Algemesí és un municipi del País Valencià situat a la comarca de la Ribera Alta, de la qual és la segona ciutat més poblada. Limita amb Alzira, Alginet i Guadassuar (a la mateixa comarca) i amb Albalat de la Ribera, Polinyà de Xúquer i Sollana (a la Ribera Baixa).
Geografia miniatura|esquerra|Senyalització ruta Llacuna del Samaruc El riu Magre, popularment també anomenat "riu Sec", i documentat des d'antic, afluent del Xúquer, passa pel costat del poble. Ambdós rius confluïxen dins del terme, en el paratge natural municipal de la Xopera, únic parc natural que queda a Algemesí, ja que la resta del terme és una enorme catifa verda dedicada al cultiu del taronger, arròs, caquier, bresquilleres, etc.
En l'extrem nord-est del terme municipal, de 41,7 km², concretament en la partida del Barranc, està situada la Reserva del Samaruc, d'11.800 m², que abans s'utilitzava per al cultiu de l'arròs i a hores d'ara, per estar inclosa en el Parc Natural de l'Albufera, es dedica a la recuperació del samaruc, petit peix autòcton del País Valencià que es troba en perill d'extinció. També s'hi treballa amb flora i fauna autòctona que necessita protecció com ara el fartet, el mossegadoret, el petxinots, la gambeta, la gamba gavatxa, etc.
Hi destaca l'espai verd Bosc de ribera.
Barris i partides Cotes i Pardines: són partides del terme dedicades a l'agricultura i a la indústria. Abans del eren poblats de senyoriu. Raval de Sant Roc: separat de la resta d'Algemesí per la via del tren amb 1.500 habitants. És una zona marginal. Era de Cabot: una altra zona marginal. Carrascalet: pedania on viuen 500 persones. Parc Salvador Castell Capella, Muntanya, Santa Bàrbara i València El Teular Plaça de la Ribera Parc Bernat Guinovart Pla
Història De fundació àrab, el seu topònim és incert. Poblat amb cristians nous rere la conquesta d'en Jaume I, la seua primera cita és en el Llibre del Repartiment, en 1243.«Algemesí». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia. El 1373 es va delimitar al terme un bovalar.
Va formar part del municipi d'Alzira, fins que el 1473 va obtenir-ne la independència, reservant-se Alzira la jurisdicció criminal i mer imperi. El 1574, Felip II li concedí la segregació d'aquella i el convertí en Universitat, després de pagar 8.000 ducats. Li pertanyien els despoblats de Cotes, Pardines, Segreny i Fentina. Cotes va pertànyer al comte de Cocentaina, Lluís Corella, el 1474, pledejà amb Algemesí pel govern de la Séquia Real i el 1620 va ser venut per Miquel Falcó. Pardines fou pretesa pel cavaller Alfons Llanós, en temps del Repartiment, segons consta al llibre de Les Trobes, va pertànyer a Pere Jofré i al marquès de Bèlgida, qui cobrava els delmes dels fruits, més tard entrà a formar part del senyoriu del comte de Cocentaina, i dels Falcó de Belaochaga igual que Cotes. Després, en 1704, hagué de pledejar amb el duc d'Albalat per a poder impartir justícia en el seu terme. Passà a ser d'Algemesí amb la Revolució Liberal del . Diuen que la paret que resta dreta, era de l'església. El retaule que hi havia es conserva a la basílica de Sant Jaume. El llogaret de Segreny també va pertànyer al marquès de Bèlgida.
En 1608 Felip II atorga a la Universitat d'Algemesí el títol de Vila Reial; s'hi introduïx el sistema d'insaculació per proveir els oficials del govern municipal; obté el privilegi reial de cogovernar, juntament amb Alzira, la Séquia Reial del Xúquer. L'expulsió dels moriscos realitzada el 1609 suposà un gran problema econòmicament.
