Seeley fou la marca de les motocicletes que fabricà entre 1966 i 1979 a Belvedere (al sud-est de Londres) Colin Seeley, un antic comerciant i pilot de motociclisme anglès. La seva empresa s'anomenà inicialment Colin Seeley Ltd., més tard Colin Seeley Racing Developments Ltd. i, finalment, Seeley Frames Ltd. Les Seeley eren motocicletes de velocitat que duien bastidors construïts artesanalment i motors d'altres fabricants, inicialment de les marques AJS i Matchless i, més tard, d'altres. L'empresa va produir també motos de carretera esportives i de trial.
Història miniatura|Colin Seeley pilotant el sidecar BMW núm. 8 al Dutch TT de Nascut a Crayford, Kent, Colin Jordan Seeley (1936-2020) va debutar en competició el 1954 a Brands Hatch. Especialitzat en sidecars, en va seguir els campionats britànic i mundial entre i . Un cop retirat de les competicions, va concentrar els seus esforços a dissenyar i construir motocicletes de competició.
Primer prototip Després d'experimentar durant els mesos d'hivern, a començaments de 1966 Seeley va presentar el seu primer prototip de motocicleta, amb un bastidor construït a partir de tubs Reynolds 531 i un motor monocilíndric Matchless G50 de 500 cc. El bastidor era 4 kg més lleuger que un de G50 estàndard i la moto duia diversos components de la Norton Manx, com ara les forquilles anteriors, la suspensió posterior (basculant i amortidors) i la boixa posterior cònica. El fre anterior, de doble cara i 20 cm de diàmetre, era obra de l'enginyer Eddie Robinson i Seeley el va vendre posteriorment per separat. Els bastidors que es van portar finalment a producció duien un basculant fabricat per Seeley i, pel que fa al motor, els clients podien triar entre caixes de canvis de quatre, cinc o sis velocitats.
El conegut pilot Derek Minter va provar la moto en un circuit que tant ell com Colin Seeley coneixien bé, Brands Hatch, i en va descriure la direcció com a «la millor que havia provat mai», alhora que qualificava el fre anterior com a millor que l'Oldani que emprava normalment a les seves Norton Manx.
Quan AMC va deixar de vendre models de curses el 1963 a causa de problemes financers, tot i que els recanvis encara estaven disponibles, els motors romanents esdevingueren obsolets. tret d'una Aermacchi de 350 cc, La disponibilitat dels motors AJS 7R i Matchless G50 estava assegurada i Seeley no va haver de considerar la fabricació de les peces de la part cicle AJS i Matchless. L'apartat de recanvis de Norton Manx va ser venut a l'antic pilot de sidecars John Tickle el 1969 i va tornar a canviar de mans dues vegades el 1994.
Producció miniatura|Un pilot amb una Seeley Matchless G50 de 1967 en un "revival" el 2022 miniatura|August Auinger amb una Seeley Triumph 750 de 1969 en una cursa "vintage" el 2016 La producció va començar el juliol de 1966 i la primera unitat de G50 500cc la va comprar el pilot suís Ernst Weiss. David Dixon va provar en circuit per a la revista Motor Cycle la versió amb motor AJS 7R de 350 cc, malgrat que el xassís, preparat per a Derek Minter (més petit que Dixon) no era el més apropiat per a ell. Tot i així, Dixon va dir que la motocicleta, equipada amb una caixa de canvis Schafleitner de sis velocitats, era la 7R més suau que havia pilotat mai. Dixon també va reportar que hi havia dues opcions de caixa de canvis: quatre o sis velocitats, amb un cost addicional. El mateix David Dixon va informar el novembre de 1966 que Seeley «esperava augmentar la producció de les seves Seeley AJS de 349 cc i Matchless de 549 cc de cara al 1967. Com sempre, es vendran com a motos completes a punt per a competir». En aquella època, Colin Seeley va ser nomenat distribuïdor dels tubs de bastidor Reynolds 531.
Aviat, Seeley va començar a idear bastidors per a altres motors. L' tetracilíndric de 500cc de Gran Premi de el va pilotar inicialment John Blanchard, però el seu xassís Seeley (proporcionat per Colin Seeley Race Developments) va tenir problemes, entre altres coses, després del canvi del fre anterior Seeley per un dels germans , cosa que va fer que Colin Seeley confisqués el seu xassís (tret del fre canviat) i arran d'això, l'equip de Helmut Fath (també amb URS) va fer servir un bastidor de Rickman Métisse a partir de , una moto reeixida que pilotà l'alemany Karl Hoppe. Més tard, Colin Seeley va posar a la venda el seu bastidor i el va comprar finalment Blanchard, qui amb un motor Fath/URS de recanvi va poder crear una motocicleta completa.
El , Seeley va desenvolupar bastidors de curses per al motor de dos temps bicilíndric de 250 cc QUB, seguit pel QUB de dos temps monocilíndric de 500 cc, tots dos concebuts pel Dr. Gordon Blair a la Queen's University Belfast (d'aquí el seu nom).
Altres motors que va fer servir Seeley varen ser els Yamaha, amb els quals va crear la Yamsel,
Seeley va desenvolupar altres línies de productes. Els seus carenats es reconeixien a l'instant per l'estil i els dos fars, igual que els silenciadors de recanvi en forma de megàfon amb llargs cons invertits que va anomenar Easy-Fit.
A mesura que les curses vintage guanyaven popularitat, les motocicletes de Seeley van experimentar una revifalla i van obtenir una victòria al Manx Grand Prix de 1988. Des d'aleshores, les Seeley han guanyat dotze vegades en categoria vintage en aquesta cursa.
Referències
Enllaços externs
Història de les Seeley a cybermotorcycle.com Història de les Seeley a motorcyclespecs.co.za
Categoria:Fabricants de motocicletes anglesos desapareguts Categoria:Fabricants de motocicletes de velocitat Categoria:Fabricants de motocicletes de trial Categoria:Empreses de Londres