Tarzan dels simis o Tarzan de les mones (Tarzan of the Apes) és una història de 1912 de l'escriptor nord-americà Edgar Rice Burroughs. Es va publicar per primera vegada a la revista The All-Story a partir d'octubre de 1912 abans de ser publicada com a novel·la el juny de 1914.
La història segueix les aventures del personatge principal Tarzan, des de la seva infantesa criat pels simis a la selva fins a les seves eventuals trobades amb altres humans i la societat occidental. Tan popular va ser el personatge que Burroughs va continuar la sèrie fins als anys quaranta amb dues dotzenes de seqüeles.
L'abril de 2012, abans del centenari de la novel·la, la Library of America va publicar una edició de tapa dura basada en la novel·la original de Burroughs, amb una introducció de Thomas Mallon.(). Els estudiosos han assenyalat diversos temes importants a la novel·la: l'impacte de l'herència en el comportament; superioritat racial; civilització, especialment quan Tarzan lluita amb la seva identitat com a humà; sexualitat; i escapisme.
Resum de la trama John i Alice (Rutherford) Clayton, vescomte i Lady Greystoke d'Anglaterra, són abandonats a les selves costaneres occidentals de l'Àfrica equatorial el 1888. Temps després, neix el seu fill John Clayton II.Tarzan of the Apes, Chapter XXV, where the following line (a diary entry by John Clayton, Tarzan's father) appears: "Somehow, even against all reason, I seem to see him a grown man, taking his father's place in the world—the second John Clayton—and bringing added honors to the house of Greystoke." Quan té un any, la seva mare mor, i poc després el seu pare és assassinat pel salvatge simi rei Kerchak. Aleshores, l'infant és adoptat pel mico femella Kala.
Clayton rep el nom de "Tarzan" ("Pell Blanca" en el llenguatge dels simis) i es va criar en desconeixement de la seva herència humana.
De nen, sentint-se alienat dels seus companys a causa de les seves diferències físiques, descobreix la cabana dels seus veritables pares, on s'assabenta per primera vegada d'altres com ell als seus llibres. Utilitzant manualitats bàsiques amb imatges, durant molts anys s'ensenya a llegir anglès, però no l'ha sentit mai, no el pot parlar.
En tornar d'una visita a la cabana, és atacat per un goril·la enorme al que aconsegueix matar amb el ganivet del seu pare, tot i que és terriblement ferit en la lluita. A mesura que creix, Tarzan es converteix en un hàbil caçador, excitant la gelosia de Kerchak, el líder dels simis, que finalment l'ataca. Tarzan mata Kerchak i ocupa el seu lloc com a "rei" dels simis.
Més tard, una tribu d'africans negres s'instal·la a la zona, i la mare adoptiva de Tarzan, Kala, és assassinada per un dels seus caçadors. Venjant-se de l'assassí, Tarzan comença una relació antagònica amb la tribu, assaltant el seu poble a la recerca d'armes i practicant-hi bromes cruels. Ells, al seu torn, el consideren un esperit maligne i intenten aplacar-lo.
Uns anys més tard, quan Tarzan té 21 anys, una nova expedició es deixa abandonada a la costa, inclosa la jove de 19 anys Jane Porter, la primera dona blanca que Tarzan ha vist mai. El cosí de Tarzan, William Cecil Clayton, usurpador inconscient de la finca anglesa ancestral de l'home simi, també es troba entre l'expedició. Tarzan espia els nouvinguts, els ajuda en secret i salva la Jane dels perills de la jungla.
Entre el grup hi ha l'oficial naval francès Paul D'Arnot. Mentre Tarzan rescata D'Arnot dels nadius, un vaixell de rescat recupera els nàufrags. D'Arnot ensenya a Tarzan a parlar francès i s'ofereix a portar Tarzan a la terra dels homes blancs on podria tornar a connectar amb la Jane. En el seu viatge, D'Arnot li ensenya a comportar-se entre els homes blancs. En els mesos següents, Tarzan també aprèn a parlar anglès.
