miniatura|440x440px|La següent és una llista de reaccions a la invasió russa d'Ucraïna de 2022 que va començar el 24 de febrer del 2022.

Suport a Rússia Països

: El ministeri d'Afers exteriors va criticar fortament als Estats Units per imposar «la progressiva expansió de l'OTAN cap a les fronteres de la Federació Russa» i va demanar una sortida diplomàtica a través del diàleg constructiu i respectuós per a preservar la pau internacional.

: El portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors, Saeed Khatibzadeh, va declarar: «La República Islàmica de l'Iran segueix amb gran preocupació els esdeveniments a Ucraïna. Per desgràcia, la continuació de les provocacions de l'OTAN ha deixat a la regió euroasiàtica a la vora d'una crisi a gran escala». : Si bé el govern kirguís no va publicar cap mena de declaració oficial al respecte, en el transcurs de la invasió, el president rus i el President del Kirguizstan, Sadir Japarov, van mantenir una conversa telefònica per tractar les relacions entre Kirguizstan i Rússia. No obstant això, el servei de premsa de Kremlin va assegurar que Japarov va expressar tot el seu suport a les accions de Rússia per «protegir la població civil del Donbass». : El portaveu del Consell d'Administració de l'Estat de Myanmar, Zaw Min Tun, va donar suport a la decisió de Rússia, declarant que «Rússia estava actuant per a protegir la seva sobirania» i va elogiar el paper de Rússia en l'equilibri del poder mundial.

: El president Nicolás Maduro va expressar el seu ple suport a les accions del president rus Vladimir Putin al territori d'Ucraïna.

Posició neutral Països : El govern talibà va expressar la seva preocupació per la possibilitat real de víctimes civils i va comunicar que «l'Emirat Islàmic de l'Afganistan, d'acord amb la seva política exterior de neutralitat, demana a ambdues parts del conflicte que resolguin la crisi mitjançant el diàleg i mitjans pacífics».

: El país es va abstenir el divendres en la votació de la resolució del Consell de Seguretat de l'ONU que hauria deplorat la invasió d'Ucraïna per part de Moscou.

: El govern xinès va declarar el 24 de febrer que el conflicte no era pas una invasió i va acusar els Estats Units d'agitar la guerra. La portaveu del Ministeri d'Afers exteriors de la República Popular de la Xina, Hua Chunying, va instar totes dues parts a treballar per la pau, en lloc d'intensificar les tensions. : El ministeri d'Afers exteriors del país va comunicar: «La República de Sud-àfrica està consternada per l'escalada del conflicte a Ucraïna. Lamentem que la situació s'hagi deteriorat malgrat les crides a la diplomàcia per imperar. […] En línia amb el nostre ferm compromís amb la resolució pacífica del conflicte, Sud-àfrica insta a totes les parts a dedicar més esforços a la diplomàcia i a trobar una solució que ajudi a evitar una nova escalada».

Contra la invasió Organitzacions internacionals Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic: Els ministres d'Afers exteriors de l'Associació de Nacions del Sud-est Asiàtic (ASEAN) van expressar la seva gran preocupació per les tensions entre Rússia i Ucraïna i van instar la màxima moderació i al diàleg. Organització de les Nacions Unides: El secretari general, António Guterres, va instar a Rússia que posés fi de manera immediata a l'agressió a Ucraïna, mentre que els ambaixadors de França i els Estats Units d'Amèrica van anunciar que presentarien una resolució al Consell de Seguretat de les Nacions Unides el 25 de febrer de 2022. G-7: Després d'una reunió virtual, els estats membres de lorganització –els Estats Units, França, el Canadà, el Japó, el Regne Unit, Itàlia i Alemanya- van emetre un comunicat conjunt condemnant «enèrgicament» l'agressió russa i prometen «suport i solidaritat indestructibles» a Ucraïna. Organització dels Estats Americans: L'organització americana va emetre una declaració en la qual condemnava l'atemptat com «inqüestionablement [un atac] a la pau i la seguretat de la humanitat, així com a les relacions civilitzades entre Estats». Unió Africana: El president de la Comissió de la Unió Africana, Moussa Faki, i el president de la Unió Africana i del Senegal, Macky Sall, van demanar a Rússia i a «qualsevol altre actor regional o internacional que respectin imperativament el dret internacional, la integritat territorial i la sobirania nacional d'Ucraïna» i van instar a les dues parts del conflicte a establir un alto-el-foc immediat i a iniciar negociacions polítiques sense demora. Unió Europea: La presidenta de la Comissió Europea, Ursula von der Leyen, va tuitejar: «No deixarem que el president Putin derroqui l'arquitectura de seguretat d'Europa» i el cap de la política exterior Josep Borrell va demanar a Putin que detingui l'«agressió sense sentit». La presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, va demanar una «acció immediata, ràpida, sòlida i veloç» i va convocar una sessió extraordinària del Parlament per a l'1 de març.

Països El Regne Unit, els Estats Units d'Amèrica, el Canadà i la Unió Europea han qualificat l'atac de no provocat i injustificat, i han promès dures sancions a persones, empreses i actius russos. L'atac també ha estat condemnat per la major part de la comunitat internacional.

Polònia, Romania, Lituània, Letònia i Estònia van iniciar les consultes de seguretat de l'OTAN en virtut de l'article 4. La primera ministra estoniana, Kaja Kallas, va declarar: «L'agressió generalitzada de Rússia és una amenaça per a tothom i per a tots els països de l'OTAN, i han d'iniciar-se les consultes de l'OTAN sobre el reforç de la seguretat dels Aliats per a aplicar mesures addicionals que garanteixin la defensa dels Aliats de l'OTAN. La resposta més eficaç a l'agressió de Rússia és la unitat».

