El Norte és una pel·lícula dramàtica britànica-estatunidenca del 1983, dirigida per Gregory Nava. El guió va ser escrit per Gregory Nava i Anna Thomas, basat en la història de Nava. La pel·lícula es va presentar per primera vegada al Festival de Cinema de Telluride l'any 1983, i la seva estrena general va ser el gener de 1984.
El drama compta amb Zaide Silvia Gutiérrez i David Villalpando, en els seus primers papers cinematogràfics, com a dos joves indígenes que fugen de Guatemala per motius ètnics i la persecució política de la Guerra Civil de Guatemala.America's 50 best independent movies|AV Club Es dirigeixen cap al nord i viatgen per Mèxic fins als Estats Units, arribant a Los Angeles, Califòrnia, després d'un ardu viatge.
La pel·lícula va ser finançada en part pel Public Broadcasting Service (PBS), un servei de televisió de radiodifusió pública sense ànim de lucre als Estats Units. El Norte va rebre una nominació als Premi de l'Acadèmia al Millor Guió Original1985|Oscars.org el 1985, la primera pel·lícula independent llatinoamericana a rebre aquesta distinció.Gee, Shannon. Seattle Weekly, film review, "Crossing the border to new hardships", May 10, 2000. El 1995, la pel·lícula va ser seleccionada per a la seva conservació al National Film Registry per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units com a "important culturalment, històricament o estèticament".
Argument La redacció en equip de Nava i Thomas va dividir la història en tres parts:
Arturo Xuncax La primera part té lloc en un petit poble rural de Guatemala anomenat San Pedro i presenta la família Xuncax, un grup d'indígenes maia. Arturo és recol·lector de cafè i la seva dona mestressa de casa. Arturo explica al seu fill, Enrique, la seva visió del món i com li va lindio a la vida guatemalteca, assenyalant que, "per als rics, el camperol és només un parell de braços forts".Review: El Norte , efilmcritic.com, February 17, 2003. Accessed: July 27, 2013. Arturoi la seva família discuteixen llavors la possibilitat d'anar als Estats Units on "tota la gent, fins i tot els pobres, tenen els seus propis cotxes".
A causa dels seus intents de formar un sindicat entre els treballadors, Arturo i els altres organitzadors són atacats i assassinats per tropes governamentals quan un company de feina és subornat per trair-los: es veu el cap tallat d'Arturo penjat d'un arbre..Rathke, Renee Scolaro. Pop Matters, film review, "Same Old New World", undated. Accessed: April 21, 2007. Quan Enrique intenta pujar a l'arbre que mostra el cap del seu pare, un soldat l'ataca. L'Enrique lluita i mata l'atacant, després s'escapa amb la seva germana Rosa i s'amaga en una casa segura fins al matí. Així, Enrique i Rosa escapen de la captura, només per saber que molts dels seus conciutadans han estat atropellats pels soldats. La mare dels nens també "desapareix": segrestada pels soldats. Així, amb els diners que els va donar la seva àvia, l'Enrique i la Rosa decideixen fugir de Guatemala, la seva terra natal, i es dirigeixen cap al nord.
Coyote Durant la segona part de la pel·lícula, els dos adolescents fugen de Guatemala, viatgen per Mèxic i coneixen un coiot mexicà que els guia a través de la frontera. Aquesta secció inclou diverses escenes còmiques relacionades amb l'estereotip mutu entre diferents grups ètnics; tots dos intenten fer-se passar per indígenes mexicans, sense convèncer un camioner mexicà després d'anomenar la destinació equivocada, però més tard aconsegueixen convèncer un agent de la Patrulla Fronterera dels Estats Units omplint copiosament les seves respostes amb la paraula mexicana "carajos", que un veí els havia suggerit com parlen tots els mexicans.
