Manuel Cardenal Dominicis (Sevilla, 19 d'agost de 1873 - Madrid, 5 de maig de 1956) va ser un militar espanyol. Va participar en la Guerra de Cuba, va rebre la Gran creu de l'Orde de Sant Hermenegild en 1934 i va romandre lleial a la República durant la Guerra Civil Espanyola.
Biografia Va ingressar en l'Exèrcit el 14 d'agost de 1889, encara que l'1 de setembre de 1890 va passar a l'Acadèmia d'Artilleria de Segòvia. Va arribar a participar en la Guerra de Cuba, de la qual va tornar per a conèixer al seu primogènit, Manuel.Cardenal havia deixat a la seva esposa embarassada en partir cap a Cuba, illa en la que ell va passar la seva infància (a la província de Matanzas) i on encara residia el seu pare. En 1912, el 19 de juny es va publicar al Diario de Avisos la notícia de la concessió de la «creu blanca del Mèrit Militar, pensionada», quan encara era capità d'Artilleria. Pel gener de 1931 ja ostentava el rang de coronel, arribant a manar el Regiment d'Artilleria de Costa núm. 3 i la segona secció de l'Escola Central de Tir. Va ascendir al rang de general de brigada el 30 de juny de 1934.Gaceta de Madrid núm. 186, pág. 168 (5 de julio de 1934)
El gener de 1936 va ser nomenat cap de la 1a Brigada d'Artilleria, amb seu a Madrid. Quan es va produir l'esclat de la Guerra Civil seguia al capdavant de la 1a Brigada d'Artilleria,Guillermo Cabanellas (1975). La guerra de los mil días: nacimiento, vida y muerte de la II República Española. Volumen II, Editorial Heliasta, pág. 1186 i es va mantenir fidel a la Repúblic,Carlos De Arce Robledo (1998). Los generales de Franco. Seuba Ediciones, pág. 95 assumint breument el comandament de la I Divisió Orgànica.Alberto Reig Tapia (1990). Violencia y terror, Madrid: Akal, pág. 80 Va presidir el Consell de Guerra que va jutjar als oficials rebels de Barcelona i va assistir al judici contra els oficials rebels a Madrid.Michael Alpert (2013). The Republican Army in the Spanish Civil War, 1936–1939, Cambridge University Press, pág. 327 Posteriorment va assumir el lloc de comandant militar de Madrid, on durant algun temps va estar a càrrec de l'artilleria d'aquest front. En la primavera de 1938 va assumir temporalment el comandament del Exèrcit del Centre, en substitució del general José Miaja.Carlos Engel (1999). Historia de Las Brigadas Mixtas Del Ejército Popular de la República, Almena Ediciones, pág. 176
Al final de la contesa va intentar refugiar-se a l'ambaixada de Xile,Javier Rubio (1979). Asilos y Canjes Durante la Guerra Civil Española, Ed. Planeta, pág. 325 encara que no ho va aconseguir i finalment va ser fet presoner pels franquistes. Va ser jutjat en consell de guerra i condemnat a mort, encara que aquesta li va ser commutada després d'algunes intervencions a favor seu per part del diplomàtic cubà Ramón Estalella Pujola.Antonio M. Moral Roncal (2008). Diplomacia, humanitarismo y espionaje en la Guerra Civil española, Biblioteca Nueva, pág. 557
Va morir a Madrid, al domicili del seu fill, el professor Manuel Cardenal Iracheta, el dissabte 5 de maig de 1956, i va ser enterrat al cementiri de l'Almudena. Dos anys després moriria també la seva esposa, María de las Mercedes Iracheta.
Notes
Referències
Categoria:Militars sevillans Categoria:Militars republicans de la Guerra Civil espanyola Categoria:Víctimes de la repressió franquista Categoria:Morts a Madrid Categoria:Enterrats al Cementiri de l'Almudena Categoria:Nascuts el 1873