El panda vermell comú o panda petit (Ailurus fulgens) és un petit mamífer arborícola de la família dels ailúrids. Viu a les regions muntanyoses de Bhutan, el nord-est de l'Índia, el Nepal i el sud-oest de la Xina (incloent-hi el Tibet). Habita els boscos montans amb sotabosc de bambú. Té una coloració castanya vermellosa característica, una cua llarga i peluda i una marxa culejant, a causa de l'escurçament de les potes anteriors. És un animal solitari, territorial i de costums crepusculars o nocturns. La seva alimentació es compon principalment de brots de bambú; tanmateix, és omnívor i pot menjar ous, ocells, insectes i petits mamífers.
És una espècie vulnerable a causa de la destrucció d'hàbitat per l'expansió humana, de l'agricultura, del bestiar i de l'extracció de recursos naturals. La caça furtiva és un altre factor important que ha contribuït a la disminució de la població de pandes. És un animal comú als parcs zoològics, principalment a Nord-amèrica i Europa i es reprodueix bé en captivitat.
Noms vulgars El terme panda fou utilitzat per Thomas Hardwicke, que l'introduí entre els europeus el 1821. El seu origen és desconegut. Un dels pocs candidats coneguts per l'arrel de la paraula és ponya, que potser deriva d'un terme nepalès que fa referència a la protuberància arrodonida de la pota, una observació atenta de com aquest animal menja bambú amb un os del canell (sesamoide radial) adaptat per la funció de polze oposable i el sisè dit; altres autors afirmen que panda ve de wah, un terme nepalès per a referir-se al panda vermell comú i originàriament del so similar al d'un infant que a vegades emet aquesta espècie de so.
A la Xina se l'anomena petit os-gat, car es pensava que estava emparentat amb els ossos petits i seu com un gat. En xinès: 小熊貓, ‘petit os-gat’, de 小, pinyin: xiǎo (‘petit’) 熊, xióng (‘os’) i 猫, māo (‘gat’). Altres noms utilitzats en llengües parlades en la seva distribució són: nigalya ponya, poonya, wah, ye, sankam, thokya, vetri (nepalès); wokdonka (bhutanès); hun-ho, (xinès); wob, thomtra marchung (tibetà).
El navegador d'Internet Mozilla Firefox deu el seu nom a un dels noms vernacles en anglès del panda vermell comú (firefox), que és la mascota oficial del navegador. Tanmateix, aquest animal no és la icona que es veu al logotip, sinó que és una guineu amb una cua de foc (el nom anglès, literalment, vol dir ‘guineu de foc’).
Taxonomia i evolució miniatura|Panda vermell comú Frédéric Cuvier (1825), inicialment, descrigué el panda vermell comú com a parent proper de l'os rentador (prociònids), tot i que li donà el nom Ailurus basant-se en les seves semblances superficials amb els gats domèstics. La classificació del panda vermell comú ha estat controvertida des de la seva descoberta i ja ha estat classificat amb els úrsids, prociònids, ailuropòdids i ara en una família pròpia, la dels ailúrids. Aquesta incertesa sorgí de la dificultat de determinar si certes característiques del gènere Ailurus són filogenèticament conservadores o si són derivades i convergents amb espècies d'hàbitats ecològics similars.Roberts, M.S., Gittleman, J.L. (1984). "Ailurus fulgens". Mammalian Species 222: 1-8.
Al llarg dels anys, han sorgit diverses hipòtesis filogenètiques basades en anàlisis moleculars i morfològiques, hipòtesis que situen el panda vermell comú:Wozencraft, W.C. "Order Carnivora". A: Wilson, D. E., Reeder, D. M. (editors). Mammal Species of the World: A Taxonomic and Geographic Reference. 3a ed. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 2005. v. 1, pàg. 532-628.Flynn, J.J., Finarelli, J.A., Zehr, S., Hsu, J., Nedbal, M.A. (2005). "Molecular Phylogeny of the Carnivora (Mammalia): Assessing the Impact of Increased Sampling on Resolving Enigmatic Relationships". Systematic Biology 54 (2): 317-337 més a prop dels prociònids que dels úrsids; més a prop dels úrsids que dels prociònids; intermedi entre els úrsids i els prociònids; emparentat amb el panda gegant però amb una ubicació incerta; més relacionat amb els musteloïdeus; o representa un llinatge monotípic dels arctoïdeus, però amb una ubicació no determinada.
