La negligència infantil és una forma de maltractament, un comportament intolerable dels cuidadors (per exemple, els pares) que té com a resultat la privació d'un nen de les seves necessitats bàsiques, com ara la falta de supervisió adequada, atenció sanitària, roba o habitatge, així com altres necessitats físiques, emocionals, socials, educatives i de seguretat."Child Neglect", a Psychology Today webpage, as updated on February 22, 2019 Totes les societats han establert que hi ha comportaments necessaris que un cuidador ha de proporcionar perquè un nen es desenvolupi físicament, socialment i emocionalment. Les causes de negligència poden derivar de diversos problemes de criança, com ara embaràs no desitjat, o trastorns mentals, abús de substàncies, atur i excés de treball dels cuidadors, o la violència domèstica o, en casos especials, pobresa.
La negligència infantil depèn de com el nen i la societat percep el comportament dels pares; no és com els pares creuen que s'estan comportant amb el seu fill. L'omissió dels pares a l'hora de tenir cura d'un fill quan hi ha opcions disponibles, és diferent de quan no hi ha aquestes opcions disponibles. La pobresa i la manca de recursos són sovint factors que contribueixen i poden impedir que els pares satisfacin les necessitats dels seus fills, quan d'altra manera ho farien. Les circumstàncies i la intencionalitat s'han d'examinar abans de definir el comportament com a negligent.
La negligència infantil és la forma més freqüent de maltractament infantil, i els nens nascuts de mares joves corren un risc substancial de negligència. Els nens descuidats corren el risc de desenvolupar problemes socials, emocionals i de salut al llarg de la vida, especialment si els descuiden abans dels dos anys d'edat.
Referències
Categoria:Abús i maltractament infantil