Mateu Garreta Fusté (Prats de Lluçanès (Osona), 26 d'abril de 1866 - Reus, 24 d'abril de 1925), va ser un filòleg i catedràtic català.
Era fill de Melcior Garreta, i de Dolors Fusté, tots dos de Prats de Lluçanès. Va seguir els primers 13 cursos de la carrera sacerdotal al Seminari de Vic i més tard la de filosofia i lletres a la Universitat de Barcelona, llicenciant-se l'any 1892. El 1893 va ser nomenat catedràtic interí de l'Institut de Manresa, on va exercir la càtedra de llatí i castellà, fins que, per supressió de l'Institut, va passar al de Barcelona en qualitat d'auxiliar interí l'any 1903. En virtut d'oposició va obtenir el primer lloc per unanimitat de vots per a la càtedra de llatí de l'Institut de Reus el 1906. va ser vicepresident de la Societat Econòmica Reusenca d'Amics del País des de 1912, i va ser regidor i tinent d'alcalde a l'Ajuntament reusenc. També va ser vocal de diversos tribunals d'oposicions i nomenat cavaller de l'Orde del Mèrit Civil l'any 1919.Semanario Católico de Reus, núm. 18 (1925)
Des de 1909 va ser director de l'Institut General I Tècnic de Reus, on es va distingir pel seu zel i interès per millorar les condicions de l'ensenyament en benefici de la classe escolar. A la seva iniciativa i sacrificis es deuen les millores que a l'edifici de l'Institut es van introduir, com les aules proveïdes amb material d'ensenyament modern, el decorat de gabinets i laboratoris, la creació d'un museu d'art i l'adquisició de mobiliari i aixovar del per decorar la sala despatx del director, igual que la instal·lació d'una nova biblioteca i sala de catedràtics. El rector de la Universitat, en oficis del 26 de novembre de 1921 i 13 de juny de 1922, el va felicitar per tantes millores en bé de l'ensenyament, i Alfons III també ho va fer quan va visitar l'Institut de Reus el maig de 1924.
Publicacions Gramática elemental de lengua latina, 1r. i 2n. cursos de la que n'hi ha tres edicions (Manresa, 1893, i Barcelona, 1898 i 1907). La seva obra capital, fruit d'innombrables investigacions i d'acord amb els avanços més actuals d'aquell temps de la filologia moderna, va ser la seva Gramàtica elemental històric-comparada, de la llengua llatina (Barcelona, 1924), en què apareixen diverses etimologies fins a aquell temps desconegudes i noves hipòtesis sobre les quantitats prosòdiques, com les terceres persones de plural de pretèrit perfecte acabades amb erunt, decidint el litigi de la seva primera síl·laba llarga, encara que a steterunt i dederunt els poetes les fessin breus.
Referències
Bibliografia Enciclopèdia Espasa Volum núm. 25, pàg. 894. ()
Categoria:Regidors a l'Ajuntament de Reus Categoria:Morts el 1925 Categoria:Persones de Prats de Lluçanès Categoria:Morts a Reus Categoria:Pedagogs reusencs contemporanis Categoria:Filòlegs catalans del sud contemporanis Categoria:Polítics osonencs Categoria:Polítics lluçanesos Categoria:Polítics catalans del sud nascuts al segle XIX Categoria:Polítics catalans del sud morts al segle XX Categoria:Nascuts el 1866