va ser un escultor francès.Nascut Paul Maximilien Landowski.
Biografia Família d'artistes i formació humanista (1875-1913) Paul és el fill de Edward Landowski, doctor en medicina, d'origen polonès, i de Julie Henriette Vieuxtemps. Paul Landowski és el net, per la seva mare, del famós violinista i compositor Henri Vieuxtemps.«Paul Landowski, le statuaire de Douglas Haig» a La Violette, publicació de Compagnons de la Violette, n° 11, 1er semestre de 2007, p. 28-31 Perd successivament la seva mare el 28 d'octubre, a continuació el seu pare el 6 de novembre de 1882, morts de les continuacions d'una malaltia a Alger. És des de llavors, amb els seus germans i germanes, presos en càrrega a París pel seu oncle patern, Paul Landowski. Es casa en primeres noces amb Geneviève Nénot (1888-1911), filla d'Henri-Paul Nénot, amb qui té dos nens, la pintora Nadine Landowski (1908-1943) i Jean Max Landowski (1911-1943), mort per França. Vidu, es casa amb Amélie Cruppi, filla del polític Jean Cruppi i de la dona de lletres Louise Cruppi. És també el pare del compositor Marcel Landowski (1915-1999), qui va reformar l'ensenyament musical a França, i de la pianista i pintora Françoise Landowski-Caillet (1917-2007).
Després de cursar estudis secundaris a París al col·legi Rollin, es destina a la versificació dramàtica. Descobreix durant l'any 1898 a través d'Henri Barbusse la filosofia humanista, la qual marcarà tota el seu obra. L'any següent, segueix, paral·lelament als seus estudis, els cursos del retratista Jules Lefebvre a l'Acadèmia Julian. Esdevé un expert en anatomia seguint diàriament les disseccions de l'Escola de medicina i dibuixant les posts pedagògiques del professor Farabeuf. S'apassiona per la boxa.
Admès l'any 1895 a les Belles arts, hi esdevé l'alumne de Louis-Ernest Barrias. En surt l'any 1900 guanyador del prix de Rome pel seu David combatent Goliath i resideix a la vil·la Mèdici. L'any 1903, participa en el seu primer Saló dels artistes francesos; hi exposarà durant tota la seva carrera, durant més de trenta anys.Trenta-un catàlegs del Salon des artistes français de 1903 à 1960. L'any 1906, aviat seguit per arquitectes, artistes i mecenes, s'instal·la a Boulogne-Billancourt, carrer Moisson-Desroches, avui carrer Max Blondat. No queda del seu taller més que un petit museu construït rere la seva mort a un racó del jardí i llegat a la ciutat l'any 1982. Accedeix a la celebritat des de 1909 amb una escultura instal·lada cinc anys més tard sota la cúpula del Panteó, Als artistes dels que el nom s'ha perdut.
L'any 1927 Paul Landowski s'instal·la al Brusc, caseriu del municipi de Sieisforns de Mar a Var, on instal·la un taller.
L'escultura com a instrument civilitzador (1914-1938) L'any 1916, durant la Primera Guerra Mundial, va participar en la batalla del Somme i va rebre la Creu de Guerra. El 1917, va lliurar amb Bouchard a la ciutat de Ginebra les estàtues del Monument de la Reforma. En el període de postguerra, va crear més de vuitanta monuments commemoratius de guerra, entre ells:
el 1921, el Monument a la glòria dels interns de l'hospital de París al recinte de l'Hôtel-Dieu;memorial14-18.paris.fr. el 1924, El Monument de la Victòria a Casablanca; el 1928, Le Pavois a l'Alger; el 1935, Les FantômesLes Fantômes al camp de Chalmont, on es va segellar el destí de la segona batalla del Marne.
El 1928 va participar en el concurs d'art dels Jocs Olímpics d'Amsterdam i va guanyar la medalla d'or en el concurs d'escultura per El boxeador. Oficial de la Legió d'Honor des del 8 d'agost de 1920, va ser ascendit a comandant el 30 d'abril de 1928.Brevet de la légion d'Honneur. Reconegut com un heroi amb inquietuds humanistes, esdevingué a la França pacifista de postguerra l'escultor que obtingué els encàrrecs més monumentals, a París o a l'estranger:
el 1928 l'estàtua de Santa Genoveva protegint París, erigida al pont de la Tournelle; inaugurat l'any 1929: L'escut als morts, 16è districte de París;memorial14-18.paris.fr. el 1930 el Mausoleu de Sun Yat Sen a Nanquín; el 1931 el Crist Redemptor a Rio de Janeiro; l'any 1933, Montaigne meditant davant de la Sorbona, carrer de les Escoles de París; el 1936, les fonts de la Plaça de la Porte-de-Saint-Cloud a París; el 1937, la tomba del mariscal Foch a Els Invàlids de París; inaugurat l'any 1956: A la glòria de l'exèrcit francès 1914-1918, Plaça del Trocadéro a París.memorial14-18.paris.fr.memorial14-18.paris.fr.
