Oudna o Oudhna () és un jaciment arqueològic de Tunísia a uns 28 km al nord de Zaghouan i 24 al sud de Tunis, a la governació de Ben Arous, delegació de Mornag, proper a la vila de El Khlidia. Les ruïnes s'estenen sobre 140 hectàrees.
El seu nom local correspon a l'antiga Uthina romana fundada en temps d'August probablement sobre un assentament númida. Va conèixer un moment de prosperitat amb els antonins i els severs amb una gran producció de gra que era venut a altres províncies. Apareix esmentada per Claudi Ptolemeu; Plini l'anomena colònia; apareix també a la Taula de Peutinger. Al començament del , en vida de Tertul·lià, ja tenia un bisbe sufragani del de Cartago. Cinc bisbes són esmentats: Fèlix, present al Concili de Cartago el 256; Lampadi, present al concili d'Arle el 314; Isaac present al sínode de Cartago el 411 on hi havia també un rival donatista de nom Felicià; Gal·loni present al concili de Cartago del 419; i Quiet, present al concili de Cartago del 525. Amb els vàndals després del 439 la ciutat va entrar en decadència i es va abandonar al .
Les edificacions principals són el teatre, l'amfiteatre (del segle II), les viles romanes on s'han trobat destacats mosaics alguns dels quals són al Museu del Bardo, banys públics i privats, cisternes, i un monument que ha estat qualificats com el Capitoli. També hi ha restes d'una fortalesa, un arc triomfal, una basílica amb cripta circular, i un pont. L'aqüeducte de Zaghouan que ve del sud és un altre monument destacat, del que es pot veure una bona part a la rodalia.
El lloc, conegut antigament com a Henchir Oudna, no lluny de la via ferroviària Tunis-Le Kef i dominant sobre els petits rierols (oueds) que desaigüen al Miliana per la dreta del riu, fou descobert a la meitat del però no es va excavar seriosament fins al 1980; es va obrir al públic el 1999; les excavacions que s'han fet després del 1995 van anar a càrrec de la universitat de Càller, i fins ara porten 11 campanyes.
Categoria:Jaciments arqueològics de Tunísia Categoria:Edificis romans de Tunísia