Les campanúlides (Campanulidae) són un clade de les angiospermes, les plantes amb flors, format pels ordres de les apials, les aqüifolials, les asterals, les brunials, les dipsacals, les escalonials i les paracrifials.

Descripció Encara que les campanúlides no foren originalment identificades sobre la base de proves científiques morfològiques, les recerques subseqüents han identificat una sèrie d'atributs que són característics del grup: les fulles alternes, amb marges serrats o dentats, les flors epígines, amb una fusió tardana dels pètals, filaments dels estams lliures i fruits indehiscents.Judd, W. S., C. S. Campbell, E. A. Kellogg, P. F. Stevens, and M. J. Donoghue. 2002. Plant systematics: a phylogenetic approach. Sinauer Associates, Inc., Sunderland, Massachusetts, USA.Bremer, K., A. Backlund, B. Sennblad, U. Swenson, K. Andreasen, M. Hjertson, J. Lundberg, M. Backlund, and B. Bremer. 2001. A phylogenetic analysis of 100+ genera and 50+ families of euasterids based on morphological and molecular data with notes on possible higher level morphological synapomorphies. Plant Systematics and Evolution 229: 137-169.

Taxonomia La primera referència a l'existència d'aquest clade és de l'any 1993 sota el nom informal dasterid II.} La primera versió del sistema de classificació APG (1998) el va reconèixer sota el nom informal deuasterids II i format per 4 ordres (les apials, les aquifolials, les asterals i les dipsacals) i 10 famílies (Adoxaceae, Bruniaceae, Carlemanniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Icacinaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae). A la segona versió, APG II (2003) es va mantenir el nom deuasterids II i els quatre ordres, però el nombre de famílies es va reduir a 8 (Bruniaceae, Columelliaceae, Eremosynaceae, Escalloniaceae, Paracryphiaceae, Polyosmaceae, Sphenostemonaceae i Tribelaceae). A la tercera versió, APG III (2009) quest clade rep el nom de campanulids i passa a tenir 7 ordres, als quatre originals (apials, aquifolials, asterals i dipsacals) s'hi van afegir tres de nous, brunials, escalonials i paracrfials.. A la vigent versió APG IV (2016) no hi va haver canvis.

Filogènia Segons la filogènia més actualitzada (2015), s'han establit les següents relacions:Cole & Hilger 2015 Angiosperm Phylogeny Freie Universität Berlin

Referències

Bibliografia