José Benazeraf (Casablanca, 8 de gener de 1922 –Chiclana de la Frontera 1 de desembre de 2012Causeur, « José Benazeraf est mort, Le Concerto de la peur ».) va ser un director, guionista, actor i productor cinematogràfic de nacionalitat francesa.
Cineasta independent, va produir gairebé totes les seves pel·lícules. Fins i tot va arribar a distribuir-les ell mateix, bé col·laborant directament amb Henri Boublil, propietari de nombrosos cinemes, entre ells el Midi-MinuitVoir laspirale.org. i Le Méry, a París, o bé llogant locals de prestigi per a dur a terme les projeccions.José Benazeraf la caméra irréductible, Herbert P. Mathese, Clairac éditeurs, 2007.
Nascut en Casablanca, el Marroc, a principis dels anys 1940 va estudiar al Centre d'estudis polítics i administratius de la universitat d'Alger. En 1945 va fracassar en el Institut d'Estudis Polítics de París. No obstant això, i gràcies al comerç de matèries primeres, es va enriquir. En 1957, de pas per París per a adquirir cotó per a les teles que venia a Àfrica, el va comprar els drets d'ús cinematogràfic de l'obra Lavandières du Portugal, que va adaptar aquest mateix any, sense cap experiència prèvia en el mitjà. Les Lavandières du Portugal va ser dirigit per Pierre Gaspard-Huit, encara que el film hauria d'haver-lo dirigit Dimitri Kirsanoff, gran cineasta del cinema mut, que va morir al despatx de Benazeraf.« La mort de Dimitri Kirsanoff, 78 Champs-Élysées » en José Benazeraf, la caméra irréductible de Herbert P. Mathese, 2007. La cinta va ser un èxit.
Uns anys més tard va col·laborar amb el productor Georges de Beauregard,Georges de Beauregard : Premier sourire de Belmondo… dernier de Bardot, por Chantal de Beauregard (C. Lacour éd. Nîmes, Coll. Colporteur, 1991). coincidint amb cineastes de la Nouvelle Vague com Claude Chabrol, Paul Gégauff, Jacques Demy, Jean-Luc Godard, Philippe de Broca, etc. Bénazéraf va fer una petita actuació a À bout de souffle, de Jean-Luc Godard, rodant una escena amb Jean-Paul Belmondo.
José Benazeraf va passar a la direcció en 1962, després d'haver produït a Yves Allégret, així com l'últim film de Edmond T. Gréville. Amb el pas del temps, les seves pel·lícules es van anar fent més i més explícites, fins a un moment en què va rodar films deliberadament pornogràfics (a partir de mitjans dels anys 1970). Va utilitzar també històries sobre nazisploitation per donar suport als seus títols pornogràfics, com va ser el cas de Bordel SS (1978).
Director iconoclasta, va realitzar els seus films a una gran velocitat, barrejant sovint l'erotisme amb la política, la qual cosa li va valer la intervenció de la censura. No obstant això, va rebre l'homenatge de cineastes com Henri Langlois i Dominique Païni, membres de la Cinémathèque française.
José Bénazéraf va morir a Chiclana de la Frontera, Espanya, el 2012.« Bénazéraf, l'éternité pour lui » a Libération, 5 de desembre de 2012Charles Tatum a susauvieuxmonde.canalblog.com, 07/12/2012
Filmografia Director
1961: Le Quatrième Sexe 1962: L'Éternité pour nous 1963: Le Concerto de la peur, amb Jean-Pierre Kalfon, Régine Rumen, Yvonne Monlaur, Michel Lemoine, Hans Verner i Sylvie Bréal. 1963: 24 heures d'un Américain, amb Dick Randall, Poupée la Rose, Jessica Rubicon i Dodo' D'Amburg. 1963: Cover Girls, amb Maria Grazia Buccella, Claudio Gora, Tex Williams, Heidi Balzer i Giorgia Moll. 1964: L'Enfer dans la peau, amb Michel Lemoine. 1965: L'Enfer sur la plage. 1966: Model International. 1966: Joë Caligula, amb Gérard Blain, Jeanne Valérie, Junie Astor, Ginette Leclerc i Maria Vincent. 1967: Les Premières lueurs de l'aube. 1967: Flesh and Fantasy 1968: Un épais manteau de sang, amb Paul Guers, Valérie Lagrange, Hans Meyer i Kacia Bartel. 1969: Bacchanales 69 1969: Le Désirable et le Sublime. 1970: Triangle, amb Hans Meyer. 1971: Frustration 1972: Racism 1972: The French Love 1973: Bacchanales 73 1973: Le Sexe nu, amb Alain Tissier. 1973: Black Love, amb Alphonse Beni i Alain Tissier. 1973: Adolescenza perversa, amb Malisa Longo, Femi Benussi, Half Hervé i Véronique Col. 1974: Orgies et voluptés 1974: Le Bordel, 1re époque: 1900 1974: Une garce en chaleur 1974: Les Lesbiennes 1974: Les Incestueuses 1974: La Soubrette 1975: La Veuve lubrique 1975: Les Deux gouines, amb Michèle Perello i Béatrice Harnois. 1975: Séquences interdites 1975: Les Incestueuses, amb Michèle Perello. 1975: Sex Porno 1975: La Planque 2 1975: J.B.1 1976: Un dîner très spécial 1977: La Bonne auberge 1977: Miss Aubépine 1977: Freudenhaus ou Bordel SS 1978: Ouvre-toi 1978: Grimpe-moi dessus... et fais-moi mal 1978: Anna cuisses entrouvertes 1978: Baisez-moi partout 1979: Nicole par dessus, par dessous 1979: Je te suce, tu me suces, il nous... 1979: Hurlements d'extase 1980: Amours d'adolescentes pubères. 1980: Les Contes galants de Jean de La Fontaine. 1981: Brantôme 81: Vie de dames galantes 1982: Patricia, Valéria, Anna et les autres. 1985: Saint-Tropez interdit 1986: Cynthia's Diary 1986: Anatomie d'un meurtre
Produccions en vídeo La major part dels films van ser rodats en 24 hores. Alguns es van estrenar en sales, sobretot a la Amsterdam-Saint-Lazare, el cinema de Georges Combret.Chapitres Gare Saint-Lazare, Navicert: vidéo ersatz au cinéma: la cuisine infernale en José Benazeraf, la caméra irréductible de Herbert P. Mathese (2007). Les altres van passar directament al VHS. Llista no exhaustiva.
