miniatura|El professor alemany Sieglinde Lemke va argumentar que l'Estàtua de Llibertat "indica aquesta missió proselitista com l'extensió natural dels EUA' que se sent a si mateixa com una nació excepcional." L'excepcionalisme americà és la idea que els Estats Units són, en essència, diferents de les altres nacions. American Exceptionalism: A Double-Edged Sword. Seymour Martin Lipset. New York, N.Y.: W.W. Norton & Co., Inc. 1996. p. 18. Els seus impulsors argumenten que els valors, el sistema polític i el desenvolupament històric dels EUA són únics en la història de la humanitat, sovint amb la implicació que el país “mereix i està destinat a tenir un paper diferenciat i positiu dins de l'escenari mundial”.
El politòleg Seymour Martin Lipset situa l'inici de l'excepcionalisme americà en la Revolució americana, de la qual els EUA van emergir com “la primera nova nació” amb un conjunt d'idees diferenciades.Seymour Martin Lipset, The first new nation (1963). Aquesta ideologia es basa en la llibertat, la igualtat davant la llei, responsabilitat, la democràcia representativa i una economia laissez-faire; A aquests principis hom a voltes s'hi refereix col·lectivament com a “excepcionalisme americà” i impliquen que els EUA siguin percebuts, tant en l'àmbit nacional com internacional, com a superiors a les altres nacions o que tinguin una missió singular de transformació del món.Lipset, American Exceptionalism, p. 1, 17–19, 165–74, 197Walt, Stephen M. "The Myth of American Exceptionalism." Foreign Policy (October 21, 2011)
La teoria de l'excepcionalisme als EUA s'ha desenvolupat al llarg del temps i es pot remuntar a força orígens. El politòleg i historiador francès, Alexis de Tocqueville fou el primer escriptor a descriure el país com a “excepcional” després de viatjar-hi el 1831.de Tocqueville, Alexis. Democracy in America (1840), part 2, p. 36: "The position of the Americans is therefore quite exceptional, and it may be believed that no other democratic people will ever be placed in a similar one." L'ús més antic documentat del terme específic “excepcionalisme americà” el trobem a les disputes internes dels comunistes americans a finals dels anys vint del segle passat.
Terminologia La idea dels Estats Units (EUA) com a societat excepcional té una llarga història, amb un origen que de vegades es relaciona amb l'escriptor francès Alexis de Tocqueville o a les idees exposades pels Pares Fundadors dels Estats Units durant la Revolució americana.Bernard Bailyn, The Ideological Origins of the American Revolution. p. 92 Per exemple, l'agost de 1861 The Temps de Londres fa referència al terme en un escrit sobre la Guerra Civil americana. “l'excepcionalisme, si hom pot usar la paraula de la qual els americans tant presumeixen”. Tanmateix, el terme específic “excepcionalisme americà” sembla haver-se originat amb els comunistes americans cap a finals dels anys vint del segle passat. L'ús documentat més antic citat per l'Oxford English Dictionary és del 29 de gener de 1929 pel diari Daily Worker: “Aquest 'excepcionalisme' americà encaixa amb la totalitat de la línia tàctica de la Internacional Comunista tal com encaixava amb Amèrica”. Al seu torn, el líder soviètic, Joseph Stalin (qui probablement estava al cas d'aquest ús primerenc del terme), va condemnar l'"heretgia de l'excepcionalisme americà” en un tens debat amb Jay Lovestone del Partit Comunista dels Estats Units d'Amèrica, després que Lovestone repetís els arguments d'altres comunistes americans sobre la independència dels EUA de les lleis marxistes d'història “gràcies als seus recursos naturals, capacitat industrial i absència de rígides distincions de classe”. Més endavant els intel·lectuals van estendre l'ús del terme a l'àmbit general.Albert Fried, Communism in America: A History in Documents (1997), p. 7. El terme “excepcionalisme americà” fou rarament emprat passats els anys trenta fins que als anys vuitanta els diaris americans el van popularitzar per a descriure la singularitat política i cultural d'Amèrica.
