Infrahome és un concepte, emprat de forma especial en política i psiquiatria al primer terç del , creat per oposició al de Superhome. Prové de l'Alemanya, on Untermensch és emprat pels nacionalsocialistes i els eugenistes. En la ideologia nacionalsocialista, els "aris", és a dir, especialment els pobles germànics, eren considerats superiors a la resta. Els representants d'altres creences també van utilitzar aquest terme, encara que no necessàriament en contexts racistes.
Orígens del terme La paraula alemanya Untermensch ja existia abans, però en un sentit no racial. Per exemple, el poeta romàntic Jean Paul ho fa servir a la seva novel·la Hesperus (1795) sobre un orangutan, al capítol 8. Altrament, els jocs de paraules amb el terme popularitzat per en Friedrich Nietzsche semblen habituals des del i, a causa del tret lingüístic alemany de poder combinar prefixos i arrels gairebé a voluntat per crear noves paraules, aquest desenvolupament es pot considerar lògic. Per exemple, l'autor alemany Theodor Fontane contrasta el parell de paraules Übermensch / Untermensch al capítol 33 de la seva novel·la Der Stechlin, del 1899, encara que no en un sentit racial.
La força dels termes superhome i infrahome (o subhome) influencia diversos pensadors, com ara l'Emile Zola, que dins el cicle d’articles Trois Villes, i posteriorment a reculls com "Le Declin", es pregunta "Se'ns parla sovint del superhome. ¿I què fem amb el subhome?"Zola, Emile. “Le Déclin”, en Écrits sur la France, París, Éditions Complexe, 1995 miniatura|180x180px|Aquelarre del Ku Kux Klan En el sentit que ha arribat a l'actualitat, tot i que sol considerar-se ideat pels nazis, l'expressió «home inferior», va ser emprada originàriament per l'autor nord-americà, i membre del Ku Klux Klan Lothrop Stoddard en el títol del seu fullet de 1922 The Revolt Against Civilization: The Menace of the Under Man (La revolta contra la Civilització: L'amenaça del subhumà). Més tard, va ser emprada a la versió alemanya del llibre, Der Kulturumsturz: Die Drohung des Untermenschen (1925). És possible que Stoddard construís el seu "home inferior" com un oposat al concepte Übermensch (superhome) d'en Nietzsche. Stoddard no ho diu explícitament, però es refereix críticament a la idea del “superhome” al final del seu llibre.
Nacionalismes emergents europeus A principis del , sorgí a Europa un nou nacionalisme, de caràcter ètnic (l'anomenat Völkisch nationalism a AlemanyaRoger Griffin (2005), Völkischer Nationalismus als Wegbereiter und Fortsetzer des Faschismus. Ein angelsächsischer Blick auf ein nicht nur deutsches Phänomen.), que implicava una confluència de diverses ideologies (nacionalisme ètnic, darwinisme social, racisme, eugenisme, etc.) i referents filosòfics com el superhome de Nietzsche. Aquest magma ideològic aniria donant forma a un nacionalisme de caràcter radical amb un l'hiperlideratge i cabdillisme, i que reclamava una regeneració nacional mitjançant la biopolítica,SÁNCHEZ, Salvador Cayuela. BIOPOLÍTICA, NAZISMO, FRANQUISMO. UNA APROXIMACIÓN COMPARATIVA. Éndoxa, 2011, 28.FORTI, Simona, et al. Totalitarismo, filosofía y biopolítica. Estudios Públicos, 2016, 142.NOVO, Maria Fernanda. TUDO PARA TODOS: RACIALIDADE, TERRITÓRIO E