La Balada per a piano i orquestra és una obra de Germaine Tailleferre composta l'any 1922.
Història Germaine Tailleferre va compondre un Fragment Simfònic l'any 1920, que va recuperar més tard per fer-ne una balada per a piano, en un estil influït per la música de Maurice Ravel,.Robert Shapiro, Germaine Tailleferre: A Bio-Bibliography, Greenwood Press, 1993, p. 11. Així com les seves primeres obres mostren un desig de reaccionar contra els llegats del i contra l'impressionisme, aquesta obra és una de les que conformen el seu retorn a la tradició francesa. Acabada l'any 1922, la Balada va ser estrenada per Ricard Viñes, a qui Tailleferre li va dedicadar l'any 1923.Germaine Tailleferre, Encyclopaedia universalis, consulté le 16 mai 2016. També fou interpretada per Clifford Curzon al Queen's Hall l'any 1926, però les crítiques són dolentes.Robert Shapiro, op. cit., p. 38 et p. 156.
L'obra fou apreciada per les noves generacions. Els compositors del grup Jeune France, per mostrar que es posaven al costat de Tailleferre, van progamar aquesta obra en el seu primer concert l'any 1936,Georges Hacquard, op. cit., p. 117.Tailleferre Germaine, Musicologie.org, consulté le 16 mai 2016. novament interpretada per Ricard Viñes, amb l'orquestra simfònica de París dirigits per Roger Désormière.Robert Shapiro, op. cit., p. 38 et p. 156.
Existeix un enregistrament d'aquesta obra, amb la solista Rosario Marciano i l'Orquestra de Ràdio Luxemburg dirigits per Louis de FromentBallade for piano and orchestra, site de la BBC. (editat al CD Music in Paris in the 1920s, Vox).
Moviments Modéré Assez lent Mouvement de valse Lent
Notes
Categoria:Concerts per a piano de la dècada del 1920 Categoria:Composicions musicals del 1922