El president turc, Recep Tayyip Erdoğan, en una declaració televisada, va condemnar la invasió russa d'Ucraïna com un «dur cop a la pau i l'estabilitat regionals» i va dir que «[Turquia] rebutja l'operació militar de Rússia». El mateix dia, el Ministeri d'Afers exteriors turc va emetre una declaració escrita en la qual deia: «Aquest atac, més enllà de destruir els acords de Minsk, és una greu violació del dret internacional i suposa una greu amenaça per a la seguretat de la nostra regió i del món. […] Demanem a la Federació Russa que detingui immediatament aquest acte injust i il·legal. El nostre suport a la unitat política, la sobirania i la integritat territorial d'Ucraïna continuarà».

Nombrosos països arreu del món també van condemnar com és el cas dels membres no permanents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides Albània, Ghana, el Gabon, Kenya, Mèxic i Noruega o d'altres com Andorra, l'Argentina, Austràlia, Corea del Sud, Costa Rica, Geòrgia, Israel, el Japó, Singapur o Xile.

Altres reaccions 24 de febrer

: El president de Lituània, Gitanas Nausėda, va signar un decret que imposa l'estat d'emergència durant dues setmanes a tot el país que va ser aprovat pel parlament nacional per unanimitat en una sessió extraordinària, per garantir la «seguretat externa de Lituània».

: El 24 de febrer, la presidenta de Moldàvia, Maia Sandu, va donar l'ordre de tancar l'espai aeri nacional, de reforçar la Frontera entre Ucraïna i Moldàvia –on també hi ha l'estat independent de facto Transnístria, que compta amb el suport econòmic i militar de Rússia–, d'elevar el nivell d'alerta antiterrorista i de demanar al parlament nacional a que declarés l'estat d'emergència a tot el país arran de la agressió rusa, la qual la presidenta la va considerar una «una violació flagrant del Dret Internacional». L'endemà, el parlament va aprovar la declaració de l'estat d'emergència per seixanta dies.

25 de febrer

Consell d'Europa: L'òrgan executiu del Consell, el comitè de ministres, va acordar apartar temporalment Rússia en considerar que ha incorregut en violacions greus de l'estatut de l'organisme per la invasió. : El parlament nacional va aprovar l'estat d'emèrgencia per seixanta dies a petició del govern moldau. : El president del país, Alejandro Giammattei, va condemnar les accions russes contra la sobirania ucraïnesa i, en conseqüència, va ordenar la retirada del seu ambaixador a Rússia. : El govern dels Estats Federats de Micronèsia va declarar la ruptura de les relacions diplomàtiques amb Rússia, amb qui es van establir el 1999, i va expressar la seva solidaritat amb Ucraïna.

26 de febrer

: El govern eslovac va declarar l'estat d'emergència a partir de migdia a tot el país per l'arribada massiva dels refugiats ucraïnesos que s'escapaven del conflicte. : Una crisi diplomàtica en les relacions entre Grècia i Rússia es va desencadenar quan les forces aèries d'aquest últim país van bombardejar dos pobles de la minoria grega a Ucraïna, prop de Mariúpol, matant a 10 grecs. El govern grec va protestar enèrgicament, convocant a l'ambaixador rus. Els EUA i diversos governs europeus com França, Alemanya, Polònia i Suècia van expressar les seves condolences a Grècia per la massacre, mentre que Moscou va negar qualsevol implicació, i l'ambaixada russa va afirmar que una organització militant ucraïnesa d'Ultradreta, el Batalló Azov, estava darrere de l'incident. Atenes va refutar les afirmacions de Moscou, anunciant que posseeix proves de la implicació russa. Després d'això, el primer ministre grec, Kiriakos Mitsotakis, va anunciar que el seu país enviarà material militar defensiu i ajuda humanitària per a fer costat a Ucraïna.

27 de febrer

: Arran de la invasió, el ministre de Defensa Armend Mehaj va tornar a demanar als EUA la accelaració de l'adhesió de Kosovo a l'OTAN i l'establiment d'una base militar de les forces estatunidenques (actualment hi ha 635 soldats com a part d'una missió de manteniment de la pau de l'OTAN).

28 de febrer

: El parlament va discutir sobre l'adhesió del país a l'OTAN després que una iniciativa popular aconseguís recollir 50.000 signatures que instaven la convocatòria d'un referèndum al respecte. : El ministre d'Afers Exteriors Mevlut Cavusoglu va anunciar el tancament dels estrets de Bòsfor i Dardanells al pas de vaixells de guerra de qualsevol país, exercint la autoritat que l'hi atorga la convenció de Montreux. : El president Volodímir Zelenski va sol·licitar l'adhesió a la Unió Europea a través d'un «procediment especial nou». Ha rebut el suport de Bulgària, la República Txeca, Estònia, Letònia, Lituània, Polònia, Eslovàquia i Eslovènia.

3 de març

: El primer ministre del país, Irakli Garibashvili, va demanar formalment l'adhesió a la Unió Europea. : La presidenta Maia Sandu va signar la sol·licitud formal d'adherir-se a la Unió Europea. 19 de gener de 2023

: Malgrat que el país balcà va votar el 2 març de 2022 a favor d'una resolució a l'assemblea general de l'ONU que demanava a Rússia la retirada d'Ucraïna, això s'havia considerat més aviat conseqüència de la pressió de la UE, atès que mai no va aplicar sancions a Rússia ni emetre cap condemna pública a la invasió russa d'Ucraïna, Però en una entrevista concedida a Bloomberg i publicada el 18 de gener de 2023, el president Aleksandar Vučić va fer-ho explícitament, esmentant que en el passat sí que havia mantingut un contacte fluid amb Putin. 5 de gener de 2023: el COI