James Francis Ivory, més conegut com a James Ivory (Berkeley, Califòrnia, 7 de juny de 1928), és un director de cinema estatunidenc.
Carrera És principalment conegut per diversos films d'època que va rodar en les dècades de 1980 i 1990, i que van rebre excel·lents crítiques i diversos premis.
Inicis Va fer els seus primers passos en la dècada de 1950 rodant alguns curtmetratges. En 1959 va conèixer al productor d'origen indi Ismail Merchant, amb qui va entaular una relació sentimental. La parella va fundar dos anys després la companyia Merchant Ivory Productions, mitjançant la qual Ivory va rodar els seus films. El vincle afectiu i professional Ivory-Merchant va perdurar fins a la defunció del segon en 2005.
Primers films rellevants El primer film de James Ivory que va aconseguir una certa ressonància popular va ser Festa salvatge (1975), amb James Coco, Raquel Welch i Perry King. No exempt d'escenes escabroses, es basava en el poema narratiu del mateix títol, de Joseph Moncure March (1926), si bé es va inspirar també en un cas real: la mort d'una jove actriu que es va imputar com a assassinat a l'estrella de cinema mut Roscoe Arbuckle.
En 1980, Ivory va rodar Jane Austen a Manhattan, últim treball al cinema de la veterana Anne Baxter i debut de la jove Sean Young, després famosa per Blade Runner. En 1981, li va seguir Quartet, protagonitzada per Maggie Smith i la musa del cinema francès Isabelle Adjani, qui va guanyar pel seu treball el premi a la millor actriu al Festival de Canes.
Especialitzat en produccions d'època molt cuidades estèticament, en 1984 Ivory va dirigir Les bostonianes, una adaptació de la novel·la de Henry James amb un elenc que incloïa a Vanessa Redgrave (nominada a l'Oscar pel seu paper), Christopher Reeve i Jessica Tandy.
Apogeu: anys 1980-1990 Des de mitjan anys 1980 James Ivory va viure un decenni d'èxits gairebé ininterromputs.
La seva pel·lícula Una habitació amb vista (1985) va comptar amb un repartiment de luxe (Daniel Day-Lewis, Maggie Smith, Denholm Elliott, Helena Bonham Carter i Judi Dench, entre altres) i va ser nominada a 8 Óscares, guanyant-ne finalment 3, i igualment va guanyar un Globus d'Or i 2 premis BAFTA.
El 1987, Maurice (un dels primers grans papers de Hugh Grant) va ser nominada a un Oscar i va guanyar 3 premis de la Mostra Internacional de Cinema de Venècia.
El 1990 James Ivory va reunir dues llegendes del cinema, Paul Newman i la seva dona Joanne Woodward, a Mr. & Mrs. Bridge; ella seria nominada a l'Oscar i a un Globus d'Or pel seu treball.
El 1992, la pel·lícula Retorn a Howards End (amb Anthony Hopkins, Vanessa Redgrave i Emma Thompson) va suposar un altre gran èxit per a Ivory: va ser nominada a 10 Oscars, guanyant-ne finalment 3; igualment va guanyar 1 Globus d'Or (millor actriu) i 2 premis BAFTA (millor actriu i millor pel·lícula).
El 1993, El que queda del dia va reunir novament Anthony Hopkins i Emma Thompson; va ser nominada a altres 8 Oscars, no guanyant-ne finalment cap, però Ivory va guanyar el premi BAFTA a millor director.British Film Institute - Top 100 British Films (1999). Retrieved August 27, 2016
Menor repercussió Els posteriors projectes de James Ivory van tenir menys èxit, almenys en taquilla, malgrat els seus prestigiosos repartiments: Jefferson in Paris el 1995 (amb Nick Nolte, Greta Scacchi, Jean-Pierre Aumont, Gwyneth Paltrow i una jove Thandie Newton), Surviving Picasso el 1996 (amb Anthony Hopkins, Natascha McElhone, Julianne Moore i Joan Plowright)...
El 2000, Ivory va adaptar una altra novel·la d'Henry James, La copa daurada, amb un rutilant elenc: Kate Beckinsale, James Fox, Anjelica Huston, Nick Nolte, Uma Thurman. Va rebre crítiques favorables, però la recaptació no va cobrir els 15 milions de dòlars que va costar.
