El Partit de la Mort és un nom donat en la historiografia de la postguerra al partit de futbol jugat a Kíiv al Reichskommissariat Ukraine (RKU) sota l'ocupació de l'Alemanya nazi. L'equip de la ciutat de Kíiv, Start (en ciríl·lic: Старт), que representava la fàbrica de pa número 1 de la ciutat, va jugar diversos partits de futbol durant la Segona Guerra Mundial. L'equip era format majoritàriament per antics futbolistes professionals del Dínamo Kíiv i el Lokomotyv Kíiv, que van ser obligats a produir pa a la fàbrica sota l'autoritat d'ocupació nazi per als soldats alemanys.
El 6 d'agost de 1942, el FC Start va jugar contra l'equip alemany Flakelf. Es calcula que hi va haver uns dos mil espectadors, i cada espectador va pagar un total de cinc rubles per assistir-hi.
Rerefons miniatura|Bombardeigs de Jreixtxatik Un nadiu de Kíiv, Georgiy Kuzmin, assenyala al seu llibre Fets i ficció del nostre futbol (Были и небыли нашего футбола) que els primers equips del Dinamo Kíiv incloïen una sèrie de membres habituals de la Txeka, entre els quals es trobava Kostiantyn Fomin. Se sap que Kostiantyn Fomin va participar en repressions contra esportistes de Khàrkiv d'origen polonès durant 1935–1936.Kipiani, V. "Byli i niebyli nasheva futbola". From the Polytechnic to the Death match. Ukraïnska Pravda. May 5, 2012. Abans de la Segona Guerra Mundial, Fomin també va jugar a Lokomotyv.
Com que els jugadors no cobraven regularment, l'equip de futbol del Dinamo va tenir durant un temps una escassetat de jugadors (només vuit jugadors). El capità de l'equip, Konstantin Shchegotsky, fins i tot va intentar escapar a Dnipropetrovsk, on va jugar al FC Dinamo Dnipropetrovsk, però es va veure obligat a tornar. Durant l'Holodomor de 1932–33, la meitat de l'equip va escapar a Ivanovo, prop de Moscou. Dos dels jugadors del Dinamo, Pionkovsky i Sviridovsky, van ser arrestats per agents de la NKVD durant un intent de bescanviar diversos talls de roba per productes i, per tant, van haver de treballar "pel bé del país" durant dos anys en una colònia penal. Durant la Gran Purga de 1938, Piontkovsky i un dels creadors de l'equip del Dinamo, Barminsky, van ser detinguts, i finalment van ser afusellats el 1941. La temporada no es va completar mai, ja que Alemanya va envair la Unió Soviètica el 22 de juny de 1941. Diversos jugadors del Dinamo de Kíiv es van allistar i va marxar a lluitar. L'èxit inicial de la Wehrmacht li va permetre capturar la ciutat a l'Exèrcit Roig. Diversos dels jugadors del Dinamo Kíiv que havien sobreviscut a l'atac es van trobar en camps de presoners de guerra.
En prendre Kíiv, els alemanys van capturar més de 600.000 soldats soviètics. La ciutat estava sota un estricte règim d'ocupació; es va fer complir un toc de queda per als civils i es van tancar universitats i escoles. Els joves ucraïnesos majors de 15 anys i els adults menors de 60 anys estaven sotmesos a obligacions laborals. Milers d'habitants van ser deportats a Alemanya per a treballs forçats. Els alemanys controlaven la policia ucraïnesa, que participava en la caça de bolxevics i jueus.
El mite Creació A la tardor de 1943, després de la retirada de les tropes alemanyes de la ciutat de Kíiv i el restabliment de l'administració soviètica, l'escriptor Lev Kassil va ser el primer a informar sobre la mort dels jugadors del Dinamo assassinats pels alemanys. Però el seu reportatge al diari Izvéstia no esmentava el partit de futbol.Izvestiya, 16 November 1943, p.4.see: L'expressió "Partit de la Mort" va aparèixer per primera vegada després de la guerra, al diari Stalinskoye plemya ("La tribu de Stalin") el 24 d'agost de 1946 (#164, pàgina 3) on es va publicar un guió cinematogràfic d'Aleksandr Borixtxagovski. El 1958, va publicar la seva novel·la "Núbols d'Alerta" (Trevozhnye oblaka) sobre el partit. També el 1958, Piotr Severov i Naum Khalemsky van publicar la seva novel·la "L'últim duel" (Posledni poyedinok).
