Sant'Antonio Abate (Sant'Antuóno en napolità) és una comune italiana de la ciutat metropolitana de Nàpols, a la Campània.
El territori municipal conté les frazioni (subdivisions) de Buonconsiglio, Casa Iovine, Cottimo, Fusara, Pontone i Salette. Limita amb els municipis de Gragnano, Lettere, Pompeia i Santa Maria la Carità (a la Ciutat metropolitana de Nàpols), i amb Angri i Scafati (a Província de Salern).
Geografia física Situat a la plana dominada per la cadena de les muntanyes del Lactarius Mons, que culmina a la península de Sorrento amb el cim del mont Faito, Sant'Antonio Abate s'estén a l'interior de lAger Stabianus.
Història D'orígens administratius recents, la ciutat esdevingué comune autònoma el 1925, desvinculant-se el 1929 de Lettere. El seu territori ha estat habitat, des de l'antiguitat, per pobles indígenes d'origen indoeuropeu com els opici, els oscs, els etruscs, els greci, els samnites, els campanis i els romans. Sobretot, la civilització d'aquest últim està documentada per nombroses troballes arqueològiques, posades a la llum sobre el terreny després d'anys de recerca.
De particular importància històrica va tenir l'enfrontament final de la guerra gòtica, especialment a la batalla del Mont Lactari, que va tenir lloc al territori abatès i es va resoldre amb la diàspora dels ostrogots i la mort del seu rei Teia, que probablement va ser assassinat al territori abatès i llençat a un pou, prop de Pozzo dei Goti (Pou del Got) d'Angri. Després d'un fosc període d'abandonament fins a l'any mil, la vil·la va viure, a partir del , una lenta recuperació econòmica gràcies a la recuperació de les antigues zones pantanoses molt extenses, afavorides també pel seu naixement, cap al , de les primeres granges que van formar el nucli de l'antic Borgo di Sant'Antuono.
En els segles següents, la vil·la es va desenvolupar gradualment, basant la seva riquesa primer en l'agricultura i després en les activitats que hi estan vinculades. En els darrers anys, l'economia de Sant'Antonio Abate s'ha centrat sobretot en el sector industrial de la transformació del tomàquet i els cultius especialitzats d'hivernacle que també han implicat, entre d'altres, el desenvolupament d'activitats terciàries.
Escut L'escut de la comune de Sant'Antonio Abate s'inspira en la presència del castell de Lettere al turó del mateix nom. El castell està col·locat sobre un escut adornat amb una corona i dues branques d'olivera, unides per un llaç.
Monuments i llocs d'interés Arquitectura religiosa Església parroquial de Sant Antoni Abat miniatura|Tron de Sant'Antonio Abate a la població homònima Parròquia de la vil·la, dedicada a Sant Antoni Abat (Sant'Antonio Abate). L'església, que data de 1801, es va convertir en parròquia l'any 1812 i es va acabar de construir el 1829. Moltes de les obres de l'església provenen de l'abadia de Santa Maria di Realvalle de Scafati, incloses les piques d'aigua beneita de marbre que es remunten al , les teles del Davallament de la creu i la Immaculada Concepció, i els panells de marbre col·locats al sagrari, en un dels quals també hi ha gravat el MONASTERIUM SANCTAE MARIAE REGALIS VALLIS, com a major testimoni de la seva procedència.
