El Principat de Galítsia o Kalieshi/Kialioshi (); romanització ucrainès: Halitske kniazivstvo; rus: Галицкое княжество; antic eslau: Галицкоє кънѧжьство; romanès: Cnezatul Halici), o Principat de Galitsia Rus' va ser un principat eslau oriental medieval, i un dels principals estats regionals dins l'àmbit polític de la Rus de Kiev, establert per membres de la línia més antiga dels descendents de Iaroslau I. Un tret característic d'aquest regne era un paper important de la noblesa i dels ciutadans en la vida política, el qual era una condició principal per al domini del príncep. Galitsia, com s'esmenta cap al 1124, va ser la seu d'Ivan Vasilkóvitx, net de Rostislav de Tmutarakan. Segons Mikhailo Hruixevski, el regne de Galitsia va ser transferit a Rostislav a la mort del seu pare Vladímir de Nóvgorod, però aquest va ser expulsat pel seu oncle originari de Tmutarakan. El regne va passar a Yaropolk Iziaslàvitx, fill del Gran Príncep de Kíev Iziaslav I. Galítsia va esdevenir una regió històrica de l'Europa Central, avui dividida entre Polònia i Ucraïna, fomant part en l'actualitat de l'óblast d'Ivano-Frankivsk a l'Ucraïna Oriental. miniatura|El Regne de Galitsia (blau) i el Regne d'Hongria (durant el regnat de Béla III d'Hongria)|343x343px
Història Antecedents del Principat Les primeres tribus eslaves registrades que vivien a les regions de la Ucraïna Roja van ser els croats blancs i els dulebes. L'any 907 les tribus de croats i dulebes es van involucrar en la campanya militar contra Constantinoble dirigida pel príncep rus Oleg de Novgorod. Aquesta va ser la primera evidència significativa d'afiliació política entre les tribus natives de la regió de l'Ucraina Roja. Segons Néstor el Cronista, alguns reductes de la part occidental de la Rússia Roja van ser conquerits per Vladímir I de Kíev el 981. El 992 o 993 Vladimir va dur a terme una campanya militar contra els croats. En aquesta època es va establir la ciutat de Volodimir en honor seu, la qual es va convertir en el principal centre de poder polític de la regió. Durant el , les ciutats frontereres occidentals, inclosa Przemyśl, van ser annexionades dues vegades pel Regne de Polònia (1018–1031 i 1069–1080). Mentrestant, Iaroslau I de Kíev va consolidar-se a la regió fundant la ciutat de Jarosław.
Com a part del territori Rus de Kíev, la zona es va organitzar més tard com la part sud del Principat de Vladímir. Al voltant de 1085, amb l'ajuda del Gran Príncep Vsèvolod de Kíev es van establir els tres germans Rostystlavitx, fills de Rostislav Vladimirovitx de Tmutarakan. Les seves terres estaven organitzades en tres principats més petits de Zveníhorod, Przemyśl i Terebòvlia. El 1097 el Principat de Terebòvlia va ser constituït pel Consell de Liubech després de diversos anys d'una guerra civil amb Vasilko Rostyslavitx. El germans Rostislavitx van defensar la separació política del Principat de Vladímir i també va defensar la població dels enemics externs. En 1099, a la batalla del Camp de Rozhne els galitzians van derrotar l'exèrcit del príncep Sviatopolk II de Kíev i més tard també a l'exèrcit de Kálmán I d'Hongria prop de Przemyśl. Aquestes dues victòries rellevants van suposar gairebé cent anys de desenvolupament relativament pacífic al Principat de Galítsia.
