Turquia (en turc: Türkiye), oficialment la República de Turquia (en turc: Türkiye Cumhuriyeti), és un estat eurasiàtic que ocupa la península d'Anatòlia al sud-oest d'Àsia, així com Tràcia als Balcans, regió del sud-est d'Europa. Turquia té frontera amb vuit estats: Bulgària al nord-oest, Grècia a l'oest, Geòrgia al nord-est, Armènia, Azerbaidjan i l'Iran a l'est, i l'Iraq i Síria al sud-est. Les fronteres marítimes són la mar Mediterrània al sud, el mar Egeu a l'oest i la mar Negra al nord. El mar de Màrmara i els estrets turcs separen Anatòlia de Tràcia, que delimiten les fronteres entre Àsia i Europa; per tant, Turquia és un estat transcontinental.
Atesa la seva localització estratègica entre dos continents, la cultura de Turquia és una mescla única de les tradicions orientals i occidentals. Hi van existir diverses entitats polítiques des de l'edat antiga. Les tribus turques van envair el territori el . L'Imperi Otomà va començar a expandir-se a partir del . En l'actualitat, Turquia és una república constitucional, unitària, democràtica i secular, conformada després de la caiguda de l'Imperi Otomà en la Primera Guerra Mundial. Des d'aleshores, Turquia s'ha integrat cada vegada més amb Occident i és membre de diverses organitzacions com ara el Consell d'Europa (1949), l'OTAN (1952), l'OCDE (1961), l'OSCE (1973) i el G20 (1999). Va començar les negociacions per convertir-se en membre ple de la Unió Europea el 2005, tot i que n'ha estat membre associat des de 1995. És classificada, segons algunes organitzacions, com a país desenvolupat, i com a potència regional.
Toponímia Des de la conquesta de l'Imperi Romà d'Orient pels turcs, la regió va ser coneguda com a Imperi Otomà. A partir de la proclamació de la república, el país es coneix com a Turquia. El nom de Turquia, Türkiye, en turc, es divideix en dues paraules: türk, que significa 'fort' en l'antic turc, i que feia referència als habitants de Turquia o als membres d'algun dels pobles turcs, una forma tardana de Tu-kin, nom donat pels xinesos als pobles que vivien al sud del massís de l'Altai de l'Àsia central, possiblement des del 177 aC, i el sufix abstracte –iye (derivat del sufix àrab –iyya, i alhora associat al sufix llatí medieval –ia en el nom Turchia, i del sufix del grec medieval –ία en Τουρκία), que significa 'propietari' o 'relacionat amb'. La primera vegada que s'utilitzà el terme Türk o Türük com a autònim fou en les inscripcions d'Orkhon dels göktürks de l'Àsia central, al voltant del dC. La paraula catalana Turquia es deriva directament del llatí medieval Turquia.
Geografia física
Turquia és un estat transcontinental d'Euràsia. La Turquia asiàtica, que correspon a la península d'Anatòlia, que inclou el 97% de la superfície del país, està separada de la Turquia europea pel Bòsfor, el mar de Màrmara i els Dardanels, els quals, de forma conjunta, són l'enllaç marítim entre la mar Negra i la mar Mediterrània. La Turquia europea, que correspon a la Tràcia i la Rumèlia orientals a la península Balcànica, només representa el 3% de la superfície total de l'estat. El territori de Turquia té més de 1.600 km de longitud, d'est a oest, i 800 km de nord a sud. La superfície de Turquia, incloent-hi els llacs, és de 783.562 km², dels quals només 23.764 km² són a Europa. Turquia és el 37è estat més gran del món, amb una superfície similar a la suma de les superfícies del Regne Unit i de França.
miniatura|esquerra|El mont Ararat La Turquia europea, al nord-oest, conforma la Tràcia oriental, i té fronteres amb Grècia i Bulgària. La Turquia asiàtica, Anatòlia —també coneguda com a l'Àsia Menor—, està formada per un altiplà central amb planes costaneres estretes, entre el Köroğlu i la serralada de l'orient del mar Negre al nord, cap a les muntanyes del Taure, al sud. L'est del país és més muntanyós, i és l'origen de diversos rius que s'estenen per l'Orient Mitjà, com ara l'Eufrates i el Tigris. S'hi troben el llac Van i el mont Ararat, l'elevació màxima de l'estat, amb 5.165 msnm.
