Els pleociemats (Pleocyemata) són un subordre de crustacis decàpodes que inclou unes 16.500 espècies, un 97% dels decàpodes actuals. Els representants més coneguts, especialment pel seu interès gastronòmic, són el llamàntol, la llagosta, l'escamarlà, alguns tipus de gambes i gambetes, a més del bernat ermità i tots els crancs.
Les diferències amb els dendrobranquiats, l'altre subordre de decàpodes, es basen en la forma i l'estructura de les brànquies. Els pleociemats tenen dos tipus de brànquies: les tricobrànquies, que són simples, amb un eix i dues làmines les fil·lobrànquies, amb moltes branques filamentoses.Història Natural dels Països Catalans. Enciclopèdia Catalana. Vol 9, "Artròpodes I", p. 345.
Un dels trets més importants que els caracteritzen, és que els ous fertilitzats són incubats per la femella, i romanen enganxats als pleopodis o potes nadadores, fins que surten les larves. És aquesta característica que dona el seu nom al grup.
Sistemàtica Burkenroad,Burkenroad, M. D. (1963): "The evolution of the Eucarida (Crustacea, Eumalacostraca), in relation to the fossil record". Tulane Studies in Geology (1): 1-17. el 1963, feia la proposta de reemplaçar els subordres existents en aquell moment (Natantia i Reptantia) pels grups monofilètics dels dendrobranquiats (Dendrobranchiata) i els pleociemats. Així, Pleocyemata conté tots els membres del grup Reptantia (que encara s'utilitza, però en un nivell taxonòmic més baix), és a dir, els crancs, llamàntols i altres, així com el Stenopodidea i els Caridea, que comprèn moltes de les gambes.
La taxonomia dels pleociemats és complex i està sotmesa a revisions, de manera que el nombre d'infraordres varia segons les fonts.ITIS: Pleocyemata La versió més actualitzada la proporciona WoRMS, i és la següent:
Infraordre Achelata Scholtz & Richter, 1995 Infraordre Anomura Infraordre Astacidea Infraordre Axiidea de Saint Laurent, 1979 Infraordre Brachyura Infraordre Caridea Dana, 1852 Infraorder Gebiidea de Saint Laurent, 1979 Infraorder Glypheidea Van Straelen, 1925 Infraorder Polychelida Scholtz & Richter, 1995 Infraorder Procarididea Felgenhauer & Abele, 1983 Infraordre Stenopodidea Claus, 1872
Referències