Abel Rodríguez (Rosario, 1893 - Buenos Aires, 6 de juny de 1961) va ser un escriptor, poeta i periodista argentí, integrant del Grup Boedo ―que va estar conformat per artistes d'avantguarda de l'Argentina durant els anys vint―.«Personajes de Boedo», subtítulo en el artículo «César Tiempo: reseña biográfica, brochazos y obras», publicado el 26 de febrero de 2010 en el sitio web Literatura Rioplatense. Prieto, Martín (2011): Breve historia de la literatura argentina. Buenos Aires: Taurus, 2011. En els anys cinquanta va ser cap de redacció del diari La Capital (de Rosario) i va publicar diversos llibres.Bonato, Claudia (2014): «Enigmático: la foto menos pensada», artículo del 18 de octubre de 2014 en el sitio web Rosario3.
Biografia Va néixer a la ciutat de Rosario (província de Santa Fe). Va viure a Buenos Aires i Montevideo, on es va fer amic del pintor santafesí Gustavo Cochet (1894-1979). A Buenos Aires va treballar com a paleta. Va ser amic de l'escriptor i editor Elías Castelnuovo (1893-1982), qui ho va introduir en el grup d'escriptors de Boedo.«Castelnuovo: Sombras suele vestir», artículo sin fecha, publicado en el sitio web Mágicas Ruinas.
En 1918 va tornar a Rosario, on va editar la revista literària La Pluma.
Al llarg de 1921, el seu amic, l'escultor Erminio Blotta (1892-1976), li va demanar que fos el model per realitzar el bust de Dante Alighieri. L'11 de novembre de 1921 es va instal·lar oficialment al Rosedal del Parque Independencia;La Capital de Rosario, 15 de abril de 1961 3ª sección i des de maig de 1965, en el picapedrer central del bulevard Oroño enfront de l'escola homònima, al 1160.
També va dirigir el periòdic Tribuna Obrera. la direcció del qual va compartir amb Domingo Fontanarrosa, i on també col·laborava Antonio Robertaccio, després director de La Tribuna.
L'editor Elías Castelnuovo (1893-1982) els va sol·licitar a dos amics ―l'escultor Erminio Blotta (1892-1976) i l'escriptor Abel Rodríguez― que verifiquessin el domicili i l'existència de la invisible poetessa Clara Beter, que havia escrit el llibre de poemes Versos de una… des d'una «pensió» al barri Pichincha (de la ciutat de Rosario). En realitat la poetessa prostituta no existia: era una creació del poeta César Tiempo. Al domicili rosarí els van informar que allí no s'allotjava cap tal. En les seves caminades per la zona de prostíbuls van sorprendre una «pupil·la» (eufemisme per prostituta) francesa escrivint un epitafi rimat per un fill que acabava de perdre.«César Tiempo: Clara Beter», fragmento del libro De Clara Beter y otras fatamorganas, de César Tiempo (Buenos Aires: Peña Lillo Editor, 1974).Menciona que Abel Rodríguez va ser autor de Las bestias.
En 1930, l'editorial Claridad va publicar el seu primer llibre de relats, Los bestias.«Abel Rodríguez: “Se escribe por necesidad”», artículo biográfico del 1 de abril de 2001 en el sitio web del diario La Capital.
El 1944, el Círculo de Prensa de Rosario va publicar la seva antologia de contes La barranca y el río,«Puerto (2)» , fragmento (entre las páginas 114 y 116) del cuento «Carbón», publicado en la revista Rosario Ilustrada. Rosario (Argentina): Editorial Municipal de Rosario, 2004.El conte pertany al llibre d'Abel Rodríguez La barranca y el río (Rosario: Círculo de Prensa de Rosario, 1944).En la página 116 presenta datos biográficos de Abel Rodríguez.«El pescador y el cuentista», relato de La barranca y el río, libro de Abel Rodríguez que fue publicado por el Círculo de la Prensa de Rosario, en 1944. Este relato apareció publicado el 1 de abril de 2001 en el sitio web del diario La Capital. que seria premiada per la Municipalitat de Buenos Aires.Gualino, Arnoldo (1998): «Historia del arte en Rosario», artículo de 1998 en el sitio web de Arnoldo Gualino. Presenta una lista de asistentes intelectuales a los centros de reuniones de la bohemia rosarina.
Amb Camalotes en el río va obtenir el premi municipal de narrativa Manuel Musto.
Va ser col·laborador de la revista Bohemia.
Més tard Rodríguez va ser redactor cultural del diari La Capital (de Rosario),«Stefan Zweig en la Librería y Editorial Ruiz», artículo del 7 de diciembre de 2013 en el sitio web Baltasara Editora. on va assolir el càrrec de subsecretari de redacció.
Va morir a Buenos Aires el 6 de juny de 1961, a los 67 o 68 años.
Referències
Enllaços externs Fotografia que mostra a l'escriptor austríac Stefan Zweig (1881-1942) signant les seves obres en la llibreria i editorial Ruiz (de Rosario). Darrere, Laudelino Ruiz (mirant a la cambra, amb dos llibres a la mà). A la seva esquerra, Abel Rodríguez (escriptor, poeta i redactor cultural del diari La Capital, de vestit ratllat). Entre tots dos, Alfredo Cahn (periodista suís alemany, traductor de Zweig).
Categoria:Periodistes argentins Categoria:Morts a Buenos Aires Categoria:Nascuts el 1893 Categoria:Morts el 1961 Categoria:Escriptors argentins del segle XIX Categoria:Artistes de Rosario (Argentina) Categoria:Escriptors argentins morts al segle XX Categoria:Escriptors nascuts al segle XIX