Va ser convidat a la 24 exposició dels artistes de Roan el 1933.
Teòric instrumentalitzat després relegat (1939-1962) Director de la Vila Medici de 1933 a 1937, va ser nomenat llavors director de l'Ècole des beaux-arts on va treballar en una reforma aplicant les seves concepcions de l'ensenyament de l'art com a síntesi de l'arquitectura, l'escultura i la pintura.
A novembre de 1941, va fer amb Paul Belmondo i André Derain el famós "viatge a berlín», en realitat un recorregut per tota Alemanya fins a Weimar. Respon així com molts altres artistes francesos a la invitació d'Otto Abetz a col·laborar a nivell intel·lectual amb el projecte de Goebbels per fer una nova Europa.R. O. Paxton, O. Corpet, C. Paulhan, Archives de la vie littéraire sous l'Occupation, Taillandier, 2009. Com a director de Belles Arts i com a antic amic íntim d'Otto Abetz, que a l'època d'aquesta amistat encara no s'havia compromès amb el nazisme, tenia certa pressa per actuar pels seus alumnes presoners a Alemanya des de la debacle.
Durant el seu judici de depuració, del qual va sortir com la majoria dels alts funcionaris sense condemna, es va defensar explicant que havia donat la seva quota als estalvis dels presos. Va afirmar haver actuat amb l'objectiu de contribuir a l'ajuda dels presoners francesos i haver estat mogut per l'esperança d'alliberar joves artistes. En la intimitat del seu diari, lamentava la seva actitud, cosa que no tothom fa, acusant-se de covardia i reconeixent la seva culpa.
El seu ambiciós projecte de Temple de l'home no es realitzarà però un dels elements es reutilitza l'any 1953 per fer la monumental Porta de la Facultat de Medicina que es pot veure a rue des Saints-Pères a París. El 1954, sis anys abans de la seva mort, L'etern retorn que adorna el columbari del Père-Lachaise a París reafirma les seves inquietuds humanistes com un testament nietzscheà. A la seva mort, també va deixar dues obres literàries, una publicada en vida, Peut-on enseigner les Beaux-Arts?,La Baudinière, 1948. i l'altra, que només es publicarà parcialment després de la seva mort, és el seu Journal (diari), un relat personal i fascinant de l'ofici d'escultor que va escriure des d'abans de la Primera Guerra Mundial fins al final de la seva vida.
Obres El projecte d'un Temple de l'Home El Temple de l'Home, al qual Paul Valéry ha donat el seu nom, és el projecte «oceànic», en el sentit de Romain Rolland, d'un lloc de meditació acollidor manifestacions públiques, espectacles i congressos internacionals. Comprenent biblioteca i cinema, ha estat elaborat en col·laboració amb els arquitectes Taillens, Beat i Laprade i no ha estat realitzat. Presentat l'any 1925 a l'Exposició de les Arts decoratives de París, ha estat considerat l'any 1932 per prolongar l'eix dels Camps Elisis entre la porta Mallot i La Défense. El projecte serà constantment treballat fins a l'any 1950.
Dues portes monumentals, la Porta de la Ciència i la Porta de Psyche, obren a les estàtues dels Fills de Caín al mig d'un atri emmarcat de dos-cents metres de Mur de Prometeu, Mur de les Religions, Mur de les Llegendes, Mur dels Himnes, cadascun alt de vuit metres i decorat de baixos relleus representant les grans figures de la Ciència, de la Filosofia, de l'Heroisme, de la Poesia.
La Porta de la Ciència és avui visible a l'entrada de la nova facultat de medicina de París, nº45 del carrer dels Sants Pares, i el grup dels Fills de Caín a les Teuleries. L'Himne a l'Aurora, conservat al museu dels Anys Trento, era destinat al Mur dels Himnes.
Escultures miniatura|El Monument internacional de la Reforma (1909-1917) a Ginebra. miniatura|El Crist Redemptor (1931) de Corcovado a Rio de Janeiro.