Aquestes dues novel·les van ser la inspiració per a la pel·lícula en blanc i negre de Ievgeni Karelov Tercer Temps (Treti time). Segons la Gran Enciclopèdia Soviètica, uns 32 milions d'espectadors en total la van veure als cinemes soviètics. http://www.enci.ru/ Третий_тайм_(фильм) El "Partit de la Mort" també es va convertir en un tema molt popular de la premsa soviètica. Cap d'aquestes publicacions esmentava supervivents del partit.
Els jugadors del Start que van sobreviure a l'ocupació nazi no van aparèixer en públic. En els anys immediatament posteriors al final de la Segona Guerra Mundial, inicialment se'ls va sospitar que havien col·laborat amb els nazis, i van ser interrogats i després mantinguts sota vigilància per la policia secreta (NKVD) durant diversos anys.Georgi Kuzmin, Goryacheye leto sorok vtorogo, in: Futbol 13/1995 chapter: Футбол, хлеб насущный.
A l'era de Brèjhnev Els informes sobre el "Partit de la Mort" van canviar a mitjans dels anys seixanta. Sota el govern de Leonid Brèjnev, la propaganda del Partit Comunista va emfatitzar l'heroisme de la població soviètica durant la Segona Guerra Mundial. Com a resultat, el "Partit de la Mort" va ser considerat com una part de la història de la guerra de Kíiv. Es va donar el nombre exacte de víctimes: quatre jugadors del Dinamo van ser assassinats pels alemanys: el porter Nikolai Trusevitx, d'ètnia russa, el defensa Olexi Klimenko i el davanter Ivan Kuzmenko, que junts havien jugat a l'equip vicecampió de 1936 com a així com el migcampista Mikola Korotkykh, que havia abandonat el Dinamo el 1939.
El 1965, el Soviet Suprem de l'URSS va atorgar pòstumament la Medalla al Valor a aquests quatre jugadors de Dinamo assassinats pels alemanys. Cinc jugadors supervivents van rebre la Medalla pel Servei de Combat: Volodymyr Balakin, Makar Honcharenko, Mikhailo Melnik, Vassyl Sukharev, Mikhailo Sviridovsky.Wladlen Putistin, in: Bulvar, 7 August 2002, p. 5. ФУТБОЛ В ГОДЫ ВОЙНЫ. Часть пятая: МИФ О "МАТЧЕ СМЕРТИ" Sport-express.ru
Malgrat un dossier de la KGB que expressava preocupació per la possible "glorificació" dels jugadors supervivents amb col·Laboradors coneguts entre ells, es van erigir dos monuments al seu honor a Kíiv el 1971. L'antic estadi Zenit, on el partit havia tingut lloc el 1942, va ser rebatejat com a FC Start Stadium.Vecherni Kyiv, 21 June 1971, p. 1.
Relats històrics i anàlisi després de la dissolució de l'URSS Després de la dissolució de la Unió Soviètica, els periodistes i historiadors del nou estat d'Ucraïna van poder fer una investigació històrica detallada sense estar controlats per la Glavlit, l'agència de censura soviètica.
Testimonis oculars El 50è aniversari del "Partit de la Mort" el 1992 va marcar l'inici dels informes de testimonis oculars als mitjans de comunicació ucraïnesos: Kyiv Radio va emetre una entrevista amb l'exjugador del Dinamo Makar HoncharenkoPartially cited in Honcharenko va negar la versió que els jugadors estaven amenaçats per un oficial de les SS: "Ningú de l'administració oficial ens va fer xantatge per renunciar al partit."
El reporter esportiu Georgi Kuzmin va publicar una sèrie d'articles titulats "La veritat sobre el Partit de la Mort". Segons ell, la creació de la llegenda "Partit de la Mort" va ser una contramesura de la propaganda soviètica al retret que els habitants de Kíiv "no van lluitar contra l'agressor"."Pravda o ‚Matche smerti'", in: Kyivskie Novosti, 22 October 1992, p. 8. L'escriptor Oleg Yasinsky va publicar el seu informe "Va tenir lloc el Partit de la mort?"O. Yasinsky, A byl li "Match smerti"?, in: Vseukrainskiye Vedomosti, 12 November 1994, p. 8.see also Sent jove, Yasinsky va estar entre els espectadors del partit i més tard va jugar a l'equip juvenil del Dinamo. Vladlen Putistin, fill del migcampista Mikhail Putistin, d'ètnia russa, que tenia vuit anys en el moment del partit, va ser un dels recullapilotes durant el partit. Més tard va entrevistar (extraoficialment) alguns dels jugadors.
