Ladhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN és el procés d´incorporació de Suècia i Finlàndia a l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord.
L'OTAN és una aliança militar de 28 països d'Europa i 2 d'Amèrica que constitueixen un sistema de defensa col·lectiva. Amb l'adhesió de tots dos països, serien 32 els països membres de l'aliança.
La sol·licitud es va presentar a causa de la invasió russa d'Ucraïna del 2022, després que aquest darrer, Ucraïna intentés unir-se a l'OTAN sense èxit.
Amb aquesta adhesió, Suècia i Finlàndia van trencar la neutralitat de més de 200 anys. L'adhesió es va considerar històrica no sols per trencar amb la neutralitat dels països, sinó per ser ràpida i amb suport gairebé unànime del estats membre. La primera a sol·licitar l'adhesió va ser Finlàndia, encara que més tard es va unir Suècia.
Antecedents Suècia i Finlàndia van mantenir una política de neutralitat respecte a la defensa durant molt de temps, principalment per no contrariar Rússia. No obstant això, la invasió d’Ucraïna per part de Rússia el 2022 va alterar dràsticament la seva percepció de seguretat.
Finlàndia, que comparteix una frontera terrestre de 1.300 km amb Rússia, i Suècia van decidir que unir-se a l’OTAN com a mesura permanent per augmentar la seva pròpia seguretat. Aquesta decisió va ser presa pels partits polítics que eren majoria en ambdós països.
L'adhesió a l’OTAN va constituir una fita històrica per a aquests estats, que van estar al marge de les aliances militars durant més de dos segles en el cas de Suècia i des de la Segona Guerra Mundial en el cas de Finlàndia.
Ratificació per part dels estats membres El 15 de maig de 2022, Suècia i Finlàndia van confirmar els seus plans d'adhesió a l’OTAN en resposta a la invasió d’Ucraïna per part de Rússia. El 18 de maig de 2022 van presentar oficialment les seves sol·licituds per convertir-se en membres de l’OTAN.
D'entrada només Turquia hi va presentar recels, tot i que en va alçar el veto inicial a finals de juny de 2022. El 5 de juliol de 2022 els 30 països membres van signar els protocols d'adhesió dels dos països nòrdics. La següent i darrera passa per a l'oficialització era la ratificació per part de cadascun dels països membres a títol individual.
A finals d'octubre de 2022 tots els països ja havien ratificat de l'ingrés, i només restaven Hongria i Turquia, tot i que el secretari general de l'OTAN, Jens Stoltenberg, va afirmar que en qualsevol cas era «inconcebible que els aliats no actuessin en cas que Suècia o Finlàndia estiguessin sota qualsevol forma de pressió».
Estats Units miniatura|Joe Biden amb Sauli Niinistö i Magdalena AnderssonEl 20 de maig de 2022, Joe Biden, president dels Estats Units, es va reunir amb la presidenta de Suècia Magdalena Andersson i el president de Finlàndia Sauli Niinistö per parlar sobre l'adhesió. La reunió es va dur a terme a la Casa Blanca i els dos presidents van concordar amb l'adhesió urgent dels seus països a l'OTAN.
Joe Biden va reafirmar i aprovar l'adhesió de Finlàndia i Suècia a l'OTAN i va demanar a Jens Stoltenberg, secretari general de l'OTAN, el seu ingrés immediat a l'organització militar. Stoltenberg va dir que l'ingrés s'ha d'aprovar degudament per tots els països, i que això es faria a la conferència de Madrid del 2022, on es reunirien els líders dels països membres de l'OTAN.
Turquia i Hongria El president de Turquia, Recep Tayyip Erdoğan, va rebutjar d'entrada l'ingrés de Finlàndia i Suècia a OTAN. En declaracions de l'1 de febrer de 2022 del president turc Recep Tayyip Erdoğan, es va mostrar finalment favorable a l'accés de Finlàndia a l'OTAN, però no pas encara de Suècia.
El 9 de març encara no s'havia avançat en la ratificació per part d'Hongria i Turquia de l'ingrés dels dos països a l'OTAN, tot i se seguien produint contactes fluids en base al Memoràndum Trilateral acordat a la cimera de l'OTAN de Madrid. La pretensió del secretari general, Jens Stoltenberg, era que es pogués formalitzar l'ingrés en la següent cimera prevista per al juliol de 2023.
El 25 de setembre el primer ministre hongarès, Victor Orbán, va assegurar que el seu país «no tenia cap pressa» en ratificar l'ingrés de Suècia a l'OTAN amb l'argument que el seu territori no corria perill, descartant d'incloure-ho en l'agenda de la tardor del Parlament. Finalment, el 24 de novembre de 2022 el primer ministre hongarès, Viktor Orbán, va afirmar que l'assumpte seria tractat al parlament en la primera sessió del 2023.
El 23 de març del 2023, el parlament turc va aprovar l'ingrés de Finlàndia, mentre restava pendent el cas de Suècia. Amb això es va desblocar l'ingrés de Finlàndia, que es produiria oficialment el 4 d’abril de 2023, coincidint amb el 74è aniversari de la signatura del Tractat de l’Atlàntic Nord.
Després de mesos de blocar l'adhesió de Suècia, el 10 de juliol del 2023, Erdogan va aixecar el veto a la seva incorporació, tot i que es mantenia el d'Hongria, just la setmana en què s'havia de produir la trobada de l'OTAN a Vílnius. Durant la cimera, el 12 de juliol de 2023, Erdogan va assegurar que el mes d'octubre següent el parlament turc tramitaria la ratificació de l'adhesió de Suècia.
El president Erdoğan va signar finalment el protocol d'adhesió de Suècia l'octubre de 2023, després d'obtenir concessions en la llei antiterrorista sueca i l'extradició de sospitosos kurds, i el va enviar al Parlament. La comissió d'Afers Exteriors el va aprovar el desembre de 2023, i la votació final al ple es va celebrar el 23 de gener de 2024, restant pendent només d'Hongria, que exigia concessions militars com ara l'adquisició de caces Gripen suecs. Una reunió entre Orbán i el primer ministre suec Ulf Kristersson el 23 de febrer de 2024 va desbloquejar la votació.
El 7 de març de 2024 Suècia va ingressar oficialment de l'OTAN.
Reaccions internacionals Tot i que en un inici Rússia va amenaçar d'atacar Finlàndia en cas d'unir-se a l'OTAN, finalment, i després d'unes negociacions entre Sauli Niinistö i Vladímir Putin, les tensions van disminuïr. Putin va opinar inicialment que l'adhesió de Suècia i Finlàndia a l'OTAN era un error. Tot i que no es va preveure un atac militar, sí que es van preveure talls de gas de Rússia a Finlàndia i Suècia.
Referències
Categoria:OTAN Categoria:Política de Finlàndia Categoria:Política de Suècia Categoria:Esdeveniments polítics Categoria:Política del 2022