El 2003, el film Le divorce va reunir diverses estrelles joves (Kate Hudson, Naomi Watts) i a unes altres ja veteranes, com Glenn Close, Stockard Channing i la llegendària Leslie Caron; però va ser pobrament rebut en taquilla i crítiques. L'últim projecte de Ivory i Merchant va ser La comtessa russa (2005), protagonitzat per Ralph Fiennes i Natasha Richardson; va obtenir una recaptació discreta, però va rebre bones crítiques.
Guanya l'Oscar Finalment, a l'edat de 89 anys, aconsegueix l'Oscar al millor guió adaptat per Digue'm pel teu nom, basat en la novel·la d'André Aciman. Ambientada en el nord d'Itàlia en 1983, la cinta narra la història d'amor entre Elio Perlman (Timothée Chalamet), un adolescent de 17 anys, i Oliver (Armie Hammer), l'assistent del seu pare. També compta amb la participació de Michael Stuhlbarg, Amira Casar i Esther Garrel. Fou el guanyador més ancià en aquesta categoria en la història del premi.
Filmografia Com a director Any Títol Notes 1953 Four in the Morning Curt 1957Venice: Theme and Variations Curt 1959The Sword and the Flute Curt 1963El cap de família 1964The Delhi Way Documental 1965Shakespeare WallahTambé coguionista 1969The GuruTambé coguionista 1970Bombay Talkie També coguionista 1972Adventures of a Brown Man in Search of CivilizationDocumental per la BBC 1972Savages 1975Autobiografia d'una princesa 1975Festa salvatge 1977Roseland 1978Hullabaloo Over Georgie and Bonnie's Pictures 1979Els europeus 1979The Five Forty-Eight Telefilm 1980Jane Austen a Manhattan 1981Quartet 1983Heat and Dust 1984Les bostonianes1985Una habitació amb vista 1987Maurice També coguionista 1989Esclaus a Nova York 1990Mr. & Mrs. Bridge 1992Retorn a Howards End 1993El que queda del dia 1995Jefferson in Paris 1995Lumière et compagnie Segment 1996Surviving Picasso 1998La filla d'un soldat no plora mai També coguionista 2000La copa daurada 2003Le divorceTambé coguionista 2005La comtessa russa 2009The City of Your Final Destination
Altres crèdits Helen, Queen of the Nautch Girls (1973, curt, dirigit per Anthony Korner) – guió The Courtesans of Bombay (1983, documental, dirigit per Ismail Merchant) – ideat Digue'm pel teu nom (2017, pel·lícula, dirigida per Luca Guadagnino) – productor, guió
Premis i nominacions + Premis Oscar Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències 1987Millor directorUna habitació amb vista 1993Retorn a Howards End 1994El que queda del dia 2018Millor guió adaptatDigue'm pel teu nom
+ Premis BAFTA Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències 1984Millor directorHeat and Dust 1987Millor pel·lículaUna habitació amb vista Millor director 1993Millor pel·lículaRetorn a Howards End Millor director 1994Millor pel·lículaEl que queda del dia Millor director 2018Millor guió adaptatDigue'm pel teu nom
+ Premis Globus d'Or Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències 1987Millor directorUna habitació amb vista 1993Retorn a Howards End 1994El que queda del dia
+ Festival Internacional de Cinema de Canes Any Categoria Pel·lícula Resultat Referències 1992 Premio 45è Aniversari Retorn a Howards End
+ Mostra Internacional de Cinema de Venècia Any Categoria Pel·lícula Resultat 1987 Lleó de Plata Maurice 1990 Ciak d'Or Mr. & Mrs. Bridge Premi Pasinetti - Millor pel·lícula
Referències
Enllaços externs IMP Poster Gallery James Ivory a Screen Online Biografia am Merchant Ivory Productions Guide to the James Ivory papers at the University of Oregon
Categoria:Directors de cinema californians Categoria:Cultura LGBT Categoria:Persones de Berkeley Categoria:Alumnes de la Universitat d'Oregon Categoria:Alumnes de l'Escola d'Arts Cinematogràfiques de la Universitat del Sud de Califòrnia Categoria:Estatunidencs adoptats Categoria:Comanadors de les Arts i les Lletres Categoria:Guanyadors del premi Oscar al millor guió adaptat Categoria:Nascuts el 1928