L'església, composta d'una sola nau i de planta de creu llatina, també està formada per quatre capelles, dedicades a la Mare de Déu dels Dolors (Addolorata), a Sant Josep, al Sagrat Cor de Jesús i a la Immaculada Concepció: La capella de l'Addolorata, situada com a la primera a l'esquerra des de l'entrada de l'església, es compon d'un altar coronat pel quadre de la Mare de Déu dels Dolors (obra de Giuseppe Cammarano datada l'any 1828), inserida en una composició de marbres preciosos. La capella, construïda amb el patrocini del doctor Leonardo Santoro l'any 1828, també està composta per una làpida, que conté les restes mortals de les dues nétes de Santoro, Luisa i Sofia. La capella de Sant Josep, situada a la dreta de la nau just abans de l'altar, està formada per una fornícula a l'interior de la qual hi ha una estàtua de fusta de Sant Josep, pare putatiu de Jesús. Als laterals de la capella hi ha dues estàtues que representen la Mare de Déu del Carme i Sant Pius de Pietrelcina. La capella del Sagrat Cor de Jesús, la primera a la dreta de l'entrada principal, està formada per una fornícula, a l'interior del qual hi ha una estàtua del Sagrat Cor de Jesús. La fornícula està emmarcada en una composició de marbre preciós, sobre un altar que conté una relíquia. Als laterals de la capella, sobre bases de marbre, hi ha dues estàtues, que representen sant Francesc d'Assís i sant Antoni de Pàdua. La capella de la Immaculada Concepció de Maria, situada a l'esquerra de la nau just abans de l'altar, en una fornícula encastada en marbre que conformen l'altar que, abans de les obres que van modificar l'església entre les dècades del 1910 i 1920, constituïa la part final de l'absis de l'església. Als laterals de la capella hi ha dues estàtues, que representen sant Alfons Maria de Liguori i la Verge Immaculada.
Al final de la nau hi ha l'absis, dominat pel majestuós altar de Sant Antoni Abat i l'altar de l'església. Altres obres destacades de l'església són la pila baptismal de marbre de la segona meitat del i l'estàtua, col·locada en una fornícula a la primera dreta des de l'entrada, de la Mare de Déu dels Dolors. Altres obres de fusta augmenten el valor de l'edifici, com el púlpit i la caixa de fusta de l'orgue, ambdues obres de gran valor realitzades pel mestre local Pasquale D'Aniello, així com els reliquiaris i confessionaris de l'església. El púlpit, gran obra d'incrustació i talla, està situat a la dreta de la nau, entre la capella del Sagrat Cor i la de Sant Josep. També és aquí on es col·loca l'estàtua de Sant Antoni Abat, objecte de gran devoció i que es col·loca cada any, en les dates adjacents al 17 de gener (festa del sant) en el majestuós i colorit tron que li és dedicat.
Santuari de Sant Gerardo Maiella Completat el 1966, després de la col·locació de la primera pedra el 1937 amb la benedicció del llavors bisbe de la diòcesi de Castellammare di Stabia Federico Emanuel. Després de llargues obres, el 4 de desembre de 1966 Monsenyor Corrado Ursi, arquebisbe de Nàpols, va consagrar el temple i el seu altar major. La finalització de l'edifici, la construcció del qual va ser sol·licitada i encarregada per Mosè Mascolo, fundador de l'orde de les Germanes Gerardines de Sant'Antonio Abate, es va produir en realitat sis anys després de la seva mort, que va tenir lloc el 24 de febrer de 1960. El final de les obres també va ser motivat pel fet que el 16 d'abril de 1962 la Sagrada Congregació de Ritus va declarar a sant Gerardo Maiella copatró de la vil·la. A més, l'11 de desembre de 2005, 49 anys després de la consagració del temple, l'església es va convertir en un santuari diocesà.
Amb la seva façana monumental, de més de 42 metres d'alçada i amb una cúpula de 33 metres, el santuari s'estén per més de 900 m² de superfície. De planta de creu llatina de tres naus, destaca el mosaic en or mixt col·locat darrere de l'estàtua de Sant Gerardo, que conforma la fornícula, l'estructura del qual és de marbre vermell francès i el pedestal (de 500 kg de pes) és de marbre decorat amb petites creus amb fons daurat. La cadira del sant també és de marbre, amb un fons de marbre vermell espanyol i trons de marbre blanc. La capella del Santíssim Sacrament, les estàtues del Sagrat Cor de Jesús i la Immaculada Concepció, el sarcòfag del fundador Mosè Mascolo i el confessionari utilitzat per aquest durant el seu ministeri enriqueixen l'edifici.