Finalment, Tarzan viatja per trobar Jane a Wisconsin, als EUA, on la rescata d'un incendi. Tarzan s'assabenta de l'amarga notícia que s'ha compromès amb William Clayton. Mentrestant, les pistes de la cabana dels seus pares han permès a D'Arnot demostrar la veritable identitat de Tarzan com a John Clayton II, el comte de Greystoke. En lloc de reclamar la seva herència a William, Tarzan opta per ocultar i renunciar a la seva herència pel bé de la felicitat de Jane.
Rerefons Burroughs va anar a la deriva pels Estats Units fins als trenta-sis anys, amb disset carreres consecutives abans de publicar històries. Va treballar com a cavaller dels Estats Units, miner d'or a Oregon, vaquer a Idaho, policia de ferrocarril a Salt Lake City i propietari de diversos negocis fallits. Va decidir escriure la seva pròpia ficció pulp després d'haver estat decebut pel material de lectura que oferien els altres, i va treballar en aquesta capacitat durant quatre anys abans de la publicació de la seva primera novel·la, Tarzan of the Apes. Tarzan va aparèixer per primera vegada a The All-Story l'octubre de 1912. The All-Story la va publicar íntegrament per entregues, i es va publicar el 1914 com a novel·la.
Encara que de vegades es cita El llibre de la selva com una influència en el Tarzan of the Apes de Burroughs, va afirmar que la seva única inspiració era el mite romà de Ròmul i Rem. Rudyard Kipling va comentar que Burroughs "havia fet jazz sobre el motiu dels Llibres de la Selva i, m'imagino, va gaudir molt".
Temes principals La crítica literària recent se centra sovint en la identitat del protagonista homònim de Tarzan of the Apes. Estudiosos de la literatura, com Jeff Berglund, Mikko Tuhkanen, J. Michelle Coughlan, Bijana Oklopčić i Catherine Jurca han examinat els temes superposats de l'herència, la raça, el comportament civilitzat, la sexualitat i l'atractiu escapista de Tarzan. Els escriptors de la cultura popular, com Gore Vidal, subratllen sovint l'atractiu escapista de Tarzan.
Herència El mateix Burroughs va reconèixer la centralitat del tema de l'herència a la novel·la i el seu conflicte amb l'entorn. Segons el seu biògraf, John Taliaferro, va afirmar en un Writer's Digest , "M'interessava sobretot jugar amb la idea d'un concurs entre l'herència i el medi ambient. Amb aquest propòsit vaig triar un nadó d'una raça fortament marcada per característiques hereditàries de la classe més fina i noble, i en una edat a la qual no podia haver estat influenciat per l'associació amb criatures de la seva pròpia espècie, el vaig llançar a un entorn com diametralment oposat al que havia nascut, tal com jo podria concebre".
L'erudit Jeff Burglund s'adona que, tot i que Tarzan es va criar a la jungla lluny d'altres humans, es veu inexplicablement atret cap a la cabana dels seus pares i els objectes que hi troba. Al voltant de Jane descobreix una capacitat de comportament de cavaller malgrat que ningú li ho hagi ensenyat. Encara que les tribus africanes contra les quals lluita practiquen el canibalisme, de sobte sent repulsió quan es planteja menjar-se un dels homes africans que mata. Quan es nega a menjar-se l'africà, Burroughs presenta "l'instint hereditari" com el motiu. L'associació genètica de Tarzan amb la civilització occidental de classe alta condiciona les seves accions més que el seu entorn violent, i Berglund afirma que Tarzan podria representar l'estereotipat "descendent d'anglès" als països colonialitzats. La seva superioritat racial es manifesta a través del seu comportament perquè correlaciona amb els ideals de la civilització occidental, tant si tracta una dona amb educació com si no pot obligar-se a menjar-se un home africà.
El racisme Biljana Oklopčić destaca la representació de la raça a Tarzan of the Apes. Afirma que Tarzan representa l'oposició masculina i blanca a l'estereotip del "violador negre" que predominava al sud dels Estats Units en el moment de la seva publicació perquè el llenguatge amb què descriu els simis és paral·lel a la propaganda contra les persones d'ascendència africana.
