Brasília és la capital del Brasil des de 1960. Està situada dins el Districte Federal, i localitzada 950 km al nord-oest de Rio de Janeiro. Brasília és una ciutat planejada, i va ser construïda en 41 mesos, començant el 1956 i finalitzant-la el 21 d'abril de 1960. La construcció de la ciutat va ser ordenada pel llavors president brasiler Juscelino Kubitschek d'orientació populista. El dissenyador principal va ser-ne Lúcio Costa, el seu principal arquitecte va ser Oscar Niemeyer i el dissenyador de paisatges i jardins va ser Roberto Burle Marx. L'eix principal centra la vida cultural i econòmica. La Plaça dels Tres Poders, situada a la intersecció de l'eix principal amb els costats del triangle, allotja el nucli de la vida política del país.
En 1987 la Unesco va declarar a la ciutat Patrimoni Cultural de la Humanitat. És l'única ciutat construïda en el que ha rebut aquest honor. Originalment fou planejada per a uns 200.000 habitants, tot i que actualment l'àrea metropolitana té més de 2 milions d'habitants, la qual cosa ha provocat canvis en els plans i dissenys originals. El seu emplaçament a l'interior mostra l'esperit dels seus promotors de dirigir el Brasil cap a la colonització d'un continent pràcticament buit i l'intent de solucionar la intensa rivalitat entre São Paulo i Rio de Janerio.
Història El 1761, el marquès de Pombal, aleshores primer ministre de Portugal, va proposar traslladar la capital de l'imperi portuguès a l'interior de la colònia del Brasil. El periodista Hipólito José da Costa, fundador de Correio Braziliense, el primer diari brasiler, publicat a Londres, va escriure, el 1813, articles que defensaven la interiorització de la capital del país per a una zona "propera als vessants dels poderosos rius que es dirigeixen cap al nord, sud i nord-est ". José Bonifácio, el patriarca de la independència, va ser la primera persona que es va referir a la futura capital del Brasil, el 1823, com a "Brasília".
L'antiga capital del Brasil era Rio de Janeiro des de l'any 1764 (abans ho era la ciutat de Salvador). Els recursos del país havien estat concentrats a les regions de les costes del sud del Brasil, l'àrea més desenvolupada. Encara que una raó per a construir una nova capital va ser la necessitat d'una capital federal neutral, la raó principal va ser la necessitat de promoure el desenvolupament del territori intern del Brasil.
Brasília i el seu districte federal són el resultat d'un ambiciós projecte urbà posat en marxa pel president Juscelino Kubitschek, i orquestrat per l'arquitecte Oscar Niemeyer, el planificador urbanístic Lúcio Costa i l'arquitecte paisatgista Roberto Burle Marx. El concepte d'una capital interior va ser concebut per primer cop el 1823 per l'estadista brasiler José Bonifácio de Andrada e Silva, que estava convençut que traslladar la capital de Rio de Janeiro era fonamental per treure profit dels vastos recursos interiors del país, a més de suposar una gran empenta econòmica per a l'interior.
miniatura|esquerra|Candangos, els treballadors que van construir Brasília Amb tot, la seva idea va ser ignorada durant anys. Va caldre esperar fins al 1955 perquè Brasília comencés a ser una realitat. Després de gairebé cinquanta anys de debat, el president Kubitschek va ordenar que l'estat de Goiás albergués la nova capital. Amb milions de camperols pobres procedents del nord-est treballant les vint-i-quatre hores del dia, Brasília es va construir, de forma increïble, en només tres anys. Tot i que no estava acabada, sí que estava llesta per començar a funcionar. La capital es va traslladar de forma oficial de Rio a Brasília el 21 d'abril de 1960. La nova capital es va convertir en seu dels tres poders de la República: parlamentari, judicial i presidencial.
