miniatura|Colons noruecs a Dakota del Nord, 1898 Les Homestead Acts o Lleis d'Assentament eren diverses lleis dels Estats Units per les quals un sol·licitant podia adquirir la propietat de terres governamentals o de domini públic, normalment anomenada granja, amb la condició d'assentar-s'hi. En total, més de 650.000 km² de terreny públic, equivalent al 10% de la superfície total actual dels Estats Units, es va lliurar gratuïtament a uns 1,6 milions de propietaris. La majoria d'assentaments d'aquesta mena és a l'oest del riu Mississipi.
Les Homestead Acts, com extensió del principi de propietat, van ser una expressió de la política de Terres Lliures dels habitants dels Estats del Nord que volien que els agricultors individuals posseïssin i operessin les seves pròpies granges, a diferència dels propietaris d'esclaus del sud, que volien comprar grans extensions de terra i utilitzar mà d'obra esclava, excloent-ne així els agricultors blancs lliures.
La primera Llei, la Homestead Act de 1862, va oferir milions d'acres. Qualsevol adult que mai no hagués pres les armes contra el govern federal dels Estats Units podria presentar la sol·licitud. Eren elegibles les dones i els immigrants que havien sol·licitat la ciutadania. La Llei de 1866 posterior va incloure explícitament els negres nord-americans i els va animar a participar, però la discriminació generalitzada, les barreres sistèmiques i la inèrcia burocràtica van frenar els guanys dels negres. Malgrat això, l''historiador Michael Lanza argumenta que, tot i que la llei de 1866 no va ser tan beneficiosa com podria haver estat, va ser part de la raó que el 1900 una quarta part de tots els agricultors negres del sud tenien les seves pròpies granges.
A la segona meitat del i principis del XX es van promulgar diverses lleis addicionals. La Southern Homestead Act de 1866 va intentar abordar les desigualtats de propietat de la terra al sud durant la Reconstrucció. La Llei de Cultiu de la Fusta de 1873 concedia terres a canvi de plantar arbres; el terreny es podia afegir a una reclamació de propietat existent i no tenia cap requisit de residència.
L'esmena Kinkaid de 1904 va concedir una secció completa (una unitat de mesura del sistema topogràfic americà equivalent a 260 hectàrees) a nous propietaris que s'instal·léssn a l'oest de Nebraska. El 1909 es va aprovar una esmena a la Homestead Act de 1862, la Enlarged Homestead Act, que va duplicar la superfície assignada de en zones marginals. Una altra llei esmenada, la Llei Nacional del Bestiar, es va aprovar el 1916 i va concedir amb finalitats ramaderes.
Antecedents Els republicans del nord havien proposat lleis de concessió de terres similars a les Homestead Acts abans de la Guerra Civil, però havien estat bloquejades repetidament al Congrés pels demòcrates del sud que volien que les terres occidentals fossin obertes a la compra dels propietaris d'esclaus. La Homestead Act de 1860 sí que va ser aprovada al Congrés, però va ser vetada pel president James Buchanan, un demòcrata. Després que els estats del sud es van separar de la Unió el 1861 (i els seus representants havien abandonat el Congrés), el projecte de llei va ser aprovat i va ser signat pel president Abraham Lincoln (20 de maig de 1862). Daniel Freeman es va convertir en la primera persona a presentar una petició en virtut de la nova llei.
Entre 1862 i 1934, el govern federal va concedir 1,6 milions d'assentaments i va distribuir 270.000.000 acres de terres federals per convertir-los en propietat privada. Representava un total del 10% de tota la terra dels Estats Units.The Homestead Act of 1862; Archives.gov La política d'assentaments es va suspendre el 1976, excepte a Alaska, on va continuar fins al 1986. Al voltant del 40% dels sol·licitants que van iniciar el procés van poder completar-lo i obtenir el títol de la seva terra de propietat després de pagar una petita quota en efectiu.US Department of the Interior, National Park Service. "Homesteading by the Numbers", accessed February 5, 2010.