Proves basades en el registre fòssil, la serologia, el cariotipatge, el comportament, l'anatomia i la reproducció revelen una major afinitat amb els prociònids que amb els úrsids. En canvi, les especialitzacions ecològiques i alimentàries i la diferent distribució geogràfica en comparació amb els prociònids moderns suporten la separació en una família pròpia.
Basant-se en anàlisis moleculars, Flynn et al. confirmaren la classificació del gènere Ailurus en una família diferent de les dels prociònids i dels úrsids, i determinaren la inclusió d'aquesta família dins la superfamília dels musteloïdeus (juntament amb els prociònids, els mefítids i els mustèlids).Flynn, J.J., Nedbal, M.A. (1998). "Phylogeny of the Carnivora (Mammalia): Congruence vs incompatibility among multiple data sets." Molecular Phylogenetic Evolution 9 (3): 414-426.Flynn, J.J., Nedbal, M.A., Dragoo, J.W., Honeycutt, R. L. (2000). "Whence the red panda?". Molecular Phylogenetic Evolution 17 (2): 190-199.
miniatura|Panda vermell comú dalt d'un arbre
No es coneixen fòssils del mateix gènere que el panda vermell comú, però s'han trobat diversos fòssils d'espècies relacionades a Nord-amèrica, Europa i Àsia. Existeixen uns vuit gèneres en la família dels ailúrids, dels quals només Ailurus és recent. Recentment, un fòssil anomenat Pristinailurus bristoli, del Miocè de Nord-amèrica, fou considerat el membre més antic i primitiu de la família.Wallace, S.C., Wang, X. (2004). "Two new carnivores from an unusual late Tertiary forest biota in eastern North America" . Nature 431: 556-559. S'han trobat altres restes fòssils a l'est de la Xina i l'oest de Gran Bretanya.Hu, J.C. (1990). "Proceedings of studies of the red panda." Chinese Scientific Publishing, Pequín (Xina)
Descripció Fitxa tècnicaNovak, R. M., Walker, E. P. Walker's Mammals of the World. Baltimore: Johns Hopkins University Press, 1999. 2 v. pàg. 1936. Llargada 510-635 mm Cua 280-485 mm Pes 3-6 kg Mida de la ventrada 1-4 Gestació 114-145 dies Deslletament 125-135 dies Maduresa sexual 18 mesos (ambdós sexes) Longevitat 17 anys (en captivitat) Els pandes vermells són mamífers de llargada moderada, amb una cua relativament llarga i peluda, marcada amb uns dotze anells vermells i camusses, i que no és prènsil. El cap és arrodonit, el musell, curt i les orelles, grans, erectes i puntegudes. Tenen un pelatge espès en tot el cos. A la regió ventral, el pelatge és sedós, llanós i dens. La cara és predominantment blanca, amb marques llagrimalls de color castany vermellós sota els ulls. El pelatge del dors també és castany vermellós, mentre que el del ventre és d'un negre uniforme. Les potes són negres i les soles dels peus i mans estan cobertes amb densos pèls de color blanc. No hi ha dimorfisme sexual en la coloració ni en la mida dels mascles i les femelles. Els membres toràcics estan arquejats cap endins, fent que l'animal tingui un caminar culejant. És un animal plantígrad. També té urpes semiretràctils i, com el panda gegant, té un «fals polze» que, en realitat, és una extensió de l'os del canell.
El panda vermell comú presenta diverses característiques anatòmiques pròpies. El crani és robust, amb poc de desenvolupament de l'arc zigomàtic, la cresta sagital i el procés postorbital. L'os palatí s'estén més enllà de l'última molar, la fossa mesopterigoide està comprimida anteriorment i la bul·la auditiva és petita i està estesa medialment. El procés postglenoide és llarg i corbat anteriorment i el canal alisfenoide està present. La mandíbula és robusta, però relativament curta en relació amb l'alçada de les branques i la símfisi mandibular està comprimida. El procés coronoide està enganxat fermament, més endavant, i els còndils mandibulars són grans. Té una dentadura robusta en comparació amb la d'altres prociònids. La fórmula dentària és i 3/3, c 1/1, p 3/3-4, m 2/2, amb un total d'entre 36 i 38 dents. Les femelles tenen quatre parells de mamelles.