D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Reial del Xúquer va introduir el conreu de la morera i l'arròs que donaren una bona empenta al creixement de la vila; malgrat tot, l'expulsió dels moriscs, la compra de Cotes, feren que el fora de fort endeutament. A les Corts Valencianes de 1626 el Braç Reial demanà la revisió dels límits d'Algemesí, a causa dels plets que en tenien des de la seua segregació d'Alzira; la vila d'Algemesí demanà l'augment de salari del justícia, del seu assessor i del mustassaf; l'església demanà l'exempció de pagar el dret d'amortització i segell de dues mil lliures i a les Corts de 1645, la franquícia del dret d'amortitzar quatre mil lliures i s'obligà a la vila d'Algemesí a continuar pagant el deute censal que se li va adjudicar de la vila d'Alzira. Durant aquell segle també va demanar franquícia d'amortització de capital el convent dominic de sant Vicent.
Al , la situació econòmica millora: acabada la Guerra de Successió, Algemesí viu un període de gran prosperitat. Les terres dedicades al conreu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. El gremi de sastres atreia gent de tot arreu i els terratinents gaudien d'una gran prosperitat a causa de la devaluació de la moneda. Hi havia dues fàbriques d'aiguardent, catorze almassores d'oli i quatre molins d'arròs i farina. Tot allò també s'hi comercialitzava. Durant la segona part del segle la indústria de la seda viu els seus últims anys, abans que la malaltia que va afectar la morera provocara la gran crisi econòmica. Els terratinents donen faena en els ingrats favars i basses d'arròs i apareix la figura del jornaler.
Al la vila es va veure greument afectada per les epidèmies de còlera de 1834 i 1885. El 1864 va tindre lloc una inundació que suposà greus problemes. A finals del 1800 hi caigué el negoci de les moreres, que provocà que l'activitat agrària passara a centrar-se en el conreu de l'arròs, els cacauets i els cereals. Tot i açò, aquest segle va suposar una època d'important creixement econòmic al poble, motivat especialment pel conreu en massa de la taronja que s'exportaven per mitjà de l'estació del ferrocarril (oberta al 1853), cosa que va comportar un augment de riquesa que manifestada en forma del patrimoni físic d'inicis del s. XX com ara el carrer Muntanya, el Casino Liberal, el Teatro Español (hui dia el Teatre Municipal) o l'edifici de la Cooperativa.
El període de la Segona República va estar marcat per un fort moviment anarquista motivat pel repartiment de terres i la sobirania regional valenciana. Més tard durant la Guerra Civil es va viure una successió d'esdeveniments violents d'entre els quals pot destacar la crema de la Capella de Trobada el 1936 i el bombardejament Italià de l'estació de tren el 1938, les quals van deixar el poble com la resta de l'Estat en una situaciíó molt desgastada i de misèria econòmica.
Entrada la postguerra, l'economia començà a recuperar-se molt a poc a poc, en què destacà com a començament del nou desenvolupament urbanístic de la construcció de la Rambla del Magre el 1958 sota l'alcalde franquista Salvador Castell, lloc on a dia d'avui se situa el parc dfel seu nom. El poble va créixer ràpidament durant aquesta època, marcada pel tancament de l'antiga seu de la Cooperativa, la fàbrica de Taulells i la construcció del nou edifici del Mercat municipal ja a la dècada de 1970.
D'igual manera que altress poblacions pròximes, Algemesí pateix sovint els efectes d'inundacions causades pel desbordament del riu Magre i/o Xúquer. Cal mencionar en la memòria col·lectiva recent, que encara mantenen els veïns més grans, la riuada de 1957 i la pantanada de Tous de 1982, destacades pel seu poder destructiu.
Gota Freda 2024 El 29 d’octubre de 2024, una Depressió Aïllada en Nivells Alts, també coneguda com a DANA va afectar la majoria dels municipis de la Comunitat Valenciana entre ells a Algemesí el qual va ser considerat un dels municipis més afectats de la Ribera Alta. L’aigua va entrar inicialment pel barri del Raval a caua del desbordament del Magre i és va estendre ràpidament cap al centre urbà.
Els nivells d’aigua van ser especialment elevats, amb registres que van arribar fins a aproximadament 1,7 metres en diversos punts i superiors en algunes zones, amb màxims al voltant de 1,72 metres en carrers com el de la Muntanya. Al centre històric, llocs com la plaça Major van quedar inundats amb fins a 1,5 metres d’aigua, afectant edificis municipals i patrimonials.