Així Enrique i Rosa només són deportats a una ciutat fronterera de Mèxic i no a Guatemala, donant-los una base per a un segon intent de travessar la frontera. Després del seu primer intent fallit de travessar la "frontera", on un home fent-se passar per un coiot els enganya i intenta robar-los, tenen una experiència horrible quan finalment travessen la frontera entre els Estats Units i Mèxic a través d'una canonada de clavegueram plena de rates; el crític Roger Ebert va assenyalar:
El Norte A la part final de la pel·lícula Rosa i Enrique descobreixen les dificultats de viure als Estats Units sense documentació oficial. L'equip de germans i germanes troben feina i un lloc on viure i al principi se senten bé amb la seva decisió. Tanmateix, Rosa gairebé es veu atrapada en una incursió de la Migra i ha de trobar una nova feina. Treballant com a domèstica, es desconcerta quan el seu empresari anglo li ensenya una rentadora. L'Enrique es converteix en cap d'oficina i, a mesura que les seves classes d'anglès comencen a millorar el seu domini de l'idioma, és ascendit a un lloc d'ajudant de cambrer. Més tard s'hi acosta una empresària que té una feina millor pagada per ell a Chicago com a capatàs, que inicialment declina; ell també es troba amb problemes quan un company de feina xicano gelós el denuncia a la immigració, el que fa que fugi del restaurant i busqui l'empresària.
Quan l'Enrique finalment decideix ocupar el càrrec, la Rosa es posa greument malalta de tifus per les mossegades de rata que va rebre durant el pas de la frontera. Quan això succeeix, l'Enrique ha de prendre la dura decisió de perdre el vol a Chicago per estar al seu costat, i així perd la posició. Mentre Enrique visita l'hospital, Rosa lamenta que no viurà per gaudir dels fruits del seu esgarrifós viatge als Estats Units. Rosa resumeix el tema principal de la pel·lícula quan li diu a l'Enrique:
Després de la mort pacífica de la Rosa, Enrique es mostra una vegada més esperant amb els altres jornalers en un aparcament, oferint els seus serveis a un home que busca "braços forts"; La crítica Renee Scolaro Rathke observa: "És una amarga comprensió que les paraules d'Arturo sobre que els pobres no són més que armes per als rics són vàlides fins i tot al Nord."
Encara que l'Enrique torna a treballar temporalment, el distreuen somnis desperts sobre els desitjos perduts de la seva germana per una vida millor. El pla final de la pel·lícula mostra de nou un cap tallat penjant d'una corda, que pot ser la mateixa imatge utilitzada a la part I de la pel·lícula; un crític ha comentat que un cap penjat i tallat és "un dispositiu simbòlic usat en algunes pel·lícules llatines per significar que el personatge s'ha suïcidat".Brett Willis. Christian Spotlight on the Movies, film review, undated. Accessed: July 27, 2013.
Repartiment
Zaide Silvia Gutiérrez - Rosa Xuncax David Villalpando - Enrique Xuncax Ernesto Gómez Cruz - Arturo Xuncax Alicia del Lago - Lupe Xuncax Lupe Ontiveros - Nacha Trinidad Silva - Monte Bravo Enrique Castillo - Jorge Tony Plana - Carlos Diane Cary - Alice Harper Mike Gomez - Jaime
Antecedents Els orígens dEl Norte són les experiències del director a San Diego, Califòrnia, quan va créixer. Nava provenia d'una família fronterera i té parents a l'altra banda a Tijuana, Baixa Califòrnia. Quan era jove, travessava la frontera diverses vegades a la setmana, sovint es preguntava qui vivia en totes aquelles barraques de cartró del costat mexicà.
Per a la investigació, els productors d' El Norte van conèixer la situació dels indígenes guatemalencs a partir d'anys d'investigació, gran part realitzada entre exiliats que vivien al sud de Califòrnia. Segons Nava, "Hi ha centenars de milers de refugiatss d'Amèrica Central només a Los Angeles. Ningú en sap el nombre exacte, però una investigació de televisió recent estima que entre 300.000 i 400.000. En la nostra pròpia investigació, ens vam trobar amb una comunitat maia de Guatemala, 5.000 d'un poble, ara a Los Angeles. El poble original, que ara està mort, en tenia 15.000."Insdorf, Annette. The New York Times, "El Norte: On Screen and in Reality, a Story of Struggle", January 8, 1984. Accessed: July 27, 2013.