Establiment i unificació del Principat A la mort de Vasilko Rostyslavitx el 1124 els quatre fills dels germans Rostystlavitx van dividir la zona en quatre parts amb centres a Przemysl (Rostislav), Zvenyhorod (Volodimirko), Hàlitx i Terebovlia (Ivan i Yuriy). Després de la mort de tres d'ells, Volodimirko va prendre Przemysl i Hàlix, i va donar Zvenyhorod a Ivan, fill del seu germà gran Rostyslav. El 1141 Volodymyrko va traslladar la seva residència de Przemysl a Hàlix, més afavorida geogràficament, donant naixement a la unió del Principat de Galítsia. L'any 1145 els ciutadans d'Hàlix, aprofitant l'absència de Volodymyrko, van cridar a Ivan de Zvenyhorod per regnar. Després de la derrota d'Ivan sota les muralles d'Hàlix, el Principat de Zvenygorod també es va incorporar a les terres de Galitsia.
Regnat de Iaroslau Osmomysl miniatura|383x383px| Miniatura de Sant Marc de l'Evangeli d'Halych del Volodymyrko va dur a terme una política d'equilibri entre els seus veïns. Va aconseguir enfortir el poder del principat, incorporar algunes ciutats pertanyents al Gran Príncep de Kíev, tot i esforçant-se a mantenir-les malgrat el conflicte amb poderosos veins Iziaslav II de Kíev i el rei Géza II d'Hongria.
El 1152, després de la mort de Volodymyrko, el tron de Galítsia va ser succeït pel seu únic fill Iaroslau Osmomysl. Iaroslau va començar el seu regnat amb la batalla al riu Siret l'any 1153 enfrontant-se amb el príncep Iziaslav, la qual cosa va provocar grans pèrdues per als galitsians. Aquest darrer es retiraria i moriria poc després de la batalla. El perill de l'est havia passat i Iaroslau, utilitzant la via diplomàtica va arribar a la pau amb els seus altres veïns: Hongria i Polònia. Posteriorment, gràcies a les negociacions, Iaroslau va neutralitzar el seu únic rival: Ivan, el descendent més gran dels germans Rostislavitx, antic príncep de Zvenyhorod.
Aquests èxits diplomàtics van permetre a Iaroslau centrar-se en el desenvolupament intern del Principat: és a dir, la construcció de nous edificis a la capital i altres ciutats, l'enriquiment dels monestirs, així com l'enfortiment del seu poder sobre el territori en els cursos inferiors dels rius Dniéster, Prut i Danubi. Durant aquest temps, ca 1157, es comença la construcció de la catedral de l'Assumpció a Hàlitx, el segón temple més gran de l'antiga Rus després de la Catedral de Santa Sofia a Kíev. La ciutat mateixa es va convertir en una gran conurbació d'aproximadament 11 x 8,5 quilòmetres de mida. Malgrat la seva forta posició en l'àmbit internacional, Iaroslau restava sota el control dels ciutadans galitsians, la voluntat dels quals va haver de considerar fins i tot de vegades en qüestions de la seva vida personal i familiar.
Principi de "Llibertat en prínceps" miniatura|270x270px|Església de Sant Panteleimon a Halych. Finals del . Una característica significativa de la vida política del Principat de Galitsia va ser el paper decisiu dels nobles i dels ciutadans en la vida del principat. Els galitsians van utilitzar el principi de "llibertat de prínceps" i ells mateixos van convidar i expulsar la noblesa i afavorir una transició cap a un govern republicà. Contràriament a la voluntat de Iaroslau, que havia deixat el tron al seu fill petit Oleg Iaroslàvitx, els galitzians van afavorir al germà de Iaroslau Osmomysl, Vladimir II Iaroslàvitx, després d'un conflicte amb el príncep de Volodymyr, Roman Mstislàvitx de Volínia es feu amb Galítsia, però Béla III d'Hongria va envair-la, capturant i empresonant Vladímir a Hongria, i va cedir Galítsia al príncep Andreu d'Hongria. El motiu d'aquesta elecció va ser una llibertat total de govern que va ser garantida per Béla i Andreu als galitsians. Aquest període es pot considerar com la primera experiència de govern autònom per part de nobles i ciutadans. Tanmateix, el comportament de la guarnició hongaresa i els seus intents d'instal·lar ritus catòlics romans van provocar un altre canvi al tron amb Vladimir II, que va governar a Volínia la dècada següent fins a l'any 1199.