El 1989 el politòleg escocès, Richard Rose, va observar que els historiadors americans aprovaven l'excepcionalisme, i va suggerir que el seu raonament fou el següent: Amèrica marxa a toc del seu propi tambor. La seva singularitat s'explica per totes o qualsevol d'aquestes diverses raons: història, mida, geografia, institucions polítiques i cultura. Les explicacions sobre el creixement del govern a Europa no satisfan l'experiència americana ni viceversa.Tanmateix, els acadèmics postnationalist rebutgen l'excepcionalisme americà i argumenten que els EUA no van fer un trencament net amb la història d'Europa i, en conseqüència, han mantingut les diferències basades en la classe i la raça, així com l'imperialisme i la voluntat de finançar la guerra.David W. Noble, Death of a Nation: American Culture and the end of exceptionalism, pp. xxiii ff.
En temps recents, acadèmics de nombroses disciplines, així com polítics i comentaristes dels mitjans tradicionals, han debatut sobre el significat i utilitat del concepte.Roberts i DiCuirci pregunten:
Alguns historiadors defensen el concepte d'excepcionalisme americà però eviten la terminologia per defugir quedar atrapats en debats retòrics. Bernard Bailyn, important especialista en colonialisme de Harvard, creu en la singularitat de la civilització americana.Malgrat que gairebé mai utilitza l'expressió “excepcionalisme americà”, insisteix en els “trets distintius de l'estil de vida de la Nord Amèrica britànica”. Argumenta que el procés de transmissió social i cultural dona com a resultat patrons d'educació, en el sentit més ampli de la paraula, peculiarment americans, i creu en el caràcter únic de la Revolució americana.Michael Kammen and Stanley N. Katz. "Bernard Bailyn, Historian, and Teacher: An Appreciation." by James A. Henretta, Michael Kämmen, and Stanley N. Katz, eds. The Transformation of Early American History: Society, Authority, and Ideology (1991) p. 10.
El terme va esdevenir motiu de disputa entre els candidats a la presidència Barack Obama i John McCain durant la campanya electoral de 2008, on McCain va atacar Obama per, suposadament, no creure en el concepte.
Història de concepte Alexis de Tocqueville i altres (1835) La primera referència al concepte pel seu nom, i possiblement el seu origen, la trobem en l'obra Democràcia en Amèrica (1835/1840)"Foreword: on American Exceptionalism; Symposium on Treaties, Enforcement, and U.S. Sovereignty", Stanford Law Review, May 1, 2003, p. 1479 de l'escriptor francès Alexis de Tocqueville:
Kammen afirma que molts visitants estrangers van fer comentaris sobre l'excepcionalisme americà, inclosos Karl Marx, Francis Lieber, Hermann Eduard von Holst, James Bryce, H. G. Wells, G. K. Chesterton, i Hilaire Belloc i ho van fer a manera de compliment.Kammen p. 7 La temàtica va esdevenir usual, especialment en els llibres de text. Des dels anys quaranta fins a finals del els llibres de text McGuffey Readers van vendre 120 milions de còpies i eren emprats per la majoria d'estudiants americans. Skrabec (2009) argumenta que els McGuffey Readers “van prear l'excepcionalisme americà, el manifesta destí, i Amèrica com a país de Déu... És més, els McGuffey Readers veien Amèrica com el país amb una missió futura de portar la llibertat i la democràcia al món. miniatura|Diari que publica l'annexió de la República de Hawaii el 1898. L'excepcionalime americà ha alimentat l'expansió americana mitjançant l'ideari de destí manifest.