El relleu variat de Turquia és el producte de diversos moviments terrestres complexos que han format la regió al llarg de molts mil·lennis i que encara produeixen terratrèmols i erupcions volcàniques. El Bòsfor i els Dardanels es formaren gràcies a les falles geològiques que creuen Turquia i que permeteren la creació del mar Negre. Hi ha una falla geològica que creua el nord del país, d'oest cap a l'est, que causà el terratrèmol de 1999.
Clima
Les àrees costaneres mediterrànies de Turquia tenen un clima mediterrani, amb estius secs, i hiverns humits moderats. Les condicions són més extremes a l'interior àrid. Les muntanyes a prop de la costa impedeixen que les influències mediterrànies s'estenguin al centre i, per tant, l'altiplà de l'Anatòlia central té un clima continental, amb hiverns més severs. La precipitació mitjana és de 400 mil·límetres, amb diferències regionals que depenen de l'altitud. Les regions més seques són la plana de Konya i la de Malatya.
Política i govern Institucions de govern
miniatura|Edifici de la Gran Assemblea en un bitllet de 50.000 lires turques Turquia és una democràcia representativa parlamentària organitzada com a estat unitari centralitzat. Des de la seva fundació com a república el 1923, Turquia ha desenvolupat una forta tradició d'secularització. La constitució de Turquia estableix l'estructura legal del país.
El cap d'estat és el president de la República, el paper del qual és sobretot cerimonial. El president és elegit per un període de cinc anys en eleccions directes. El poder executiu és ocupat i exercit pel primer ministre i el Consell de ministres, que integren el govern. El primer ministre és elegit pel parlament per mitjà d'un vot de confiança al seu govern i, generalment, és el cap del partit amb més escons al parlament. Ni el primer ministre ni els ministres del Consell han de ser membres del parlament, però en la majoria dels casos sí que n'han estat membres.
El poder legislatiu és ocupat pel parlament unicameral, la Gran Assemblea Nacional, integrada per 550 membres electes per un mandat de quatre anys segons el mètode de representació proporcional a les 85 circumscripcions o districtes electorals en què està dividit l'estat, i que representen les 81 províncies de Turquia. Istanbul es divideix en tres circumscripcions electorals i Ankara i Esmirna en dues, ateses llurs poblacions. Per tal d'evitar una fragmentació política en què cap partit tingui la capacitat de formar el govern, només els partits que hagin aconseguit com a mínim el 10% dels vots en les eleccions parlamentàries nacionals tenen el dret a representació al parlament. En les eleccions del 2011, van obtenir representació parlamentària un total de tres partits polítics, més 36 diputats independents. No obstant això, els partits poden acordar aliances amb d'altres; en separar els partits aliats, de fet, set partits polítics hi van ser representats el 2007. També es permeten les candidatures independents, però han d'aconseguir també almenys el 10% dels vots de llurs circumscripcions per tal de ser elegides.
La judicatura és independent dels poders executiu i legislatiu. El Tribunal Constitucional de Turquia té l'encàrrec d'avaluar la conformitat de les lleis i decrets aprovats pel parlament amb la constitució. El Consell d'estat és el tribunal d'última instància per als casos administratius, i l'Alt Tribunal d'Apel·lacions per a tots els altres casos.
El sufragi universal per a homes i dones ha estat en vigor des de 1933, i tots els ciutadans turcs en complir 18 anys tenen el dret al vot. El 2004, hi havia cinquanta partits polítics registrats al país, que abasten tot l'espectre polític. La Cort Constitucional pot cancel·lar el finançament públic dels partits polítics que consideri antiseculars i independentistes, o fins i tot pot negar-los el registre.