Autocràcia de Romà el Gran i unificació amb Volínia miniatura|Escut del Principat de Galítsia-Volínia (1119-1349) Després de la mort de Vladimir II el 1199, els galitsians van iniciar negociacions amb els fills del seu germà Iaroslau Osmomysl i el llegendari príncep Igor Sviatoslàvitx, heroi principal del poema El conte de la campanya d'Ígor, sobre la successió al tron de Galitsia. El príncep Roman Volodymir entraria en escena amb l'ajuda del príncep Leszek I el Blanc i van aconseguir fer-se amb Hàlix malgrat la forta resistència dels residents. Els sis anys següents van se un període de repressió continuada contra la noblesa i ciutadania, així com una important expansió territorial i política que va transformar Hàlitx en el centre principal de tota la Rus. El Principat de Volínia es va unir amb Galitsia però aquesta vegada sota el títol de Principat de Galítsia-Volínia. Entre els contendents dels germans Igorevitx al tron, un nou conflicte va permetre a Roman el Gran establir el seu control sobre Kíev i posar-hi les seus afins, un d'ells amb el consentiment de Vsevolod III. Després de campanyes victorioses contra els cumans, i probablement els lituans, Romà el Gran va assolir el cim del seu poder i va ser anomenat en els anals com "el tsar i autocràtor de tota la Rus". Després de la mort de Roman en 1205, la seva vídua va demanar ajuda al rei hongarès Andreu II, per mantenir el seu poder al principat, el qual li va enviar la guarnició militar. Però cap el 1206 els galitsians van tornar a convidar a Vladimir III Igorevitx, juntament amb els fills a fugir de la ciutat.
Consolidació del govern dels ciutadans-nobles alt=Miniature of John Chrysostom from Missal of Przemysl's Ortodox Bishop Antony from the 13th century|miniatura|357x357px| Miniatura de Joan Crisòstom, Missal de Przemyśl, principis del . Vladimir III va regnar a Galitsia només durant dos anys. Com a conseqüència dels plets amb el seu germà Romà II Igorèvitx, va ser expulsat i aquest va prendre el tron del principat. Molt aviat Roman va ser substituït per Rostislav II de Kíev. Quan Romà II va aconseguir enderrocar Rostislav, els galitsians van demanar ajuda al rei hongarès que va enviar a Hàlitx a Benet, fill de Korlat, palatí d'Hongria. Els boiars van oferir el tron de Galítsia a Mstislav Mstislàvitx, príncep de Nóvgorod, si aconseguia enderrocar Benet, fill de Korlat, i Mstislàvitx va envair Galítsia, però no va poder derrotar Benet.
En un esforç per desfer-se de Benet, els ciutadans van tornar a demanar ajuda als germans Igorevitx, Vladimir III i Roman II, que van expulsar Benet i van recuperar el seu domini al Principat. Vladimir III es va establir a Hàlitx, Roman II a Zvenígorod i el seu germà Svyatoslav a Przemysl. Els intents dels germans Igorevitx de governar per ells mateixos van provocar un conflicte amb els galitsians durant el qual molts d'ells van ser assassinats. A causa d'aquests conflictes els germans Igorevitx serien executats. Al tron va ser col·locat el fill jove de Romà el Gran Daniel de Galítsia. Després que la seva mare, Anna-Eufrosina, va intentar concentrar el poder a les seves mans com a regent, va ser desterrat de la ciutat i Mstislav el Mut va ser novament convidat a regnar, però va fugir tement que les tropes hongareses fossin cridades per la mare de Daniel. Després del fracàs de la campanya del rei hongarès, la comunitat local havia fet un pas únic en la història de Rus, entronitzat en data por concreta ca. 1211-1213 un dels nobles galitsians Volodyslav Kormylchych. Aquest episodi es pot considerar com un cim de la democràcia ciutadana-noble a Hàlitx.