va ser un director d'orquestra japonès conegut per la seva defensa dels compositors moderns i pel seu treball amb la Simfònica de San Francisco, l'Orquestra Simfònica de Toronto, l'Òpera Estatal de Viena i l'Orquestra Simfònica de Boston, on va exercir com a director musical durant 29 anys, el mandat més llarg de la història de les orquestres dels Estats Units. Va rebre nombrosos premis internacionals.
Biografia Anys de joventut Ozawa va néixer de pares japonesos a la ciutat de Mukden, ocupada pels japonesos. Quan la seva família va tornar al Japó el 1944, va començar a estudiar piano amb Noboru Toyomasu, estudiant molt les obres de Johann Sebastian Bach. Després de graduar-se a la "Seijo Junior High School" el 1950, Ozawa es va trencar dos dits en un partit de rugbi. Com que no va poder continuar estudiant piano, el seu professor a l'Escola de Música Toho Gakuen,"Seiji Ozawa". Naxos. Retrieved August 17, 2009. Hideo Saito, va portar a Ozawa a una interpretació el Concert per a piano núm. 5 de Beethoven que li'n va canviar la vida, ja que finalment va canviar el seu enfocament musical del piano. Anant a la direcció."Seiji Ozawa at the Kennedy Center Honors". YouTube. Va anar a la "Toho Gakuen School of Music", on es va graduar el 1957.Reitman, Valerie (March 9, 2000). "Crash Course in Passion". Los Angeles Times. Retrieved July 27, 2020.Iuchi, Chiho (December 2, 2017). "Master class: Conductor Seiji Ozawa passes on his knowledge to a new generation". The Japan Times. Retrieved July 27, 2020.
Èxit internacional Gairebé una dècada després de la lesió esportiva, Ozawa va guanyar el primer premi al Concurs Internacional de Directors d'Orquestra a Besançon, França.Aaron Green. "Seiji Ozawa – A Profile of the Great Conductor". Classicalmusic.about.com. Retrieved January 6, 2016 El seu èxit allà va fer que Charles Münch, aleshores director musical de l'Orquestra Simfònica de Boston, l'invités a assistir al "Berkshire Music Center" (ara Tanglewood Music Center), on va estudiar amb Munch i Pierre Monteux."Keeping Time at Tanglewood". Operanews.com. Retrieved January 6, 2016. El 1960, poc després de la seva arribada, Ozawa va guanyar el Premi Koussevitzky al director estudiantil destacat, el màxim honor de Tanglewood. Rebent una beca per estudiar direcció amb el famós director austríac Herbert von Karajan, Ozawa es va traslladar a Berlín Oest. Sota la tutela de von Karajan, Ozawa va cridar l'atenció del destacat director Leonard Bernstein. Després, Bernstein el va nomenar com a director assistent de la Filharmònica de Nova York, on va servir durant les temporades 1961–1962 i 1964–1965.Aaron Green. "Seiji Ozawa – A Profile of the Great Conductor". Classicalmusic.about.com. Retrieved January 6, 2016 Mentre estava amb la Filharmònica de Nova York, va fer la seva primera aparició en un concert professional amb la Simfònica de San Francisco el 1962."Seiji Ozawa (Conductor) – Short Biography". Bach-cantatas.com. Retrieved January 6, 2016. Ozawa segueix sent l'únic director d'orquestra que ha estudiat amb Karajan i Bernstein."Ozawa Seiji: The Self-Made Maestro". July 10, 2018.
El desembre de 1962 Ozawa es va veure involucrat en una polèmica amb la prestigiosa orquestra simfònica japonesa de la NHK quan alguns músics, descontents amb el seu estil i personalitat, es van negar a tocar amb ell. Ozawa va dirigir l'Orquestra Filharmònica del Japó rival.Nakasone, Yasuhiro (1999). The Making of the New Japan: Reclaiming the Political Mainstream. trans. Lesley Connors. Routledge. p. 170–171. Des de 1964 fins a 1968, Ozawa va ser el primer director musical del Festival Ravinia, la casa d'estiueig de l'Orquestra Simfònica de Chicago. El 1969 va ser el director principal del festival.