Pla Costa esquerra|miniatura|Plano Piloto esquerra|miniatura|Brasilia des de l'Estació Espacial Internacional Juscelino Kubitschek va ser elegit president del Brasil el 1955. En prendre possessió del càrrec el gener de 1956, en compliment del seu compromís de campanya, va iniciar la planificació i la construcció de la nova capital. L'any següent, un jurat internacional va seleccionar el pla de Lúcio Costa per guiar la construcció de la nova capital brasilera, Brasília. Costa va ser deixeble de l'arquitecte Le Corbusier, i algunes de les característiques arquitectòniques de la moderninat es poden trobar al seu pla. El projecte de Costa no era tan detallat com alguns dels projectes presentats per altres arquitectes i urbanistes. No incloïa horaris d'ús del sòl, models, gràfics de població ni dibuixos mecànics; no obstant això, va ser escollit per cinc de cada sis membres del jurat perquè tenia les característiques necessàries per alinear el creixement d'una ciutat capital. Tot i que el pla inicial es va transformar amb el pas del temps, va orientar gran part de la construcció i la majoria de les seves característiques van sobreviure.
L'adhesió de Brasília com a nova capital i la seva designació per al desenvolupament d'una extensa regió interior van inspirar el simbolisme del pla. Costa va utilitzar un disseny transversal que indicava la possessió i la conquesta d'aquest nou lloc amb una creu, sovint comparada amb una libèl·lula, un avió o un ocell. El pla de Costa incloïa dos components principals, l'eix monumental (d'est a oest) i l'eix residencial (de nord a sud).
A l'eix monumental se li van assignar activitats polítiques i administratives i es considera el cos de la ciutat amb l'estil i la simplicitat dels seus edificis, escales de grans dimensions i àmplies vistes i altures, produint la idea de monumentalitat. Aquest eix inclou els diversos ministeris, el congrés nacional, el palau presidencial, l'edifici del tribunal suprem i la torre de televisió i ràdio.
L'eix residencial estava destinat a contenir zones amb caràcter íntim i es considera l'assoliment més important del pla; va ser dissenyat per a l'habitatge i funcions associades com ara comerç local, escolarització, lleure i esglésies, constituït per 96 superilles limitades a edificis de sis pisos i 12 superilles addicionals limitades a edificis de tres pisos. La intenció de Costa amb les superilles era tenir petits barris autònoms i autosuficients i edificis uniformes amb apartaments de dues o tres categories diferents, on preveia la integració de classes altes i mitjanes que compartien la mateixa zona residencial. Però en aquell moment no preveia el creixement de la població a la ciutat. El límit de capacitat del seu pla va provocar posteriorment la formació de moltes faveles, ciutats satèl·lits més pobres i densament poblades al voltant de Brasília, poblades per migrants d'altres llocs del país.
El disseny urbà dels blocs d'apartaments comunals es va basar en Ville Radieuse de Le Corbusier de 1935, i en les superilles de disseny nord-americà Radburn des de 1929. Visualment, es pretenia que els blocs semblessin absorbits pel paisatge perquè estaven aïllats per un cinturó d'arbres alts i una vegetació inferior. Costa va intentar introduir un Brasil més equitatiu, també va dissenyar habitatges per a les classes treballadores, que estaven separades de les classes mitjanes i altes i que eren visualment diferents, amb la intenció d'evitar els barris marginals a la perifèria urbana. S'ha acusat la superilla de ser un espai on els individus són oprimits i alienats a una forma de segregació espacial.
Un dels objectius principals del pla era permetre el lliure flux de trànsit d'automòbils, el pla incloïa carrils de trànsit en sentit nord-sud (set per cada sentit) per a l'eix monumental i tres arterials (la W3, l'Eixo i la L2) per a l'eix residencial; es preveia que les vies d'accés sense sortida de les superilles serien el final del flux principal de trànsit. I la raó darrere del gran èmfasi en el trànsit d'automòbils és el desig de l'arquitecte d'establir el concepte de modernitat a tots els nivells.