Història Llei de sol·licitud de terres de donació de 1850 La Llei de sol·licitud de terres de donació va permetre als colons reclamar terres al territori d'Oregon, que llavors incloïa els estats actuals de Washington, Oregon, Idaho i parts de Wyoming. La Llei d'Oregon es va aprovar el 1850 i va permetre als colons blancs reclamar 320 acres si eren solters o 640 a les parelles casades, entre 1850 i 1855, quan es va derogar la llei. Abans de ser derogada, la terra es venia per 1,25 dòlars per acre. Després de la creació del territori d'Oregon el 1848, el govern dels EUA havia aprovat el projecte de llei de distribució de terres més generós de la història dels EUA.
La Llei de donació de terres d'Oregon de 1850 va tenir molts efectes negatius sobre els indígenes i els negres del nord-oest del Pacífic. La llei no només va utilitzar la terra presa als indígenes al nord-oest del Pacífic, sinó que també va prohibir als ciutadans negres la propietat de terres i béns immobles. L'acte garantia terres per als colons blancs i els homes indis "mestissos” al territori d'Oregon. Aquesta llei va seguir l'aprovació de la llei orgànica territorial de 1848 que permetia a qualsevol colon blanc reclamar un màxim de sis-centes quaranta hectàrees. La Llei de donació de terres, però, també reconeixia els drets de propietat de les dones a causa del fet que el congrés permetia la donació de quatre-centes acres als colons, terres que podien ser reclamades pels caps de família, incloses les dones. Aquesta llei es diferenciava de la Homestead Act de 1866 per la inelegibilitat dels ciutadans negres a sol·licitar terres.
Llei d'Assentaments de 1862 miniatura|Certificat de propietat a Nebraska atorgat en virtut de la Homestead Act de 1862 L'ideal del pagès lliure de la democràcia de Jefferson encara va ser una poderosa influència en la política nord-americana durant la dècada de 1840-1850, amb molts polítics que creien que una llei d'assentaments ajudaria a augmentar el nombre de "pagesos virtuosos". El Partit de la Terra Lliure de 1848–52, i el nou Partit Republicà després de 1854, van exigir que les noves terres que s'obrien a l'oest es posessin a disposició dels agricultors independents, en comptes de plantadors rics que les desenvoluparien amb d'esclaus, forçant d'aquesta manera els pagesos lliures a cultivar terres marginals.Eric Foner; Free Soil, Free Labor, Free Men: The Ideology of the Republican Party before the Civil War; 1970. Els demòcrates del sud persistentment s'havien enfrontat i havien derrotat qualsevol proposta anterior de llei de nous assentaments, ja que temien que la terra lliure atregués immigrants europeus i blancs pobres del sud cap a l'oest.Charles C. Bolton; Poor Whites of the Antebellum South: Tenants and Laborers in Central North Carolina and Northeast Mississippi; 1993; p. 67.Phillips; p. 2000.McPherson; p. 193. Després que el Sud es va separar i els seus delegats abandonessin el Congrés el 1861, els republicans i altres partidaris de l'alt Sud van aprovar una llei d'aquestes característiques.McPherson; p. 450–451.