REPARAÇÃO. LLJournal, 2024, 19.1.GERBER, Keilah Freitas. Pior do que a morte: as palavras e a desumanização. Trivium, 2024, 1.2. atès que hi havia individus racialment degenerats que malmetien la raça, i per extensió la nació. Per exemple, en aquest substrat ideològic previ es poden trobar les principals característiques de la futura ideologia nacionalsocialista,George L. Mosse, The Crisis of German Ideology: Intellectual Origins of the Third Reich. Grosset & Dunlap. Nova York 1964. que no apareixeria com a tal fins als anys 20 del .Broszat, Martin (1987) [1984). Hitler and the collapse of Weimar Germany. Translated by V.R. Berghahn. Berg Publishers. ISBN 0-85496-517-3Fest, Joachim C. (1974) Hitler. London. Weidenfeld&Nicolson. ISBN 978-0-297-76755-8
Part d'aquest pensament arribà a Espanya de mà de diversos intel·lectuals, com ara en Ramiro de Maeztu,Irene Urquizar Melguizo. LA RECEPCIóN DE LA OBRA NIETZSCHEANA EN ESPAÑA A TRAVÉS DE LA OBRA DE RAMIRO DE MAEZTU: HACIA OTRA ESPAÑA. Universidad de Granada. Estudios Nietzsche, 13 (2013). ISSN: 1578 - 6676Esteban Ruiz Serrano. Nietzsche y el pensamiento político español (1898-1931). Res publica, 7, 2001, p. 69-121 o el Vicente Gay,"La opinión de los colegas". La Correspondencia militar. 9/3/1927. n.º 14.659, pag. 1. i es sumà al regeneracionisme ja existent, originat per la generació del 98, i organitzacions com la Institución Libre de Enseñanza (ILE), per a la que el procés de regeneració nacional demanava forjar un home nou, cosa que requeria «recórrer a la psicologia científica, i aquesta, alhora, a la nova psicologia».Sánchez Collantes, Sergio. El compromiso democrático-republicano de los padres de la psicología científica en España. Revista de Historia de la Psicología, vol. 28, núm. 2/3, 2007 221-226
Nacionalcatolicisme A Espanya, a més del terme infrahome, sovintegen els termes subhome i degenerat en discursos i articles, especialment a partir dels anys 30. Són paraules emprades amb naturalitat a la premsa, sense explicacions del significat concret, de manera que es dedueix que eren de coneixement general. Entre molts altres casos es pot esmentar l'article "Estampa criminosa", de l'any 1928:"Però molt rarament emergeix el criminal de naixement simplement perquè sí, aquell que mata pel simple fet de matar, sense estar impulsat per cap necessitat imperiosa. Aquest cas tràgic ha tornat a sortir a la llum al petit poble sevillà de Coripe. Un infrahome que, per vergonya de la humanitat, encara figura al Registre Civil amb el nom de Manuel González..."Després dels anonemats fets d'octubre, a Astúries i Catalunya, la dreta espanyola i els diaris conservadors descrigueren als revoltats com a "besties" i "degenerats" (diari El Debate), infrahomes, gent que no mereixien ser espanyols ni ésses humans (diari ABC), i àdhuc es demanà un càstig despietat i definitiu (diari El Sol).Calero, Antonio Mª (1985). "Outubro visto da direita". Em Gabriel Jackson e outros, ed. Outubro de 1934. Cinquenta anos de reflexão . Madri: século XXI. pág. 162-163. ISBN 84-323-0515-4García, Hugo. “Historia de Un Mito Político: El Peligro Comunista En El Discurso de Las Derechas Españolas (1918-1936).” Historia Social, no. 51, 2005, p. 3–20. JSTOR. Accessed 18 Nov. 2024.