El debat comunista (1927) El juny de 1927 Jay Lovestone, un líder del Partit Comunista dels Estats Units i que aviat en seria nomenat secretari general, va descriure la singularitat econòmica i social americanes. Va observar la força creixent del capitalisme americà i “l'immens poder de reserva”, tot dient que tots dos impedien una revolució comunista.Fried, Albert. Communism in America: a history in documents, p. 7–8, 19, 82–92. Columbia University Press, 1997. A mitjans de, el líder soviètic Joseph Stalin, sense creure que Amèrica fos tan resistent a una revolució, va titllar les idees de Lovestone d'“heretgia de l'excepcionalisme americà”, molt probablement en referència a un article publicat al Daily Worker aquell mateix any.Pease, Donald E. Editors: Bruce Burgett and Glenn Hendler. "Exceptionalism", p. 108–12, in Keywords for American Cultural Studies. NYU Press, 2007. La Gran Depressió Dels Estats Units va semblar refermar la idea de Stalin que el capitalisme americà es regeix per les lleis generals del marxisme. El juny de 1930, durant la conveni nacional del Partit Comunistes dels Estats Units es va afirmar: “La tempesta de la crisi econòmica als Estats Units ha desmantellat el castell de cartes de l'excepcionalisme americà i tot el sistema de teories oportunistes i fantasies que s'han construït sobre la 'prosperitat' del capitalisme americà”.Johnpoll, Bernard K. A Documentary History of the Communist Party of the United States. Vol. II, Vol. II. Westport, Conn: Greenwood Press, 1994, p. 196.
L'Amèrica dels Mormons L'Església de Jesús Crist dels Sants Darrers Dies (Església Mormona) creu que les Amèriques, inclosos els Estats Units, són un lloc únic, habitat per un poble elegit compost per lamanites (indígenes americans) i mormons, amb un destí singular, que els Estats Units amb la terra promesa Bíblica al Llibre de mormó, amb la Constitució dels Estats Units que són inspiració divina.Articles of Faith 10Introduction to The Book of Mormon Joseph Smith afirmava que el nou Jerusalem del mil·lenarisme havia de ser construït a Amèrica (desè manament de fe) i donava com a paraules de Déu: “no està bé que els homes visquin com a esclaus els uns dels altres.I amb aquest propòsit he establert la constitució d'aquesta terra, feta per les mans d'homes savis a qui he alçat per a posar al càrrec d'aquesta tasca i he redimit la terra amb un vessament de sang” (D&C 101:79–80).
Tot i que oficialment rebutjat per l'església mormona, elsfonamentalista Mormons creuen en la Profecia de Cavall Blanca, que preveu que els mormons seran els cridats a salvar la constitució quan aquesta “pengi d'un fil”.
Singularitat En general, els americans han tingut la consideració de “singularitat” o “unicitat” nacional. La historiadora Dorothy Ross assenyala tres corrents diferents pel que fa a la singularitat de característiques.
Uns protestants creien que el progrés americà afavoriria el retorn de Jesús Crist i dels Cristians mil·lenaristes. Alguns historiadors del van relacionar la llibertat americana amb el desenvolupament de la llibertat a l'Anglaterra anglosaxona. Altres escriptors americans van mirar cap a la “novetat mil·lenarista” d'Amèrica. Henry Nash Smith va ressaltar el terme “terra verge” en la frontera americana que prometia una escapatòria a la decadència que havien patit abans altres repúbliques.
Administració Obama i època posterior L'abril de 2009, el president dels EUA Barack Obama va respondre la pregunta d'un periodista a Estrasburg amb aquesta afirmació: “Crec en l'excepcionalisme americà de la mateixa manera com sospito que els britànics creuen en l'excepcionalisme britànic, i els grecs en l'excepcionalisme grec”. Posteriorment, Obama va afegir: “no veig cap contradicció entre creure que Amèrica té un paper extraordinari i continu en el lideratge del món cap a la pau i la prosperitat, i reconèixer que aquest lideratge forçosament depèn de la nostra habilitat per a crear aliances, perquè no podem solucionar els problemes tot sols”.
Mitt Romney va atacar aquestes declaracions d'Obama tot assenyalant que el president no creia en l'excepcionalisme americà. L'antic governador d'Arkansas, Mike Huckabee va declarar que “la visió del món d'Obama és completament diferent de la de qualsevol altre president que haguéssim tingut, sigui republicà o demòcrata... Té un bagatge més globalista que no pas americà. Negar l'excepcionalisme americà és, en essència, negar el cor i l'ànima d'aquesta nació”.