Església parroquial de la Mare del Bon Consell Acabada l'any 1863, la construcció de l'església es va iniciar l'any 1858 en uns terrenys donats per la senyora Anna D'Antuono a la diòcesi. Dedicada a la Mare del Bon Consell, la seva primera missa es va celebrar el 8 de novembre de 1863 pel sacerdot don Alfonso d'Aniello. A causa del fort augment de la població, l'any 1894 es va decidir ampliar-la i el 25 de novembre de 1894 la primera pedra va ser beneida per mossèn Sarnelli. L'ampliació, acabada l'any 1900, va afegir l'absis i la rectoria a l'edifici.
Església d'una nau, amb absis i altars laterals, a l'extrem de la nau hi ha l'altar de la propietària de l'església, on fins a l'any 1975 hi havia un antic llenç ovalat amb la Mare del Bon Consell, robat aleshores per desconeguts. Aleshores, el llenç ovalat va ser substituït ràpidament per un de nou, ara present al tron. L'absis, amb nombrosos frescos, també ha representat, entre d'altres, sant Gerardo Maiella (copatró de la vil·la) i el sant Alfons Maria de Liguori. També hi ha diverses estàtues a l'església, com la de Francesc de Paula i la de la Mare de Déu dels Dolors.
Església parroquial de la Maria Santissima Refugi dels pecadors vulgars de la Saleta Situada a la carretera que porta de Gragnano a Sant'Antonio Abate, va ser construïda inicialment l'any 1864 i dedicada a Sant Climent I Papa, però l'església va ser tancada l'any 1870. Reoberta uns anys més tard, va ser dedicada a Sant Climent I Papa i a la Mare de Déu de la Saleta.
L'església, d'una sola nau, està decorada amb alguns frescos originals de la primera construcció, entre els quals un que representa Sant Francesc d'Assís al peu de la Creu i un altre, col·locat a la volta, que representa l'aparició de la Mare de Déu de la Saleta. Altres frescos són els dels quatre evangelistes, col·locats a les cantoneres de la cúpula, semblant al que passa a l'església del Bon Consell o a la parròquia de Sant Antoni Abat. A l'altar hi ha una estàtua de gran valor artístic que representa la Mare de Déu de la Saleta. També hi ha diverses estàtues, entre les quals es pot veure una de sant Pius de Pietrelcina, una de sant Antoni de Pàdua i una de sant Francesc d'Assís, així com un púlpit de fusta que data del .
Església parroquial del Jesús Redemptor de la localitat de Pontone Construïda i beneïda l'any 1945, l'església original constava d'una nau que culminava amb un altar al centre del qual hi havia col·locada una icona de Crist Emmanuel Redemptor del Món. El ministeri a l'església original es va desenvolupar tranquil·lament des de l'any 1945 fins al 1979, quan va ser tancada per condicions inadequades de l'estructura. Per si fos poc, hi va influir, a més, el terratrèmol d'Irpinia de 1980. L'últim rector de l'església va ser Vincenzo Rosanova, qui després va ser rector de la parròquia de Sant Antoni Abat i va romandre així des del 1985 fins al 2009. Paral·lelament, l'any 1985 es va col·locar un edifici prefabricat per atendre les necessitats de la població. L'any 1997 l'església es va erigir Parròquia i Luigi Di Giovanni es va convertir en el seu primer rector. L'any 2001 Luigi Elefante es va convertir en el segon rector de l'església parroquial de Jesús Redemptor a Pontone. El mateix rector Don Luigi va iniciar una recaptació de fons i va iniciar les obres per a la construcció de la nova parròquia de Jesús Redemptor, que s'ha convertit en un dels llocs de culte més grans del país.
Santuari del Nen Jesús de la Casa Russo Acabada l'any 1946, la primera pedra es va col·locar el 17 de desembre de 1939. La consagració va tenir lloc el 29 d'octubre de 1950, festivitat de Crist Rei, quan el bisbe de Castellammare Monsenyor Federico Emanuel li dona el nom del Nen Jesús.