miniatura|Construcció de l'Esplanada dels Ministeris el 1959 miniatura|Brasília el 1964 miniatura|Brasília el 1975
Tot i que els automòbils es van inventar abans del , la producció massiva de vehicles a principis del els va fer estar àmpliament disponibles; així, es van convertir en un símbol de la modernitat. Els dos petits eixos que envolten l'eix Monumental proporcionen bucles i sortides perquè els cotxes puguin entrar a carreteres petites. Alguns argumenten que el seu èmfasi en el pla als automòbils va provocar l'allargament de les distàncies entre els centres i que només atenia a les necessitats d'un petit segment de la població que posseïa cotxes. Però no es pot ignorar el sistema de transport d'autobusos a la ciutat. Les rutes d'autobusos a l'interior de la ciutat operen molt a la W3 i la L2. Es pot arribar a gairebé a qualsevol lloc, incloses les ciutats satèl·lits, només agafant l'autobús i es pot arribar a la major part del Plano Piloto sense fer transbord a altres autobusos.
Més tard, quan la superpoblació va convertir Brasília en una distopia, el sistema de transport també va tenir un paper important en la mediació de la relació entre el pla pilot i les ciutats satèl·lits. A causa de la superpoblació, l'eix monumental ha de tenir ara semàfors, cosa que viola el concepte de modernitat i avançament que va emprar l'arquitecte per primera vegada. A més, el sistema de metro de Brasília es va construir principalment per a habitants de ciutats satèl·lits. Tot i que la superpoblació ha fet que Brasília ja no sigui una pura utopia amb una modernitat incomparable, el desenvolupament posterior de semàfors, rutes d'autobusos cap a ciutats satèl·lits i el sistema de metro van servir de remei per a la distopia, que va permetre als ciutadans gaudir d'una modernitat que no es va planificar acuradament.
A la intersecció de l'eix monumental i l'eix residencial, Costa va planejar el centre de la ciutat, amb el centre de transport (Rodoviaria), el sector bancari i el sector hoteler. A prop del centre de la ciutat, va proposar un centre de lleure amb teatres, cinemes i restaurants. El pla de Costa es veu com un pla amb tendència sectorial, que segrega els bancs, els edificis d'oficines i el centre de lleure.
Una de les principals característiques del pla de Costa era que presentava una nova ciutat amb la seva forma i patrons futurs evidents des del principi. Això significava que el pla original incloïa asfaltar carrers que no es van utilitzar immediatament; l'avantatge d'això era que el pla original era difícil de desfer perquè proporcionava tota una xarxa de carrers, però, d'altra banda, és difícil d'adaptar-lo i modelar-lo a altres circumstàncies en el futur. A més, hi ha hagut controvèrsia amb l'aspecte monumental del pla de Lúcio Costa, perquè per alguns semblava una planificació urbana del i no pas urbanisme modern del .
Es pot fer una anàlisi interessant de Brasília en el context de la política de la Guerra Freda i de l'associació del pla de Lúcio Costa amb el simbolisme de l'aviació. Des d'una perspectiva arquitectònica, el pla en forma d'avió era sens dubte un homenatge a Le Corbusier. No obstant això, és important tenir en compte també que Brasília es va construir poc després del final de la Segona Guerra Mundial. Malgrat la menor participació del Brasil en el conflicte, la forma de l'avió de la ciutat va ser clau per concebre el país com a part del món recentment globalitzat, juntament amb els aliats victoriosos. A més, Brasília és un exemple únic de modernisme tant com a guia per al disseny arquitectònic, com també com a principi per organitzar la societat. El modernisme a Brasília s'explora al llibre The Modernist City de James Holston.
Cronologia miniatura|Pont Juscelino Kubitschek 1883 - Dom Bosco prediu el sorgiment d'una nova civilització entre els paral·lels 15 i 20 1892 - Luiz Cruls és enviat a recórrer la zona 1934 - Es debat formalment la possibilitat de construir una nova capital 1946 - Es demarca el territori de la capital 1956 - Juscelino Kubitschek és elegit president i comença el projecte Brasília