Wildpoldsried és un municipi de l'estat de Baviera a Alemanya. El 2025 tenia 2586 habitants. El municipi és internacionalment conegut com a «poble d'energia» (alemany: Energiedorf). El 2019 va produir, sense comptar l'autoconsum, 49.343 megawatts/h i va consumir-ne només 5.983 MW.
Poble d'energia sostenible El projecte, batejat WIR, va començar el 1999 amb l'ànim de convertir el poble cap i atènyer la sostenibilitat ecològica completa. Té tres eixos principals: energia renovable, màxim ús de la fusta com a material de construcció i protecció de les aigües de superfície i aqüífers.
Amb els anys, es va realitzar una mescla d'energia solar (fotovoltaica i tèrmica), aerogeneradors, calefacció urbana amb biomassa, geotèrmica, energia hidràulica i biogàs. El 2012 ja hi havia sis aerogeneradors, construïts per un consorci de veïns.
A més de la producció d'energia, també va caldre adaptar la xarxa de distribució, que tradicionalment era concebuda de manera radial a partir d'uns pocs productors grossos i ara ha d'integrar una multitud de productors descentralitzats.
El 2014 i 2018 va rebre el premi «municipi d'or» de l'European Energy Award. A l'entrega dels premis el ministre bavarès del Medi Ambient Marcel Huber va dir: «Mentre que a escala internacional es pensa i es parla, a escala local la gent actua. Els municipis petits mostren al gran món com s'ha de fer. Wildpoldsried és, amb raó, el municipi amb més èxit d'Europa». El 2019 va rebre el premi «Heimatsdorf» del govern bavarès, perquè «hi ha una qualitat de vida particularment alta i un fort sentit d'identitat local, que en fan un lloc excepcional per viure-hi». 2018 produïa vuit vegades més electricitat (sol, vent, biogàs) de la que consumeix. Tot i això ha mantingut molt del caràcter idíl·lic del camp de Suàbia. És un municipi que combina natura, cultura i progrés: un poble amb tradició i alhora un pioner del futur.
Història Wildpoldsried va ser esmentat per primera vegada el 1392. Com tots els llocs de l'Oberallgäu, Wildpoldsried va viure moments difícils. Les plagues de pesta dels segles i van causar manta víctima. La Guerra dels Trenta Anys (1618-1659) va causar devastació quan les tropes sueques van envair la vall de l'Iller el 1632 i no van estalviar els voltants. Els pagesos van haver de pagar molts impostos, suportar l'esquarterament i patir fam. Els incendis i els desastres naturals van fer la resta. Fina a la primeria del va ser la seu d'una cort superior i inferior de l'abadia de Kempten. A la secularització del 1803 va ser integrat en el regne de Baviera. El municipi actual va néixer amb la reforma administrativa dels municipis del 1818.
Referències
Categoria:Municipis de Baviera Categoria:Sostenibilitat