La inundació va deixar 3 morts, 150 families desplaçades, unes 500 vivendes afectades, 12.000 vehicles i al voltant de 500 milions d'euros en infraestructures i colllites perdudes en el sector agrícola. Com a conseqüència del desastre, s'hi va generar un sentiment de descontentament important per la gestió del desastre per part de les administracions públiques, que va marcar l'esdevenir de la soceitat algemesinenca.
A partir d'esta catastrofe, s'han introduït mesures pertinents per a evitar una altra inundació. Estes mesures han estat majorment presents en areas industrials. La ciutat va recibir una inversiò d'al voltant de 3 milions d'euros de la generalitat. També s'han implementat el plantat de flora per estes zones, com a arbustos i arbratges, per a recuperar part dels danys causats en estes parts de la ciutat.
Demografia Evolució demogràfica190019101920193019401950196019701981198619881990 1992 19948.12710.87711.59014.74417.37317.84919.05722.12324.55225.22225.202 25.240 25.525 25.838 1996199820002002200420062008201220142016201820202022202425.02924.89425.02825.25926.19227.32627.77028.35827.80827.60727.28527.43027.30527.968
Entitats miniatura|L'exposició a l'Octubre Centre de Cultura Contemporània, organitzat per l'ACV Tirant lo Blanc i Fundació Nexe L'Ullal Cultural és una associació algemesinenca que ha organitzat exposicions de tota classe a la localitat.L'Ullal Cultural d'Algemesí patrocina una exposició d'indumentària valenciana Hi haurà vestits i roba que formen part de la col·lecció particular d'Angelita Ros, balladora de danses valencianes des de fa molts anys, El Punt Avui, 6 de febrer de 2014 De la seua labor destaca l'organització de la celebració del Dia Mundial de la Filosofia a Algemesí dos anys consecutius, el projecte de Cafè Filosòfic i l'exposició itinerant L'or dels valencians, que parla sobre l'espoliació fiscal valenciana. Esta exposició fou exhibida en diferents punts del País Valencià, en col·laboració amb altres associacions culturals com El Tempir d'Elx; es va finançar mitjançant una campanya de micromecenatge a Verkami i va estrenar-se el 25 d'abril de 2013 a la sala d'exposicions de l'Ajuntament d'Algemesí, amb una presentació a càrrec de l'analista financer Rafael Beneyto.Inauguració de l'exposició 'L'Or dels Valencians' a Algemesí, La Veu del País Valencià, 24 d'abril de 2013
Economia D'economia bàsicament agrària, l'aprofitament de les aigües de la Séquia Real del Xúquer va introduir el cultiu de la morera i l'arròs que van donar una bona empenta al creixement de la vila. Les terres dedicades al cultiu augmenten, sobretot les dedicades a l'arròs, unes 14.000 fanecades i altres 16.000 de morera, blat, dacsa, ordi, faves i altres cultius de regadiu. Posteriorment, l'alcadufat de les terres de la marjal original ha estés el cultiu dels cítrics que ha anat guanyant terreny al de l'arròs.
En les últimes dècades la indústria s'ha desenvolupat de forma considerable en detriment de l'agricultura. Els nous parcs empresarials de la ciutat han atret nombroses empreses de tota la regió, que han fomentat el desenvolupament econòmic d'Algemesí, gràcies a la competitivitat dels terrenys per a ús industrial. Algemesí és, després d'Alzira, la ciutat amb més nombre d'empreses de la comarca de la Ribera Alta.
Política i govern Composició de la Corporació Municipal En les eleccions municipals de 26 de maig de 2019 foren elegits 8 regidors del PSPV-PSOE, 6 del PP, 3 de Més Compromís per Algemesí, 2 d'Esquerra Unida (EUPV), 1 de Vox i 1 de Ciutadans - Partit de la Ciutadania (Cs). El Ple de l'Ajuntament està format per 21 regidors. En les Eleccions municipals espanyoles de 2023 foren elegits 8 regidors del Partit Popular (PP), 7 edils del Partit Socialista del País Valencià (PSPV-PSOE), 3 regidors de Vox, 2 edils de Més Compromís per Algemesí i 1 regidor d'Esquerra Unida (EUPV).