El HMS Ramillies (número de banderí: 07) va ser un dels cinc cuirassats super-dreadnought de classe Revenge construïts per a la Royal Navy durant la Primera Guerra Mundial. Eren desenvolupaments dels cuirassats de la classe Queen Elizabeth, amb reduccions de mida i velocitat per compensar els augments de la protecció del blindatge tot conservant la mateixa bateria principal de vuit canons de 15 polzades (381 mm). Completat a finals de 1917, el Ramillies no va veure cap combat durant la guerra, ja que tant les flotes britàniques com les alemanyes havien adoptat una estratègia més prudent en aquest moment a causa de la creixent amenaça de les mines navals i els submarins.
El Ramillies va passar les dècades de 1920 i 1930 alternant entre la flota de l'Atlàntic i la de la Mediterrània. Mentre servia al Mediterrani i al mar Negre a principis de la dècada de 1920, el vaixell va anar a Turquia dues vegades com a resposta a les crisis derivades de la guerra greco-turca, inclòs el Gran Incendi d'Esmirna el 1922. També va veure una participació limitada durant la intervenció aliada a la guerra civil russa. D' altra banda, la carrera d'entreguerres del vaixell va ser tranquil·la. Amb l'esclat de la Segona Guerra Mundial el setembre de 1939, el Ramillies inicialment va ser assignat a les tasques d'escorta a l'Atlàntic Nord. El maig de 1940, va ser transferit a la flota mediterrània quan s'aproximava la guerra amb Itàlia. Després que els italians entressin a la guerra al juny, el Ramillies va bombardejar els ports italians al nord d'Àfrica, va escortar combois a Malta i va donar suport a l'atac de Tàrent al novembre.
El vaixell va tornar a les funcions d'escorta de l'Atlàntic el 1941, temps durant el qual va impedir que els dos cuirassats de la classe Scharnhorst ataquessin un comboi; també es va unir a la recerca del cuirassat Bismarck. A finals de 1941, el Ramillies va ser transferit a la Flota de l'Est a mesura que augmentaven les tensions amb el Japó; l'any següent, va ser el vaixell insígnia de la invasió de Madagascar. Mentre estava amarrada allà, va ser torpedinat i quedà molt malmès pels submarins nans japonesos. El vaixell es va actualitzar per a les tasques de bombardeig costaner el 1944, que va realitzar més tard aquell any durant el desembarcament de Normandia al juny i la invasió del sud de França a l'agost. El gener de 1945, el cuirassat desgastat va ser retirat del servei i utilitzat com a vaixell caserna annex a l'establiment d'entrenament del HMS Vernon. Finalment, es va desballestar el 1948.
Disseny i descripció miniatura|upright=1.2|esquerra|Il·lustració del vaixell germà HMS Revenge tal com va aparèixer el 1916 Els cuirassats super-dreadnought de classe Revenge van ser dissenyats com a versions lleugerament més petites, més lentes i més protegides dels anteriors cuirassats de la classe Queen Elizabeth. Com a mesura econòmica, es pretenia tornar a la pràctica anterior d'utilitzar gasoil i carbó, però el Primer Lord del Mar Jackie Fisher va rescindir la decisió d'utilitzar carbó l'octubre de 1914. Encara en construcció, els vaixells van ser redissenyats per emprar calderes de gasoil que augmentaven la potència dels motors en 9.000 cavalls de vapor (6.700 kW) sobre l'especificació original.
El Ramillies tenia una longitud total de 620 peus 7 polzades (189,2 m), una mànega de 101 peus 5,5 polzades (30,9 m) i un calat profund de 33 peus 7 polzades (10,2 m). Tenia un desplaçament dissenyat de 27.790 tones llargues (28.240 t) i desplaçava 31.130 tones llargues (31.630 t) amb càrrega profunda. Era accionat per dos parells de turbines de vapor Parsons, cadascuna impulsava dos eixos, utilitzant vapor proporcionat per divuit calderes Babcock & Wilcox. Les turbines tenien una capacitat de 40.000 hp (30.000 kW) i pretenien donar al vaixell una velocitat màxima de 23 nusos (42,6 km/h; 26,5 mph). Durant les seves proves al mar l'1 d'octubre de 1917, el vaixell va assolir una velocitat màxima de només 21,5 nusos (39,8 km/h; 24,7 mph) des de 42.414 hp (31.628 kW). Tenia una autonomia de 7.000 milles nàutiques (13.000 km; 8.100 milles) a una velocitat de creuer de 10 nusos (18,5 km/h; 11,5 mph). La seva tripulació comptava amb 909 oficials i homes el 1916. La seva alçada metacèntrica era de 3,4 peus (1 m) amb una càrrega profunda.
La classe Revenge estava equipada amb vuit canons Mk I de càrrega posterior (BL) de 15 polzades (381 mm) en quatre torretes de canons bessones, en dos parells de superfocs davant i darrere de la superestructura, designats "A", "B", "X" i "Y" de davant a darrere. Dotze dels catorze canons Mk XII BL de 6 polzades (152 mm) es van muntar individualment en casamates al llarg de la banda ampla del vaixell al mig del vaixell ; la parella restant estaven muntades a la coberta del refugi i estaven protegides per escuts. El vaixell també va muntar quatre canons de salutació de 3 lliures (47 mm (1,9 polzades). L'armament antiaeri (AA) consistia en dos canons de tir ràpid (QF) Mk I QF 3 de 3 polzades (76 mm) i 20 cwt. Estava equipada amb quatre tubs de torpede submergits de 21 polzades (533 mm), dos a cada costat.
