El cementiri d'Horta és un recinte funerari al barri homònim de Barcelona, just a sobre de la Ronda de Dalt, catalogat com bé amb elements d'interès (categoria C).
Història A mitjan , el cementiri parroquial de l'església vella de Sant Joan d'Horta (actualment desapareguda) s'havia quedat petit i obsolet, i el 1865 es prengué la decisió de construir un nou cementiri en uns terrenys cedits per Hermenegild de Llauder i Bransí, marquès de la Vall de Ribes. Finalment, però, va ser escollit un altre emplaçament, als voltants de la pedrera de can Baliarda i al costat de la carretera de Cerdanyola, en uns terrenys cedits per Marià d'Oriola-Cortada, comte de la Vall de Merlès. El cementiri es va inaugurar el 1867.
Descripció esquerra|miniatura|Interior del cementiri esquerra|miniatura|Panteó Sans Bernet
Té planta rectangular i és el cementiri més petit de Barcelona, amb una extensió de 12.982 m² i un total de 1.359 enterraments. De disposició simètrica s'estructura al voltant d'un eix longitudinal amb xiprers a banda i banda, que comença a l'entrada i acaba a la capella. Hi ha també un altre eix transversal arbrat de menor importància. Les sepultures s'ordenen perimetralment amb dues fases d'alçada. En els quatre espais definits pels dos eixos, s'hi troben tombes i panteons.
Entre les tombes destaquen: Gaietà d'Amat i d'Amat, marquès de Castellbell Santiago Dexeus i Font (Barcelona, 1897 - 1973), tocoginecòleg català, creador de l'Escola Dexeus d'obstetrícia i ginecologia (panteó 7) Josep Marsans i Rof, fundador de la Banca Marsans Francesc Miró-Sans, president del FC Barcelona entre 1953 i 1961.
Referències
Bibliografia
Enllaços externs
Categoria:Patrimoni monumental d'Horta-Guinardó Horta Categoria:Barri d'Horta