David combatent (1900). Les Portadores d'aigua cegues (1903), guix visible al museu dels Anys Trenta. Els Fills de Caín (1906), bronze posat l'any 1984 galeria de la Vora de l'Aigua a les Tuileries. El primer arquitecte o L'Arquitectura (1907), Reims, parc dels Buttes Sant-Nicaise, enfront de la casa de Xampanya Pommery (maqueta en guix, datada de 1906, al museu dels Anys Trenta a Boulogne-Billancourt).Image Flickr. Es presenta sota la forma d'un home visionari qui, segons el seu autor, està «ajupit al mig del pla de la ciutat futura que crea, ha aixecat el cap i somnia». Forma part d'una encàrrec de l'Estat, un grup d'estàtues inicialment destinat a decorar el jardí del Carrousel del Louvre, a decisió d'Étienne Dujardin-Beaumetz, sotssecretari d'Estat a les Belles arts de l'època.Tony Verbicaro, «Le Premier Architecte de Landowski aurait dû être une première », lhebdoduvendredi.com, 26 juin 2014. Va acabar posada a París a la plaça Gambetta. Va ser exposada a París, al saló de 1908. Aquesta estàtua ha estat objecte d'un donatiu a la ciutat de Reims, on va ser instal·lada l'any 1933.« La statue L’Architecture à Reims, signée Paul Landowski, de 1933 à nos jours », lunion.fr, 5 juillet 2018. Jabel, el pastor portant un crani de boví marxa, Jubal, el poeta, a la seva dreta i Tubalcaïn, el ferrer, a la seva esquerra. L'Himne a l'Aurora (1909), nu femení en guix, grandesa naturalesa, visible al Museu dels Anys Trenta. Soun, ballarina sagrada (1912), visible al museu dels Anys Trenta. El Púgil, nu de Georges Carpentier que va escandalitzar (1912). La Indústria & l'Agricultura a l'entrada de la cort del palau governamental Piratini a Porto Alegre (1912). La Primavera, l'Estiu, la Tardor, l'Hivern, l'Abundància, la Fortuna a la façana d'un dels edificis de la Unió i el Fénix espanyol a Madrid (1912). Homenatge a Joseph-Marie Jacquard, genial mecànic. El monument relata la vida dura i pobra d'aquest inventor d'un teler revolucionari eficient, en pedra i bronze, situat Plaça Jacquard a Saint Étienne (1912) Als artistes dels que el nom s'ha perdut, escultura al Panteó de París (1909-1913). Estàtua eqüestre d'Eduard VII (1914), bronze en exterior exposat a la plaça Eduard VII, a París (9è). Monument internacional de la Reforma (1909-1917). Mur de pedra esculpit en col·laboració amb Henri Bouchard, situat a Ginebra i retent homenatge als pares de la Reforma protestant. Monument "L'Envol" a Wilbur Wright, Le Mans (1920). Knock down, estàtua de boxador aixecant-se (1921). A la suïssa consolatrice la França agraïda (1922) a Schaffhausen. Monument de la Victòria, o Monument de la fraternitat francomarroquina, edificat inicialment a Casablanca a partir de 1921, i inaugurat el 20 de juliol de 1924 pel mariscal Hubert Lyautey, ha estat repatriada l'any 1961 i inaugurada de nou a Senlis (Oise) l'11 de novembre de 1965. Concert campestre i La Becquée, a la vora de l'estany del castell de Veïns a Sant-Hilarion (1925). Monument al professor Farabeuf, universitat de París VI Pierre i Marie Curie (1925). Copa Gérard Montefiore : home prehistòric (1926).morez1900.net Monument a Paul Déroulède, avinguda César-Caire a París (1927).kahnplus.com Escut als morts (1928), als jardins de l'ajuntament del 16è districte a París. Santa Geneviève, protectora de París en contra l'invasor (1928). Estàtua en pedra situada a París (5è) enfront de la capçalera de Notre-Dame al pont de la Tournelle qui salva el Sena. És inscrita al patrimoni mundial per la UNESCO des de 1991. Commemoració del primer quilòmetre en circuit tancat per Henri Farman davant de l'heliport de Issy (1929). Monument de la Victòria, als soldats de Casablanca morts durant la Gran Guerra (1924) transportat a Senlis, plaça del Tercer-Houzard, l'any 1961. El Pavois, aixecat a Alger (1929).