Afers exteriors En concordança amb la seva orientació tradicional cap a Occident, les relacions amb Europa han estat un tema central de política exterior de Turquia. Turquia va ser membre fundador del Consell d'Europa el 1949, membre de l'OTAN (1952), va sol·licitar admissió com a membre associat de la Comunitat Econòmica Europea (CEE), predecessora de la Unió Europea, el 1959, la qual va ser conferida el 1963. Després de diverses dècades de negociacions polítiques, Turquia va sol·licitar admissió com a membre de ple dret a la CEE el 1987. El 1992, va esdevenir membre associat de la Unió d'Europa occidental i el 1995 va acordar una unió duanera amb la Unió Europa. El 2005, va començar oficialment les negociacions formals per a ser admesa com a membre de la Unió Europea. S'estima que la seva admissió pot trigar 15 anys a realitzar-se atesa la grandària de Turquia i els diversos desacords en molts temes, com ara les disputes amb la República de Xipre —en l'actualitat membre de la Unió Europea— quant a la intervenció militar turca el 1974, amb la intenció de prevenir l'annexió de l'illa a Grècia. Des d'aleshores, Turquia no reconeix la república xipriota, essencialment grega, com a única autoritat sobre l'illa, ans dona el seu suport a la comunitat xipriota turca que ha format la República Turca del Nord de Xipre de facto.
Un altre aspecte important en les relacions exteriors de Turquia han estat les seves relacions amb els Estats Units. Davant l'amenaça comuna de la Unió Soviètica, Turquia es va unir a l'OTAN, el 1952, assegurant així les relacions properes bilaterals amb Washington durant la Guerra freda. En l'actualitat, amb la desaparició de la Unió Soviètica, la importància geoestratègica de Turquia és deguda a la seva proximitat a l'Orient Mitjà. A Turquia es troba una base aèria militar de l'OTAN, a prop de la frontera amb Síria i l'Iraq, que ha estat utilitzada pels Estats Units en les seves operacions regionals. La democràcia secular de Turquia i les relacions positives que manté amb Israel-Palestina, l'han fet un aliat estratègic per als Estats Units. Els Estats Units, per la seva banda, li han donat suport econòmic i diplomàtic, incloent-hi els temes estratègics, com ara la seva possible admissió a la Unió Europea.
La independència dels estats turcs de la Unió Soviètica, amb els quals Turquia comparteix una herència cultural i lingüística, li han permès estendre les seves relacions polítiques i econòmiques a l'Àsia central. Un dels assoliments d'aquestes relacions va ser la construcció d'un oleoducte des de Bakú, Azerbaidjan, cap al port de Ceyhan, Turquia. Aquest oleoducte forma part de l'estratègia política de Turquia per convertir-se en un conducte d'energia per a Occident. Tot i així, la frontera turca amb Armènia, un estat del Caucas, està tancada, atesa l'ocupació del territori d'Àzeri durant la Guerra de l'Alt Karabagh. Les relacions amb Armènia han estat delicades, a causa de les deportacions forçades d'armenis i les massacres que se'n van derivar durant els últims dies de l'Imperi Otomà, les quals han estat reconegudes per diversos països i historiadors com el genocidi armeni. Turquia rebutja el terme genocidi, tot i reconèixer que hi va haver moltes morts, però afirma que aquestes es van produir a conseqüència de les malalties, les fams i les lluites ètniques internes.
Divisions administratives
miniatura|Províncies i regions de Turquia
La capital de Turquia és Ankara. El territori de Turquia se subdivideix en 81 províncies (singular il, plural iller), que s'agrupen en set regions per als censos, tot i que aquestes no tenen cap estructura administrativa. Cada província, al seu torn, se subdivideix en districtes; en total n'hi ha 923. Les províncies tenen el mateix nom que llurs capitals, les quals són conegudes com a «districtes centrals», llevat de les províncies d'Hatay (capital: Antakya), Kocaeli (capital: İzmit) i Sakarya (capital: Adapazari). La ciutat més gran i l'antiga capital és Istanbul, que encara és el centre econòmic i cultural del país.
Les províncies més poblades de Turquia són: İstanbul - 12.573.836 Ankara - 4.466.756