De la mateixa manera, Catherine Jurca analitza Tarzan en lloc de tolerar la presència de persones d'altres races i classes a favor de preservar la seva pròpia cultura. La manera com Tarzan defensa el seu racó de civilització, la casa dels seus pares, dels “salvatges” que volen destruir-la, reflecteix una actitud americana de principis del ; a mesura que els immigrants de pell més fosca inundaven el país, especialment les zones urbanes, els blancs nord-americans temien que la seva cultura fos destruïda pels nouvinguts que no l'entenen ni els importa, i van intentar protegir els suburbis de la mateixa manera que Tarzan intenta protegir la seva llar.
Tot i que els admiradors de Burroughs han intentat minimitzar les afirmacions de racisme o explicar que era un estereotip comú en el moment en què es va escriure el llibre, John Newsinger examina fins a quin punt Burroughs va descriure desfavorablement els personatges negres. Va escriure que Tarzan és la història de la "conquesta de l'home blanc del salvatgisme africà", on els africans nadius són retratats com a bruts als quals Tarzan gaudeix burlant-se i matant.
Civilització L'educació de Tarzan a la jungla i l'exposició eventual a la civilització occidental formen un altre tema comú en la crítica literària de la novel·la. Berglund assenyala que la capacitat de Tarzan per llegir i escriure el diferencia dels simis, els vilatans africans i els mariners de classe baixa de la novel·la, i culmina que Tarzan es reconegui com a humà per primera vegada; a més, es veu a si mateix com un home superior als altres diferents d'ell mateix. Jeff Berglund argumenta que aquesta constatació exemplifica la representació de la blancor i l'alfabetització de Burroughs com a fonamentals per a la civilització, ja que implica que el creixement de Tarzan en una persona perfectament civilitzada prové de la seva herència occidental i blanca i de la seva capacitat per llegir i escriure.
Tanmateix, Mikko Tuhkanen afirma que les qualitats aparentment civilitzades de Tarzan, com el seu interès per la lectura, amenacen la seva supervivència com a humà a la selva. Per a Tuhkanen, Tarzan representa la fluïdesa amb què els humans haurien de definir-se. Afirma: "[L']humà i el no humà es tornen grotescament indistinguibles" a la novel·la. Els humans confonen els simis amb altres humans, un simi intenta violar la Jane, Tarzan troba una mare subrogada quan crida com un simi, i ha d'actuar contra els seus instints humans saltant a una perillosa massa d'aigua per sobreviure a l'atac d'un lleó. Com que el comportament simiesc i humà es barregen, i perquè els hàbits civilitzats semblen amenaçar la supervivència humana, Tuhkanen afirma que els humans han de contradir les expectatives de la civilització pel que fa a les característiques dels humans. Per a Tuhkanen, la novel·la exemplifica l'"ètica queer", fomentant la "sexualitat perversa" juntament amb altres comportaments que la civilització occidental sovint desanimava.
Escapisme La majoria de les històries que Burroughs va escriure eren històries que ell mateix explicava. Segons Gore Vidal, quan Burroughs no estava satisfet amb la realitat, "es consolava amb un món interior on era fort i guapo, adorat per dones boniques i adorat per races exòtiques". La història va servir en la seva major part com una forma d'escapada masculina que va inspirar homes i nens. El personatge aventurer de Tarzan també va atraure al públic estatunidenc més ampli durant dècades com a mitjà poderós per escapar de la sensació d'avorriment i frustració que acompanya una societat confinada, i al desig nord-americà del segle XX de reconquerir una llar que semblava perduda. "Als ulls de l'home contemporani, amuntegat a les grans ciutats i frustrat per una civilització restrictiva, Tarzan era un símbol alegre del primitivisme, una afirmació de la vida, que dotava al lector d'un sentit prometeic del poder".
Adaptacions Adaptacions cinematogràfiques