fou un contrabaixista de jazz americà conegut per a la seva feina amb el Bill Evans Trio. LaFaro va innovar en l'ús l'instrument, desenvolupant un mode d'acompanyament contrapuntístic em comptes de tocar línies de baix tradicionals, així com la seva virtuositat era pràcticament inigualable per qualsevol dels seus contemporanis. Malgrat la seva curta carrera, continua sent un dels contrabaixistes de jazz més influents, i la revista Bass Player el va classificar 16 entre els 100 millors baixistes de tots els temps.
Primers anys Nascut a Newark, Nova Jersey, Estats Units, el fill d'un músic de big band, LaFaro tenia cinc anys quan la seva família es va traslladar a Geneva, Nova York. Va començar a tocar el piano als deu anys, el clarinet baix i saxo tenor quan va entrar a l'institut. Amb el contrabaix va començar als 18, abans d'entrar a la universitat, perquè aprendre un instrument de corda era obligatori pels estudiants de música. Després de tres mesos a Ithaca College, es va concentrar en el contrabaix. Va tocar en grups al College Spa i al Joe's Restaurant a Ithaca.
Carrera El 1955 va entrar a la big band de Buddy Morrow. Va deixar la formació per treballar en Los Angeles. LaFaro estudiava de 6 a 12 hores al dia, llegint partitures de clarinet per millorar el seu registre agut en el contrabaix. El baixista Red Mitchell li va ensenyar la tècnica de com tocar les cordes amb els dits índex i mig de forma independent. Durant 1958, LaFaro va tocar amb el grup del pianista/vibrafonista Victor Feldman.
El 1959, després de treballar amb trompetista Chet Baker, el pianista Stan Kenton, el vibrafonista Cal Tjader i el clarinetista Benny Goodman LaFaro va tornar a la costa est i va començar a tocar amb Bill Evans, que recentment havia deixat el sextet de Miles Davis. Amb Evans i el bateria Paul Motian va desenvolupar l'estil contrapuntístic que caracteritzaria la seva forma de tocar. Evans, LaFaro, i Motian es van comprometre a la idea que tres veus havien de tenir el mateix pes en el trio, desenvolupant junts una sola idea musical, i sovint sense cap músic marcant explícitament el tempo.
Als finals 1960, LaFaro tenia molta demanda com a contrabaixista. Va substituir Charlie Haden a la banda d'Ornette Coleman el gener 1961. Durant un temps, Haden i LaFaro va compartir un apartament. També va tocar a la banda d'en Stan Getz entre feines amb el trio de Bill Evans. Durant aquell temps va rebre una carta de Miles Davis, cosa que suggereixen que Davis el va voler contractar.
El juny de 1961, el trio de Bill Evans va començar dues setmanes d'actuacions al Village Vanguard a Nova York. L'últim dia va ser gravat en dos àlbums, Sunday ar the Village Vanguard i Waltz for Debby.
Mort LaFaro va morir en un accident d'automòbil el 6 de juliol de 1961, a Flint, Nova York, a la U.S Route 20 entre Geneva i Canandaigua, quatre dies després d'acompanyar Stan Getz al Festival de Jazz del Newport. Segons Paul Motian, la mort de LaFaro va deixar a Bill Evans "en un estat de xoc" i "com un fantasma". Tocava "I Loves You Porgy" de forma obsessiva, una cançó que havia esdevingut sinònim amb ell i LaFaro. Evans va parar actuar durant diversos mesos.
Elements publicats pòstumament El 1988, el segell discogràfic Insights de RVC Corporations al Japó va publicar Memories for Scotty. L'àlbum incloia cinc pistes gravades a Nova York durant l'any 1961 amb el pianista Don Friedman i el bateria Pete LaRoca.
L'any 2009, Resonance Records van reestrenar les cinc pistes de Memories for Scotty com Peces de Jade, juntament amb vint-i-dos minuts de LaFaro i Bill Evans practicant "My Foolish Heart" durant un assaig de l'any 1960.També al 2009, la University of North Texas Press va publicar Jade Visions, una biografia de LaFaro feta per la seva germana Helene LaFaro-Fernandez, amb una discografia extensa.
Honors El 5 de març de 2014, l'ajuntament de Geneva (Nova York) va aprovar fer el 3 d'abril el dia de Scott LaFaro.David L. Shaw, "It's official: April 3 will be Scott LaFaro Day in Geneva", The Finger Lakes Times, Friday, March 7, 2014 El 4 d'abril de 2014 es va celebrar una cerimònia per rebatejar un carrer cèntric Carrer Scott LaFaro.David L. Shaw, "Innovation and Inspiration: Geneva celebrates the life and legacy of renowned jazz musician Scott LaFaro", The Finger Lakes Times, Sunday, April 6, 2014Jim Meaney, "Honoring Scott LaFaro in Geneva, NY: Scott LaFaro Day, street re-naming, and a special Geneva Night Out on April 4th", Genevanightout.org, Tuesday, April 1, 2014
Segons Joachim Berendt, la innovadora forma amb la que LaFaro enfocava el contrabaix va crear una "emancipació", introduint "tantes possibilitats que es pensava que eren impossibles per als contrabaixistes poc temps enrere".
El contrabaixista Charlie Haden recordava,
Discografia Com a líder The Legendary Scott LaFaro (Audio Fidelity, 1978) Japó
Com acompanyant Amb Ornette Coleman
Free Jazz: A Collective Improvisation (Atlàntic, 1961) Ornette! (Atlàntic, 1962) The Art of the Improvisers (Atlàntic, 1970) – gravat entre 1959-60 Twins (Atlàntic, 1971) – gravant entre 1959-61
Amb Bill Evans
Portait in Jazz (Riverside, 1960) Explorations (Riverside, 1961) Sunday at the Village Vanguard (Riverside, 1961) Waltz for Debby (Riverside, 1962) – gravat el 1961 The Complete Village Vanguard Recordings, 1961 (Riverside, 2005) – gravat el 1961 The 1960 Birdland Sessions (Fresh Sound, 2005) – gravat el 1960
Amb Victor Feldman
The Arrival of Victor Feldman (Contemporary, 1958) Latinsville! (Contemporary, 1960)
Amb Don Friedman
Memories for Scotty (Insights, 1988) – reestrenat com a Peces de Jade (Ressonance, 2009)
Amb Stan Getz i Cal Tjader
Cal Tjader-Stan Getz Sextet (Fantasy, 1958)
Amb Hampton Hawes
For Real! (Contemporary, 1961) – gravat el 1958
Amb Booker Little
Booker Little (Time, 1961)
Amb Pat Moran McCoy
This Is Pat Moran (Audio Fidelity, 1958) – gravat el 1957
Amb Marty Paich
The Broadway Bit (Warner Bros., 1959)
Amb Gunther Schuller
Jazz Abstractions (Atlantic, 1960)
Amb Tony Scott
Sung Heroes (Sunnyside, 1959)
Referències
Enllaços externs Una biografia a Jazz Improv magazín amb registres recomanats Discografia Aprendre des de Scott LaFaro NAMM Entrevista d'Història oral amb Helene La Faro gener 18, 2007
Categoria:Contrabaixistes estatunidencs Categoria:Músics de jazz estatunidencs Categoria:Músics de Nova Jersey Categoria:Morts a Michigan Categoria:Estatunidencs morts per accident de trànsit Categoria:Persones de Newark (Nova Jersey) Categoria:Flint (Michigan)