Annette Insdorf, escrivint per The New York Times, va dir que Nava parlava de la naturalesa singular de la frontera entre els EUA i Mèxic. Nava ha dit:
La pel·lícula s'ha convertit en un element bàsic de les classes de llengua espanyola i de geografia humana de secundària als Estats Units i dels estudis de multiculturalisme a la universitat.
Finançament Nava i Anna Thomas van passar dos anys recaptant diners per El Norte, però conscientment no van buscar estudis de cinema ni cadenes de televisió perquè, molt probablement, els directius de l'estudi exigirien que es fessin canvis en el guió, el càsting o tots dos. Gregory Nava i Thomas creuen que gran part del que fa especial a El Norte s'hauria posat en perill si un gran estudi hagués participat en el procés de realització de la pel·lícula.
El finançament de la pel·lícula va ser proporcionat per American Playhouse de PBS (50%) i la resta en prevenda. Una d'aquestes prevendes es va fer al Channel 4 del Regne Unit (una emissora de televisió pública).
Temes Realisme màgic Algunes parts d'''El Norte ofereixen un exemple de com el realisme màgic llatinoamericà, que es troba principalment a les novel·les, s'ha representat en una pel·lícula de cinema.Vasquez, Emilia. Capital Community College, Latino Guide: Latino and Latin-American Films. Last accessed: November 26, 2009.Rich, Jamie S. Criterion Confessions, film review and analysis, January 18, 2009. Accessed: July 27, 2013. L'escriptora de The Washington Post Ann Hornaday va dir: El Norte va ser fonamental, tant per la seva gràcil combinació de narrativa clàssica i el realisme màgic, com pel poder amb què va donar vida a un món d'una altra manera invisible."Hornaday, Ann. The Washington Post, "Moral Compass Points 'Norte'", May 28, 2006. Accessed: July 27, 2013.
Vista indígena i fanatisme El Norte retrata un punt de vista amerindi i això s'exemplifica amb la religió que segueixen. Un exemple és quan Rosa Xuncax canta l'elogi al funeral del seu pare i els seus temes religiosos maies.. Una creença maia tradicional és que la vida té una naturalesa cíclica.West. Dennis. Cineaste v21, n4 (Fall, 1995):26 (3 pages). "Filming the Chicano Family Saga: Interview with Director Gregory Nava". Nava discusses his use of indigenous spirituality in his films, fall 1995. Rosa canta en maia:
Al llarg de El Norte, els joves Rosa i Enrique i la seva família estan sotmesos a molts epítets, odi i fanatisme a causa dels seus orígens culturals indígenes. Quan el seu pare Arturo mata sense voler un soldat, per exemple, un ladino crida:
I, quan Rosa i Enrique arriben al seu destí a Mèxic, un passatger crida als tímids joves maies:
Èxode de Guatemala David Villalpando, l'actor que va interpretar Enrique Xuncax, va concedir una entrevista a Lear Media sobre què va significar la pel·lícula per a ell i per què creu que la pel·lícula és important. Villalpando ha dit:
Producció Quan Nava i el seu equip de producció van ser, més o menys, expulsats de Mèxic durant el rodatge de la pel·lícula, van haver de recrear un poble mexicà a Califòrnia. Nava va dir: "Estàvem filmant a Mèxic durant el final de la presidència de López Portillo, un dels últims cacics antics que va governar Mèxic. Un dia, homes amb metralladores es van fer càrrec del plató. Tenia pistoles apuntant al meu cap. Ens vam veure obligats a tancar la producció, subornar la sortida del país, lluitar per recuperar els nostres vestits i començar a rodar de nou a Califòrnia. Irònicament, als Estats Units els nostres extres eren autèntics refugiats maies. Eren la gent de la que parlava la pel·lícula."Santiago, Soledad. The Santa Fe New Mexican, "Bordering on brilliance", December 2, 2006.
Nava conta la història que, en un moment donat, la policia mexicana va segrestar el seu comptable i el va retenir per demanar un rescat, mentre que, al mateix temps, els seus pares van haver de fer-se passar per turistes per portar pel·lícules exposades fora del país a les seves maletes.Ebert, Roger. Chicago Sun-Times, "Confessions (with recipes) of the Vegetarian Epicure", July 24, 2006.