Reproducció Els pandes vermells adults rarament interaccionen fora de l'època d'aparellament. Ambdós sexes poden aparellar-se amb més d'una parella durant l'època. L'aparellament té lloc entre mitjans de gener i principis de març (període hivernal) i les cries neixen entre juny i finals de juliol (estiu). El període de gestació pot durar entre 112 i 158 dies i la femella dona a llum entre una i quatre cries, que neixen cegues i pesen 110-130 grams. Alguns dies abans del naixement, la femella comença a reunir materials, com ara herba i fulles, per utilitzar en la construcció del niu. El niu està situat normalment en un arbre buit o en una fissura a les roques.
Després del part, la femella neteja les cries, establint així un lligam afectiu amb cadascuna d'aquestes. Durant els primers dies, roman entre un 60% i un 90% del temps amb els nounats. Després d'una setmana, ja comença a passar més temps fora del niu, tornant només algunes hores al dia per alimentar les cries i netejar-les. Les cries obren els ulls a l'edat de divuit dies; al cap de tres mesos, ja presenten la coloració típica de l'espècie i, a l'edat de 125-135 dies, ja mengen els primers aliments sòlids. La ventrada roman al niu durant quatre mesos. Després d'aquest temps, l'abandonen, però romanen amb la seva mare, que els deslleta als 6-8 mesos d'edat.
És molt estrany que els mascles ajudin la cria de la nova generació i només passa quan viuen en parella o en grups familiars. Els pandes vermells esdevenen sexualment madurs a l'edat d'un any i mig. Tenen una longevitat mitjana de 8-10 anys, però poden assolir un màxim de 15 anys. Es coneix el cas d'un exemplar en captivitat a la Xina que visqué 17 anys i mig.
El panda vermell comú es reprodueix bé en captivitat. El Parc Zoològic Himalaià Padmaja Naidu de Darjeeling ha tingut èxit en la cria de conservació de pandes vermells. El Valley Zoo d'Edmonton ha tingut èxit en el programa de reproducció i hi nasqueren dos parells de pandes vermells, l'un el 2007 i l'altre el 2008.
Comportament miniatura|esquerra|Un panda adormit, encongit amb el cap a la cua Els pandes vermells són animals crepusculars (més actius a l'alba i la posta de sol) i nocturns, i passen el dia dormint a les branques dels arbres o en caus. Són sensibles a la calor i la seva temperatura ideal és d'entre 17° i 25 °C. No toleren les temperatures superiors a 25 °C. Per tant, els pandes vermells dormen durant les hores més càlides del dia a les copes ombrejades dels arbres, moltes vegades estirats sobre branques bifurcades, o dins de caus.Toronto Zoo. Red Panda . Toronto Zoo. 28 agost 2008.
També són animals molt àgils i acrobàtics que viuen predominantment als arbres. Viuen en àrees territorials delimitades i sovint són solitaris: és estrany que visquin en parella o en grups familiars. Busquen aliment de nit, corrent per terra o pels arbres de manera veloç i àgil i, després de trobar menjar, utilitzen les potes davanteres per endur-se l'aliment a la boca. Els pandes vermells beuen submergint la llengua a l'aigua i llepant-la. Els seus principals predadors són la pantera de les neus i els humans.Heath, T., Platnick, J. (1999). Ailurus fulgens. Animal Diversity Web. Consultat l'11 setembre 2008.
Els pandes vermells comencen l'activitat diària amb un empolainament ritual del pelatge, llepant-se les potes davanteres i fent-se massatge a l'esquena, l'abdomen i els flancs, i fregant-se l'esquena i el ventre contra arbres o roques. Després, patrullen el seu territori, delimitant-lo amb una substància de forta olor secretada per la glàndula anal i amb orina.