1982: Petites filles en folie. 1982: Les Filles de leur mère. 1982: Eva la grande suceuse. 1982: La Madone des pipes. 1983: Irma la masseuse. 1983: La star sodomisée. 1983: L'Éveil porno d'une star. 1983: Le Majordome est bien monté. 1983: Rita la vicieuse. 1983: Gilda la ravageuse. 1983: La Corrida charnelle. 1983: L'Espionne s'envoie en l'air. 1983: Le Viol à bicyclette. 1983: Je mouille aussi par derrière. 1983: L'Antiquaire a la chatte trempée. 1983: Je te suce, tu me suces ou la vie d'un bordel de province. 1983: Le Désordre et le foutre. 1983: Petits culs à enfiler. 1983: Orgies révolutionnaires. 1983: Sexologues en chaleur. 1983: Le Port aux putes. 1983: Ingrid, putain de Hambourg. 1983: Le Cul des mille plaisirs. 1983: Furia porno. 1983: Le Yacht des partouzes. 1983: L"Amant de Lady Winter. 1983: Lady Winter, perversités à l'anglaise. 1983: Lady Winter et la C.I.A. 1983: Olynka, grande prêtresse de l'amour. 1983: Les Partouzes de Lady Winter. 1983: Les Confidences pornos de lady Winter. 1983: Les Obsessions sexuelles de lady Winter. 1984: La Veuve lubrique 2 1984: Le Cul d'Isabelle 1986: Triple pénétration 1986: Sex Resort 1986: Passionate Pupils 1986: Naughty French Fantasies 1986: Hot Patutti 1986: Fantasies of a Married Woman 1986: Bedside Manor 1987: Spanish Fly 1997: Contes de la folie ordinaire 1997: Montage JB 1998: Acteurs porno en analyse 1999: Portrait regards de Zarah Whites
Productor
1957: Les Lavandières du Portugal, de Pierre Gaspard-Huit. 1958: La Fille de Hambourg, d'Yves Allégret, amb Hildegard Knef i Daniel Gélin. 1961: Un Martien à Paris, de Jean-Daniel Daninos, amb Darry Cowl. 1960: Mourir d'amour, de Dany Fog, amb Nadia Gray, Elga Andersen, Bruno Cremer, Mireille Darc i Daniel Ceccaldi. 1960: La Fête espagnole, de Jean-Jacques Vierne, amb Daliah Lavi i Roland Lesaffre. 1961: Laurence, de Guy Saguez. 1962: L'Accident, de Edmond T. Gréville, amb Danik Patisson, Magali Noël, Roland Lesaffre i Georges Rivière. 1968: Les Enfants de Caïn, de René Jolivet, amb Hans Meyer, Nancy Holloway i Roland Lesaffre. 1974: Tous bas, de Noël Simsolo.
Referències
Bibliografia Christian Berger, « Nécrologie des personnalités disparues en 2012 : José Bénazéraf », L'Annuel du Cinéma 2013, Editions Les Fiches du cinéma, Paris, 2013, 800 p., pàgina 770,
Enllaços externs zonebis.com/forum Calindex, Revues de cinéma Christophe Bier rend un vibrant hommage à J. Benazeraf, au début de l'émission Venise la morte, et parle notamment du film Le Désirable et le Sublime sur France Culture le 8/12/2012 J-F Rauger, Le Monde, 12/12/2012, texte intégral
Categoria:Directors de cinema francesos Categoria:Morts a Andalusia Categoria:Artistes de Casablanca Categoria:Directors de cinema marroquins Categoria:Nascuts el 1922