Tots aquests informes contradiuen aspectes de la versió soviètica: no hi havia oficials de les SS que fossin àrbitres o amenacessin l'equip del Start. L'equip alemany va fer un joc normal i va ser just, ni l'àrbitre va intentar manipular el partit. No hi havia soldats fortament armats amb gossos a l'estadi. Les samarretes vermelles que portaven els jugadors del Start no estaven pensades específicament com a símbol de l'esperit comunista; més aviat els alemanys les van donar als jugadors per a que les portessin. De fet, els alemanys van detenir nou dels jugadors del Start, però la primera detenció no va ser fins nou dies després del partit. Cinc, no quatre, van ser assassinats per les SS, tres d'ells sis mesos després del partit. Tots els testimonis oculars van negar la versió que els jugadors del Dinamo van ser assassinats específicament com a venjança per la derrota alemanya al partit.Russian articles confronting elements of the Soviet version to the eyewitness reports
Recerca històrica Els primers estudis històrics genuïns del "Partit de la Mort" van confirmar els informes dels testimonis oculars. L'extinent general de justícia Volodymyr Pristaiko, després d'haver estat vicecap del Servei de Seguretat d'Ucraïna SBU, va convocar la seva anàlisi dels documents que documenten la detenció i la mort dels jugadors del Dinamo: "Definitivament no hi havia context per al partit." En el seu llibre (2006), va publicar articles de l'NKVD sobre el FC Start de 1944 a 1948, així com documents de la KGB de l'era Bréjnev.35 dokuments, p. 41–105.
L'historiador Volodymyr Hynda va demostrar que les derrotes dels equips alemanys contra els clubs locals es produïen regularment. La premsa ucraïnesa, controlada pels alemanys, va publicar molts informes sobre aquests partits. Hynda va trobar informació sobre 150 partits i va documentar els resultats de 111 entre ells: els ucraïnesos van guanyar 60 partits i van perdre 36 partits, 15 van ser empats.
Historial de l'inici del FC Start Els articles publicats al diari Nove ukrainske Slovo ("Nova paraula ucraïnesa"), controlats pels alemanys, els informes dels testimonis i la documentació de l'NKVD permeten una reconstrucció de la història del FC Start.
Organització de l'equip de la fleca Sota l'ocupació alemanya, es van dissoldre totes les organitzacions i clubs soviètics. A finals de 1941, l'administració alemanya va permetre la creació de clubs esportius ucraïnesos. El gener de 1942, l'entrenador de futbol i reporter esportiu Georgi Dmitrievitx Xvetsov va fundar el club Rukh (Moviment). Va intentar involucrar als millors jugadors de Kíiv.
Però la majoria dels antics jugadors del Dinamo, entre ells el molt popular porter Trusevitx, no volien jugar a Rukh, probablement perquè van prendre Xvetsov per col·laborador. Trusevitx va trobar una feina a la Fleca número 1 que garantia als seus treballadors i a les seves famílies el subministrament normal d'aliments. Més antics jugadors del Dinamo van trobar feina a la fleca. El director alemany Joseph Kordik, enginyer de Moràvia, els va animar a formar un equip de futbol: el FC Start. Després de la Segona Guerra Mundial, Kordik va declarar a l'NKVD que en realitat era txec, no alemany.
Tres jugadors de l'antic club Lokomotiv Kíiv es van incorporar al nou equip. Quatre antics jugadors que estaven directament sotmesos a l'administració alemanya també van jugar a Start: tres policies ucraïnesos i un maquinista de la Reichsbahn dels ferrocarrils alemanys a Kíiv. Cap dels jugadors de l'Start havia jugat a l'equip del Dinamo els anys immediatament anteriors a la guerra, encara que alguns d'ells havien abandonat el club només un parell d'anys abans.
Partits de juny i juliol de 1942 Es documenten set partits de sortida per al juny i juliol de 1942: contra els equips ucraïnesos Rukh i Sport, tres equips militars hongaresos, un equip d'artilleria alemanya i l'equip ferroviari alemany RSG. El FC Start va guanyar tots aquests partits, marcant 37 gols en total i encaixant només 8.
Partit contra Flakelf el 6 d'agost de 1942