miniatura|Persona no nativa que porta una gorra de guerra dels nadius americans Lapropiació cultural és l'adopció inapropiada o no reconeguda d'elements d'una cultura o identitat per membres d'una altra cultura o identitat. Segons alguns autors, això pot ser problemàtic quan els membres d'una cultura dominant s'apropien de cultures minoritàries o marginades. És un concepte, parent amb la folklorització, una forma condescendent d'exotisme, per la qual elements genuïns d'un grup són comercialitzats en una forma simplificada sense respectar l'autoria col·lectiva, tot perdent l'autenticitat. El corol·lari és la reapropiació cultural, quan el grup expropiat s'amancipa i reivindica com seva els elements robats fins a exigir indemnització i reparacions.

Segons alguns, l'apropiació cultural és una forma de colonialisme que difereix de l'aculturació, l'assimilació o l'intercanvi cultural equitatiu. Quan els membres d'una cultura dominant copien elements d'una comunitat minoritària i els utilitzen fora del context original —de vegades fins i tot en contra dels desitjos expressos dels membres de la comunitat d'origen—, la pràctica sol ser rebuda negativament.

És considerada perjudicial per diversos grups i individus, entre els quals els indígenes que treballen per la preservació cultural," els que defensen els drets col·lectius de propietat intel·lectual de les cultures originàries i minoritàries,Santilli, Juliana. 2006. "Cultural Heritage and Collective Intellectual Property Rights". Indigenous Knowledge (IK) Notes; No. 95. World Bank, Washington, DC. Accessed 18 April 2019. i els que han viscut o viuen sota el domini colonial.lWorking Group on Indigenous Populations, accepted by the United Nations General Assembly, Declaration on the Rights of Indigenous Peoples. ; UN Headquarters; New York City (13 September 2007).Rainforest Aboriginal Network (1993) Julayinbul: Aboriginal Intellectual and Cultural Property Definitions, Ownership and Strategies for Protection. Rainforest Aboriginal Network. Cairns. Page 65. Aquesta apropiació pot incloure l'explotació de les tradicions religioses i culturals d'un altre grup, els passos de ball, la moda, els símbols, la llengua i la música.

Segons els crítics d'aquesta pràctica, elements culturals es perden o es distorsionen quan es treuen del context d'origen, i aquestes exhibicions són irrespectuoses o fins i tot una forma de profanació.Keene, Adrienne (April 27, 2010) "But Why Can't I Wear a Hipster Headdress?". ; at Native Appropriations – Examining Representations of Indigenous Peoples. Elements que poden tenir un significat profund per a la cultura original poden ser reduïts a moda o joguines exòtiques per les de la cultura dominant.Johnson, Kjerstin (25 October 2011) "Don't Mess Up When You Dress Up: Cultural Appropriation and Costumes". ; at Bitch Magazine. Accessed 4 March 2015. "Dressing up as 'another culture', is racist, and an act of privilege. Not only does it lead to offensive, inaccurate, and stereotypical portrayals of other people's culture ... but is also an act of appropriation in which someone who does not experience that oppression is able to 'play', temporarily, an 'exotic' other, without experience any of the daily discriminations faced by other cultures." Kjerstin Johnson diu que l'imitador, «que no experimenta aquesta opressió, és capaç de jugar, temporalment, a ser un altre exòtic, sense experimentar cap de les discriminacions diàries a què s'enfronten altres cultures». L'acadèmic, músic i periodista Greg Tate diu que apropiar-se i fetitxitzar cultures, en realitat, allunya les persones a qui pertanyen.

Un altre mena d'apropiació és quan el grup dominant acapa produccions culturals o prominents artistes de l'etnia minoritària i la presenta com seus i no menciona l'origen de l'obra o de la persona.

Molts crítics del concepte troben que sovint és malinterpretat o mal aplicat pel públic en general, i que les acusacions d'«apropiació cultural» s'apliquen de vegades erròniament a situacions com ara tastar menjar d'una cultura diferent o aprendre sobre altres cultures. Altres diuen que l'acte d'apropiació cultural, tal com sol definir-se, no constitueix un dany social significatiu ipso facto, o que el terme manca de coherència conceptual. A més, el terme pot establir límits arbitraris a la llibertat intel·lectual, a l'autoexpressió dels artistes, reforçar les divisions de grup o promoure un sentiment d'enemistat o greuge en lloc d'alliberament. El límit entre influència, font d'inspiració i apropiació indeguda no és clar.

Referències

Bibliografia

Categoria:Cultura Categoria:Sociologia