El Ramillies es va completar amb dos directors de control de foc equipats amb telèmetres de 15 peus (4,6 m). Un estava muntat per sobre de la torre de comandament, protegit per una caputxa blindada, i l'altre es trobava a la part superior per sobre del pal del trípode. Cada torreta també estava equipada amb un telèmetre de 15 peus. L'armament principal també podria ser controlat per la torreta 'X'. L'armament secundari estava controlat principalment per directors muntats a cada costat de la plataforma de la brúixola al pal de proa un cop es van instal·lar l'abril de 1917. Es va muntar un director de control de torpedes amb un telèmetre de 15 peus a l'extrem posterior de la superestructura.
El cinturó de flotació del vaixell constava d'un blindatge cimentat Krupp (KC) que tenia 13 polzades (330 mm) de gruix entre les barbetes "A" i "Y" i s'aprimava de 4 a 6 polzades (102 a 152 mm) cap als extrems del vaixell, però no arribava ni a la proa ni a la popa. Per sobre d'això hi havia un fil d'armadura de 6 polzades de gruix que s'estenia entre les barbetes "A" i "X". Mampares transversals 4 a 6 polzades de gruix anaven en angle des dels extrems de la part més gruixuda del cinturó de flotació fins a les barbetes "A" i "Y". Les torretes de canó estaven protegides per 11 a 13 polzades (279 a 330 mm) de blindatge KC, excepte els sostres de les torretes que tenien 4,75 a 5 polzades (121 a 127 mm) de gruix. Les barbetes oscil·laven en gruix entre 152 i 254 mm (6-10 polzades) per sobre de la coberta superior, però només tenien entre 4 i 6 polzades de gruix per sota. Els vaixells de la classe Revenge tenien múltiples cobertes blindades que oscil·laven entre 1 i 4 polzades (25 a 102 mm) de gruix. La torre de comandament principal tenia 11 polzades de blindatge als costats amb un sostre de 3 polzades. El director de torpedes a la superestructura posterior tenia 6 polzades de blindatge que el protegien. Després de la batalla de Jutlàndia, es va afegir una polzada d'acer d'alta resistència a la coberta principal sobre els polvorins i es va afegir equip anti-flash addicional als polvorins.
El vaixell estava equipat amb plataformes de vol muntades als sostres de les torretes "B" i "X" l'any 1918, des de les quals podien llançar avions de caça i de reconeixement. També estava equipada per manejar un globus estel al mateix temps. Aquell mateix any, un caça Sopwith Pup va ser expulsat de la plataforma de la torreta B almenys dues vegades. Durant la dècada de 1920 es va desplegar un caça Fairey Flycatcher des d'aquesta mateixa plataforma. El 1927 es va instal·lar una catapulta d'avió giratòria a la cambra del Ramillies. Va ser retirat durant la seva reforma de 1929-1931. Les plataformes de vol es van retirar el 1932-1933. El setembre del 1936 es va afegir una catapulta al sostre de la torreta "X" així com una grua per manejar l'avió.
Alteracions importants Els telèmetres existents a les torretes "B" i "X" van ser substituïts per models de 30 peus (9,1 m) el 1919-1921 i les seves defenses antiaèries es van millorar mitjançant la substitució dels canons antiaeris originals de tres polzades per un parell de canons antiaeris QF de quatre polzades (102 mm) durant una breu reacondicionament el 1924. El Ramillies es va tornar a ser modificat entre 1926 i 1927, quan la seva protuberància es va estendre per sobre de la seva línia de flotació i els "tubs de trituració" es van retirar de la major part de la protuberància inferior. Es van afegir un parell addicional de canons antiaeris de quatre polzades, es van retirar els canons de sis polzades de la coberta del refugi i es va afegir un simple telèmetre d'angle alt a sobre del pont.
Durant una remodelació més àmplia entre 1933 i 1934, un director del sistema de control d'angle alt (HACS) Mk I va reemplaçar el telèmetre d'angle alt a la part superior i un altre va substituir el director de torpedes a popa. Es van afegir un parell de suports octuble per a Mk VIII "pom-pom" de 2 lliures (40 mm (1,6 polzades) a les plataformes al costat de l'embut i es van col·locar directors al pal de proa. Es van afegir un parell de muntatges quàdruples per a metralladores AA Vickers de 0,5 polzades (12,7 mm) al costat de la torre de control i el pal principal es va reconstruir com un trípode per suportar el pes del segon HACS. A més, es van retirar els tubs de torpede de popa. El juny de 1938 es van substituir les muntures individuals dels canons antiaeris per muntatges bessons, es van eliminar els tubs de torpede davanters, es va afegir una oficina de recerca de ràdio i es va retirar la catapulta.
Les modificacions en temps de guerra per als vaixells de la classe Revenge van ser bastant mínimes. Un parell de quatre canons "pom-poms" es van afegir a finals de 1941 sobre les torretes "B" i "X", així com deu canons Oerlikon de 20 mm que van substituir els muntatges quàdruples de calibre .50. El 1943 el Ramillies estava equipat amb un radar d'alerta primerenca tipus 279, un radar de recerca en superfície tipus 273, un radar d'artilleria tipus 284B per als canons principals, un parell de conjunts d'artilleria antiaèria tipus 285 i dos radars tipus 282 per al " pompons". Un embussos de míssils radioguiats tipus 650es va afegir abans de juny de 1944. Per estalviar pes i fer més espai disponible per a la tripulació addicional necessària per equipar els nous equips com els radars i els Oerlikon, es van retirar quatre canons de 6 polzades el 1943. A l'abril d'aquell any, es van afegir 10 Oerlikon més i tres addicionals el 1944–1945.
Historial de servei Construcció i la Primera Guerra Mundial miniatura|esquerra|Pintura del Ramillies que representa els colors vibrants i les formes irregulars que van caracteritzar el camuflatge enlluernador durant la Primera Guerra Mundial