miniatura|Representació del sopar per part de Jan Cornelisz. La Cena o Coena Cypriani (és a dir "Festa de Ciprià") és una obra en prosa anònima escrita en llatí.Abrantes 2018 La tradició atribueix l'autoria original al sant Ciprià, bisbe de Cartago, del , però probablement el text va ser escrit cap a l'any 400.Johannes Quastern (ed.), Patrology: Volume II, RCL, p. 371-372Michael von Albrecht, A History of Roman Literature: From Livius Andronicus to Boethius, Leiden: Brill, 1997, p. 1578 No hi ha un consens total sobre aquesta data: segons Arthur Lapôtre, va ser escrit sota el domini de l'emperador Julià l'Apòstata (361-363).Angelo Di Berardino (ed.), Patrology: Volume IV - The Golden Age of Latin Patristic Literature, RCL, p. 315-316
El text narra la història d'un banquet celebrat a Canà, on un gran rei (és a dir Déu) convida moltes figures bíbliques a assistir a un casament.Johannes Quastern (ed.), Patrology: Volume II, RCL, p. 371-372 Les interpretacions de la intenció de l'obra sovint han divergit radicalment: s'ha vist tant com una obra didàctica, encara que poc habitual, com un exemple de paròdia bíblica.M. Bayless 1997, p. 22-24 En paraules de Bayless, s'hauria de llegir com una "al·legoria que parodia l'al·legoresi i l'exegesi bíblica".M. Bayless 1997, p. 10
Si bé per raons lingüístiques ningú argumenta ja que sant Ciprià n'és l'autor, s'ha intentat atribuir l'obra a altres autors. Un dels primers a estudiar la peça acuradament va ser Adolf von Harnack, qui va argumentar que havia estat escrita pel poeta Cyprianus Gallus a partir del fet que utilitzava l' Acta Pauli. Aquest punt de vista és recolzat per H. Brewer, però s'hi oposa Willy Hass, que argumenta que Cyprianus i l'autor de Cena van fer ús de diferents versions de la Bíblia. Malgrat això, Hass coincideix que d'acord amb les proves textuals el Cena venia del nord d'Itàlia.Angelo Di Berardino (ed.), Patrology: Volume IV - The Golden Age of Latin Patristic Literature, RCL, p. 315-316 Una atribució diferent ha estat feta per Lapôtre, que va afirmar que l'obra era una sàtira dirigida cap a Julià l'Apòstata pel poeta Bachiarius.M. Bayless 1997, p. 21-23
L'obra va ser molt popular a l'edat mitjana fins al punt que es va llegir durant la coronació de l'emperador carolingi Carles el Calb l' any 875Angelo Di Berardino (ed.), Patrology: Volume IV - The Golden Age of Latin Patristic Literature, RCL, p. 315-316 Molts relats de la història van ser escrits a l'edat mitjana, els primers i els més coneguts dels quals són al per Johannes Hymonides i Rabanus Maurus.M. Bayless 1997, p. 215-216
De l'obra es conserven 54 manuscrits, el més antic del .M. Bayless 1997, p. 10 L'obra es va imprimir per primera vegada l' any 1564 en una col·lecció d'obres de Ciprià de Cartago. Christine Modesto, Studien zur Cena Cypriani und zu deren Rezeption, Gunter Narr Verlag, 1992, p. 11 La Cena ha tornat a la fama recentment pel seu paper a la novel·la El nom de la rosa d'Umberto Eco.Michael von Albrecht, A History of Roman Literature: From Livius Andronicus to Boethius, Leiden: Brill, 1997, p. 1578
Referències
Fonts Abrantes, Miguel Carvalho (2018), Feast of Cyprian: The "Coena Cypriani" translated to English. KDP. Bayless, Martha, Parody in the Middle Ages: The Latin Tradition (Ann Arbor: University of Michigan Press, 1996) Dolezalová, Lucie, "Receptions of Obscurity and Obscurities of Reception: The Case of the Cena Cypriani," Listy filologické / Folia philologica 125: 3/4 (2002), p. 187-197 Dolezalová, Lucie, Reception and Its Varieties: Reading, Re-Writing, and Understanding "Cena Cypriani" in the Middle Ages (Trier: Wissenschaftlicher Verlag, 2007) Modesto, Christine, Studien zur Cena Cypriani und zu deren Rezeption (Tübingen: G. Narr, 1992)
Categoria:Obres en llatí