editen la summa fenomenològica rebutjada per Seuil.
L'any 2008 entra al consell d'administració del Col·legi internacional de filosofia, del qual presidia el consell científic des de 2003, i participa a la cooperació entre l'Institut de les ciències humanes i socials del CNRS i la Universitat de Nova York en l'estudi titulat «Transicions, translacions, sostenibilitat».]
El 2009, el CNRS li confia la responsabilitat d'un grup de recerca internacional que porta el nom de Philosopher en langues. Comparatisme et traduction (Filosofar en llengües. Comparativisme y traducció). La UNESCO li encarrega organitzar una «xarxa de dones filòsofes», així com la seva revista Revue des femmes-philosophes.
L'articulació entre els desafiaments polítics i les llengües és un dels grans eixos dels seus treballs,Voir sur mucem.org.Voir sur lesnouvellesnews.fr. Es mostra crítica respecte de llengües com el globish (versió simplificada del anglès) que ella qualifica de «repel·lent de la traducció», o l'esperanto.Voir sur franceculture.fr. Per exemple, sobre l'esperanto, a Plus d'une langue, (Bayard, 2012), escriu: «No, la llengua no es redueix pas a un càlcul, i l'esperanto no funciona, perquè és artificial, insuficient, sense gruix d'història ni de significant, sense autors i sense obres… L'esperanto, tan mort com una llengua morta, no és la llengua materna de ningú.»Voir sur esperanto.net.
L'any 2011 forma part del comitè dels fundadors de l'Institut de psicoanàlisi de l'hospital Santa Anna de París, el cap de servei del qual és la lacaniana Françoise Gorog que pren la direcció, i entra al consell científic del Labex TransferS, centre derivat del CNRS, de l'Escola Normal Superior de París i del Collège de France, dedicata a la promoció i l'estudi dels intercanvis culturals, especialment de la informàtica, on s'encarrega de tres programes d'investigació.Présentation de l'Institut de psychanalyse
El 2012 crea la col·lecció Simul a l'Autentica Editora de Sao Paulo i forma part de la direcció.