La intenció de la primera Homestead Act, aprovada el 1862, era liberalitzar els requisits d'assentament de la Llei de Preempció de 1841. Va ser signada per Abraham Lincoln el 20 de maig de 1862, ja que després de la Secessió als Estats Units, l'oposició més agressiva al Congrés, els Estats del Sud, havia estat eliminada.Hannah L. Anderson, ‘That Settles It: The Debate and Consequences of the Homestead Act of 1862’, The History Teacher 45.1 (2011), p. 101
Els seus principals defensors van ser Andrew Johnson,Trefousse; p. 42. George Henry Evans i Horace Greeley.McElroy; p.1."Horace Greeley" ; Tulane University; August 13, 1999; retrieved 11-22-2007. George Henry Evans va encunyar la frase "Voteu-vos una granja" en un intent per obtenir suport per al moviment.Felix Rohayton, 'Five: The Homestead Act' in Bold Endeavours: How Our Government Built America, And Why It Must Rebuild Now (Nova York: Simon & Schuster, 2009), p. 87
Una finca típica dels nous assentaments consistia en una àrea de terreny públic a l'Oest, normalment de 160 acres, unes 65 hectàrees, concedida a qualsevol ciutadà dels Estats Units que vulgués establir-s'hi i cultivar la terra. Aquesta llei i les posteriors requerien un procediment de tres passos: presentar una sol·licitud, millorar el terreny i sol·licitar la patent o títol de propietat (escriptura). Qualsevol ciutadà que no hagués pres mai les armes contra el govern dels EUA (inclosos els antics esclaus després de la catorzena esmena) i tingués almenys 21 anys o fos el cap de família, podia presentar una sol·licitud per reclamar una concessió federal de terres. Les dones també eren elegibles. L'ocupant va haver de residir al terreny durant almenys cinc anys, i mostrar proves d'haver-hi fet millores. El procés s'havia d'acabar en set anys.
La llei va expropiar de facto els nadius americans als Estats Units de gran part de les seves terres i recursos naturals com a resultat de ser assignats i venuts als colons.
Southern Homestead Act de 1866 Es va promulgar per permetre que els agricultors pobres arrendataris i masovers del sud esdevinguin terratinents als Estats Units del Sud durant la Reconstrucció. No va tenir gaire èxit, ja que fins i tot els preus i les taxes baixes sovint eren massa alts per als sol·licitants.Paul Wallace Gates, "Federal Land Policy in the South 1866-1888." Journal of Southern History (1940) 6#3 pp: 303-330. in JSTOR
Llei de Cultiu de la Fusta de 1873 La Timber Culture Act (Llei de Cultiu de la Fusta) va concedir fins a 160 acres de terra a un propietari que plantés almenys 40 acres (reduïts més tard a 10) d'arbres durant un període de diversos anys. Aquest quart de secció es podia sumar a una sol·licitud ja existent de propietat, oferint-se un total de 320 acres a un sol colon. D'aquesta manera s'oferia una parcel·la barata als propietaris.
Esmena Kinkaid de 1904 Tot reconeixent que els Sandhills del centre-nord de Nebraska requerien més de 160 acres perquè un sol·licitant pogués mantenir una família, el Congrés va aprovar la Llei Kinkaid, per la que es concedien extensions més grans, de fins a 640 acres, als propietaris de Nebraska.
Llei d'Assentaments Forestals de 1906 Aquesta llei va permetre les propietats a les Reserves Forestals (creades a partir de 1891) i els Boscos Nacionals (a partir de 1905), com a resposta als opositors a la creació de les reserves forestals de la nació, que consideraven que les terres aptes per a l'agricultura s'estaven sostraent del desenvolupament privat. Les sol·licituds d'assentament van ser revisades pel Servei Forestal dels EUA (creat el 1905). Si bé al principi es requeria la residència de cinc anys (segons la Llei de 1862), el 1913 aquesta llei es va modificar per permetre demostrar-ho en només tres anys.
Llei d'Assentaments ampliada de 1909 Com que a principis de la dècada de 1900 gran part de les terres al·luvials baixes principals al llarg dels rius havien estat ja ocupades, la Llei Ampliada es va aprovar el 1909 per permetre l'agricultura de secà. Va augmentar el nombre d'acres per a una finca a 320 acres (130 Ha) per donar-les als pagesos que acceptaven terres més marginals, sobretot a les Grans Planúries, que no podien ser regades fàcilment.Realty and Resource Protection /bmps.Par.41235.File.dat/Split%20Estate%20Presentation%202006.pdf Split EstatePrivate Surface / Public Minerals: What Does it Mean to You?, a 2006 Bureau of Land Management presentation
Una afluència massiva d'aquests nous agricultors, combinada amb tècniques de cultiu inadequades i una incomprensió de l'ecologia, va provocar una immensa erosió de la terra i, finalment, es va convertir en el Dust Bowl als anys trenta del .
Llei d'Assentaments per a la Cria de Bestiar de 1916