La infibulació és l'eliminació ritual dels genitals externs femenins i la sutura de la vulva, una pràctica que es troba principalment al nord-est d'Àfrica, particularment a Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Somàlia i Sudan. L'Organització Mundial de la Salut fa referència al procediment com a mutilació genital femenina tipus III. La infibulació també pot referir-se a col·locar un fermall a través del prepuci en els homes.
Dones miniatura|Tipus d'infibulació femenina La infibulació femenina, coneguda com a mutilació genital femenina (MGF) tipus III, i als països on es practica com a circumcisió faraònica, és l'extirpació dels llavis interns i externs i la sutura de la vulva. Normalment, s'acompanya de l'extirpació del gland del clítoris.For "pharaonic circumcision", also see Gruenbaum, Ellen (2001). The Female Circumcision Controversy: An Anthropological Perspective. University of Pennsylvania Press. p. 43–45. La pràctica es concentra a Djibouti, Eritrea, Etiòpia, Somàlia i Sudan. Durant una enquesta del 2014 al Sudan, més del 80% de les persones que havien patit qualsevol forma de MGF havien estat cosides.
El procediment deixa una paret de pell i carn a través de la vagina i la resta de la zona púbica. En introduir una branca o objecte similar abans que la ferida cicatritzi, es crea un petit forat per al pas de l'orina i la sang menstrual. Les cames estan lligades entre dues i quatre setmanes per permetre la curació.Abdulcadira, Jasmine, et al. (January 2011). "Care of women with female genital mutilation/cutting" . Swiss Medical Weekly, 6(14). Momoh, Comfort (2005). "Female genital mutilation" in Comfort Momoh (ed.). Female Genital Mutilation. Radcliffe Publishing. p. 7.
La vagina sol ser penetrada en el moment del matrimoni d'una dona pel penis del seu marit, o tallant el teixit amb un ganivet. La vagina s'obre més per al part i normalment es torna a tancar després, un procés conegut com a desfibulació (o desinfibulació) i reinfibulació. La infibulació pot causar dolor i infecció crònics, danys a l'òrgan, micció prolongada, incontinència urinària, incapacitat per quedar-se embarassada, dificultat per part, fístula obstètrica i sagnat mortal.
Homes miniatura|Una estàtua de marbre del poeta grec Anacreont (582–485 aC), que mostra kynodesmē La infibulació també es refereix a col·locar un fermall a través del prepuci masculí.Favazza, Armando R. (1996).Bodies Under Siege: Self-mutilation and Body Modification in Culture and Psychiatry. Johns Hopkins University Press. pp. 190–191. A l'antiga Grècia, els atletes masculins, cantants i altres intèrprets públics utilitzaven un fermall o corda per tancar el prepuci i estirar el penis cap a un costat, una pràctica coneguda com a kynodesmē (literalment "corbata de gos").Schmidt, Michael (2004). The First Poets. Weidenfeld & Nicolson. p. 263. Molts kynodesmē es representen en gerros, gairebé exclusivament confinats a simposistes i komasts, que per regla general són homes més grans (o almenys madurs).Zanker, Paul and Shapiro, Alan (1996). The Mask of Socrates: The Image of the Intellectual in Antiquity. University of California Press. p. 28–29. A Roma, una fíbula era sovint un tipus d'anell que s'usava de manera similar a un cinodesme.
Kynodesmē era vist com un signe de contenció i abstinència, però també estava relacionat amb preocupacions de modèstia; en les representacions artístiques, es considerava obscè i ofensiu mostrar un penis llarg i el gland en particular. Lligar el penis amb una corda era una manera d'evitar el que es veia com l'espectacle vergonyós i deshonrós d'un penis de gland, quelcom associat a persones sense fama, com els esclaus i els bàrbars. Per tant, transmetia la vàlua moral i la modèstia del tema.
Referències
Categoria:Mutilació genital femenina