A mesura que s'apropa o té lloc la guerra civil, hi ha una divergència en el significat d'infrahome, en el bàndol rebel consolida un deix racial/eugenèsic (jueu,OJEDA-MATA, Maite. The Spanish citizenship and the Sephardim: identity, politics, rights. Mentalities, 2015, 27.2. berber/kabileny) a més d'ideològic,Fresán Cuenca, F. J. (1). Un ideólogo olvidado: el joven José Antonio Maravall y la defensa del Estado Nacionalsindicalista. Su colaboración en "Arriba", órgano oficial de FET y de las JONS. 1939-1941. Memoria Y Civilización, 6, 153-187. mentre que al bàndol republicà és més de tipus cultural.Llaudó Avila, E. Racisme i supremacisme polítics a l'Espanya contemporània. 7a ed.. Manresa: Parcir, 2021, p. 336. Es pot posar uns d'exemples d'aquesta mena de discurs:Heraldo de Almería, 3 de novembre de 1934, article «Traïdors impunes»: «Els organitzadors i principals responsables de la traïció contra la Pàtria comesa per Companys i els separatistes catalans i els de la paral·lela revolució marxista... Aquests inductors que per mitjà de la paraula o de la ploma han llançat a la carrer a milers d'infeliços i degenerats per fer front primer a la metralla disparada pels defensors de l'ordre públic...»Guión: diario de la mañana, 4 de febrer de 1937, article «El general Sanjurjo es va matar en una avioneta sabotejada per la maçoneria. El complot va ser organitzat per l'assassí Angel Galarza»:«Galarza, assassí integral. Home viscós, fred, folrat de rancúnies. La seva tònica antropològica és l'odi a tot allò que l'envolta. Un odi patològic, l'origen del qual cal cercar en certes tares sexuals. Com Azaña. Com a «Ricardito». Com Jiménez Asúa. Com aquell Katipuán d'homes al revés del crim del correu d'Andalusia. Així és Galarza. I aquesta és la raó que subhomes com ell i com Azaña, experimentin un odi típicament fisiològic cap a homes cabalment organitzats com a tals homes; vers homes d'acusats perfils com a animadors de masses. Per això van caure Calvo Sotelo i Sanjurjo. Per homes i per esvalotadors. Homes antípodes de Rivas Cheriff, Gassols i altres petits gris d'aquella república d'incomplets... Avui 4 de Febrer fa justament set anys que Louguet i Blum van arribar a Espanya, enviats per les lògies jueves...»Diario de la Marina, 20 de gener de 1938, article «El meu fillol l'heroi», de Gaspar Betancourt: «...Fillo no era un intel·lectual. Era un sentimental (com tots els Jiménez), era un noi senzill i sa, que des que es va aturar, va exhibir amb una gallardia varonil... un temple decidit i valent... Avui que sentim com mai, que l'home ple es ens confon amb els infrahomes, podem avaluar... el Capità Jiménez Alum va ser «tot un home», per la qual cosa hi havia, de punt d'honor de noblesa, de generositat i d'home de bé...»Guanyada la guerra pel bàndol rebel, el franquisme propugna, igual que a l'Alemanya nazi, la recerca de l'home nou, i la distinció entre homes i no-homes/infrahomes.LAS HUELLAS, D. E. L. FRANQUISMO: PASADO Y PRESENTE. 2019.PORTILLA CONTRERAS, Guillermo. El derecho penal bajo la dictadura franquista: bases ideológicas y protagonistas. 2022.BOX, Zira. The “corporealization” of the nation: notions of the unclean and viscosity in the nationalist discourse of Spanish fascism. Journal of Spanish Cultural Studies, 2017, 18.1: 1-19. Aquest discurs eugenèsic i ètnic, transversal al règim,Ribas, Ricard Vinyes. “Construyendo a Caín Diagnosis y Terapia Del Disidente: Las Investigaciones Psiquiátricas Militares de Antonio Vallejo Nágera con Presas y Presos Políticos.” Ayer, no. 44, 2001, p. 227–50.GUZMÁN, Eduardo de, et al. El terror desde el poder. Tiempo de historia. Año VIII, n. 92-93 (1 jul. 1982),p. 32-45Vinyes Ribas, Ricard. Las desapariciones infantiles durante el franquismo y sus consecuencias. International Journal of Iberian Studies, Volume 19, Issue 1, Aug 2006, p. 53 - 7. es redueix a nacionalisme espanyol i anticomunisme així que els aliats alemanys i italians comencen a recular a la Segona guerra mundial, però no lliura a la població espanyola en general i a les minories nacionals en particular d'una dura i prolongada repressió.
En aquest sentit, es pot esmentar un fragment de les declaracions de Franco a un diari italià, recollides per El Diario Palentino del 23 d'octubre de 1936:... Salvaren la Pàtria que s'enfonsava en el mar de la disociació i de la degeneración racial...i les de Gonzalo de Aguilera, cap de premsa del bàndol rebel, al periodista nord-americà John T. Whitaker:Hem de matar, matar; sap vostè? Són com animals, sap?, i no cal esperar que es lliuren del virus del bolxevisme. Al cap i a la fi, rates i polls són els portadors de la pesta. Ara espero que comprengui vostè què és el que entenem per regeneració d'Espanya... El nostre programa consisteix... a exterminar un terç de la població masculina d'Espanya, amb això es netejaria el país i ens desfaríem del proletariat, a més també és convenient des del punt de vista econòmic. No tornarà a haver atur a Espanya, ...se n'adona?
Nacionalsocialisme