La casa-fàbrica Lloberas és un edifici situat als carrers de la Riereta i de l'Aurora del barri del Raval de Barcelona, parcialment catalogat com a bé amb elements d'interès (categoria C) arran de la Modificació del Pla Especial de Protecció del Patrimoni Arquitectònic Històric-Artístic al Districte de Ciutat Vella, per a incorporar el Patrimoni Industrial del Raval (2018).
Història El 1826, els fabricants de teixits Francesc Lloberas i Gelpí (1786-1853) i Francesc Samontà van constituir una societat per a fabricar filats de cotó, que va obtenir una menció honorífica a l'Exposició Indutrial de Madrid del 1827 i es va liquidar el 1829.AHPB, notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/10, f. 205-216, 21-08-1829. La fàbrica era al carrer de la Cera, on Lloberas va continuar la producció.
El 1841, va obtenir del pagès de Badalona Josep Suñol i Cuadras i la seva esposa Teresa Capdevila i Pahisa l'establiment emfitèutic d'un terreny al carrer de la Riereta i al nou de l'Aurora,AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/15, f. 130-132, 03-04-1841. on faria construir una casa-fàbrica sota la direcció de l'arquitecte Joan Vilà i Geliu i amb la participació del fuster Francesc Bordas, el manyà Manuel Perdigó, el vidrier Francesc Fatjó, el pintor Josep Ribó i el fonedor de ferro Valentí Esparó, que s'encarregà del subministrament de 24 columnes (6 per planta) de ferro colat.AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/10, f. 131v-135v, 18-04-1842. Un cop acabada, la va llogar al fabricant de filats de cotó Francesc d'Assís Jordà i MollerasAHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/12, f. 227v-228, 05-07-1844. i al seu fill Francesc de Paula Jordà i Planagomà, també fabricant,AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/12, f. 228-229, 05-07-1844. que el 1855 es casaria amb Josepa Lloberas i Vidal, filla de Francesc —alhesores difunt— i la seva esposa Francesca Vidal i Escaitx.AHPB, notari Jaume Rigalt i Alberch, manual 1.246/23, 8v-16v, 02-01-1855. Capítols matrimoniales entre Francesc de Paula Jordà i Planagomà i Josepa Lloberas i Vidal. El 1843, Francesc Jordà pare hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 10 CV.
Com d'altres propietaris de fàbriques, Lloberas va haver de sotmetre's a l'edicte del 10 d'abril del 1846 per a legalitzar-ne la força motriu, presentant uns plànols signats pel mestre d'obres Joan Soler i Cortina. Segons les «Estadístiques» del 1850, la fàbrica era ocupada per dos industrials del ram de la filatura: Llorenç Padró amb 7 CV, 2.400 fusos de mule-jennies i 60 operaris, i el ja esmentat Jordà, amb 15 CV, 2.160 fusos de mule-jennies i 62 operaris.
El 1855, Manuel Perdigó, propietari de la finca veïna del carrer de l'Aurora, 14, va presentar una denúncia a causa de les vibracions produïdes en el seu edifici per la màquina de vapor de Jordà. Després d'un dictamen dels arquitectes Antoni Rovira i Trias i Elies Rogent, se'n va ordenar la suspensió.
El 1873, el fabricant de cintes Francesc Palà va sol·licitar permís per a la substitució de la força motriu per dues calderes de vapor de 12 CV, segons els plànols de l'enginyer Francesc Pucurull. A finals del hi havia la fàbrica de trenyines de jute per a espardenyes de Llaudet i Cia, i a començaments del hi havia al segon pis la fàbrica de pianos de Priu, Mallart i Cia, que el 1906 va patir un incendi.
El 2015, l'antiga «quadra» del carrer de l'Aurora fou segregada de la finca per a construir-hi una promoció d'habitatges, que manté la façana original però no està catalogada.
miniatura|esquerra|Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1858)
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Rogent-Lloberas Can Masdeu
Bibliografia
Lloberas Lloberas Categoria:Carrer de la Riereta Categoria:Carrer de l'Aurora