Cristóbal de Monroy y Silva (Alcalá de Guadaíra, 22 d'octubre de 1612 - ibídem, 6 de juliol de 1649) va ser un historiador, dramaturg i poeta espanyol del Segle d'Or, regidor a perpetuïtat i tinent d'alcalde del fort d'aquella vila al voltant dels anys 1640.
Carrera Més notable i conegut com a dramaturg que com a historiador, només se li deu en aquest gènere un Epitome de la historia de Troya, su fundación y ruina.
De les seves obres literàries en destaquen Las mocedades del duque de Osuna, El ofensor de si mismo i La batalla de Pavia, comparable a lHernani de Victor Hugo. A més de les tres esmentades, es coneixen datades les següents obres de Monroy y Silva: Celos, industria y amor (1643); Lo que pasa en un mesón (1643); No hay más saber que salvarse (1648); El mayor vasallo del mayor señor, ó el gigante cananeo, i San Cristobal (1658). Totes aquestes obres es troben en la Biblioteca del duc d'Osuna, manuscrites, a excepció de l'última que es troba, també manuscrita, en la col·lecció Duran. A altres fons hom pot trobar:
Mudanzas de la fortuna y firmezas del amor; Envidias vencen fortunas; La ja mencionada Batalla de Pavia, també es troba amb el títol de El prisionero más valiente; Los principes de la Iglesia san Pedro y san Pablo; La sirena del Jordán; San Juan Bautista; Acteón y Diana; La alameda de Sevilla y recato en el amor; El caballero dama ó el Aquiles; El casamiento fingido; Los celos de san José; Todo es industrias amor; La destrucción de Troya; El encanto por los celos y fuente de la India; Escarmientos del pecado ó la fuerza del desengaño, ó lo que puede un desengaño y memoria de la muerte y justos juicios de Dios;
Fuente Ovejuna; Héctor y Aquiles; El horror de las montañas y portero de san Pablo; Más vale a quien Dios ayuda; Esaú y Jacob, ó el pastor más perseguido y fuerzas de Raquel; El más valiente andaluz; Antón Bravo; El robo de Elena; San Bartolome en Armenia; El valor siempre da honor; Las violencias del amor y don Belfosan de Grecia; Perdonar por no poderse vengar; Los tres soles de Madrid; Las grandezas de Sevilla.
Les dues últimes son autos sacramentals.
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 36, pàg. 289/90. ()
Categoria:Persones d'Alcalá de Guadaíra Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Poetes andalusos Categoria:Historiadors andalusos Categoria:Escriptors de la província de Sevilla Categoria:Nascuts el 1612 Categoria:Morts el 1649 Categoria:Dramaturgs andalusos Categoria:Dramaturgs del segle XVII Categoria:Poetes espanyols del segle XVII Categoria:Escriptors nascuts al segle XVII Categoria:Escriptors morts al segle XVII