Va ser director musical de l'Orquestra Simfònica de Toronto de 1965 a 1969 i de la Simfònica de San Francisco de 1970 a 1977. L'any 1972, va dirigir la Simfònica de San Francisco en els seus primers enregistraments comercials en una dècada, enregistrant música inspirada en Romeo de Shakespeare. Julieta. El 1973, va portar l'orquestra de San Francisco a una gira europea, que va incloure un concert de París que es va retransmetre per satèl·lit en estèreo a l'estació de San Francisco KKHI. El 1974 va estar involucrat en una disputa amb el comitè de músics de la Simfònica de San Francisco que va negar la tinença al timbalista Elayne Jones i al fagotista Ryohei Nakagawa, dos músics joves que Ozawa havia seleccionat."Two Musicians Reinstated for a Year in Coast Dispute" by Lacey Fosburgh, The New York Times, August 2, 1974 Va tornar a San Francisco com a director convidat, dirigint un concert l'any 1978 amb música del ballet El llac dels cignes de Txaikovsky.
Orquestra Simfònica de Boston Entre 1964 i 1973, Ozawa va dirigir diverses orquestres; es va convertir en director musical de l'Orquestra Simfònica de Boston el 1973. El seu mandat a la BSO es va mantenir durant 29 anys, el mandat més llarg de qualsevol director musical, superant els 25 anys de Serge Koussevitzky."Seiji Ozawa (Conductor) – Short Biography". Bach-cantatas.com. Retrieved January 6, 2016.
Ozawa va guanyar el seu primer premi Emmy el 1976, per la sèrie de televisió "Evening at Symphony" de la PBS amb l'Orquestra Simfònica de Boston,. El 1994, la BSO va dedicar la seva nova sala de concerts Tanglewood "Seiji Ozawa Hall" en honor a la seva 20a temporada amb l'orquestra. El 1994, va ser guardonat amb el seu segon Emmy per a l'assoliment individual en programació cultural per a Dvořák a Praga: A Celebration."Seiji Ozawa (Conductor) – Short Biography". Bach-cantatas.com. Retrieved January 6, 2016.
El desembre de 1979, Ozawa va dirigir una actuació monumental de la Novena Simfonia de Beethoven a la Filharmònica Central de Pequín. Aquesta va ser la primera vegada, des de 1961, que la Novena Simfonia de Beethoven es va interpretar en directe a la Xina a causa de la prohibició de la música occidental."Sounds of Joy in China". Christian Science Monitor. January 2, 1980. ProQuest 1039254269.
En un esforç per fusionar orquestres i intèrprets totalment japonesos amb artistes internacionals, Ozawa, juntament amb Kazuyoshi Akiyama, van fundar l'Orquestra Saito Kinen el 1992. Des de la seva creació, l'orquestra ha guanyat una posició destacada a la comunitat musical internacional."Archived copy". Archived from the original on April 21, 2020. Retrieved February 12, 2009
El mateix any, va debutar amb el Metropolitan Opera de Nova York. Va crear una polèmica entre 1996 i 1997 amb demandes sobtades de canvi al Tanglewood Music Center, que van fer que Gilbert Kalish i Leon Fleisher dimitissin en protesta.Tommasini, Anthony (March 31, 2002). "MUSIC; A Last Bow, To Polite Applause". The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved December 8, 2019.
El 1998, Ozawa va dirigir una interpretació internacional simultània de l'Oda a l'alegria de Beethoven a la cerimònia d'obertura dels Jocs Olímpics d'Hivern de 1998 a Nagano, Japó. Ozawa va dirigir una orquestra i cantants a Nagano, i es va unir a cors que cantaven de Pequín, Berlín, Ciutat del Cap, Nova York i Sydney, així com el públic de l'Estadi Olímpic de Nagano. Aquesta va ser la primera vegada que s'havia aconseguit una actuació audiovisual internacional simultània.Strom, Stephanie (February 7, 1998). "THE XVIII WINTER GAMES: OPENING CEREMONIES; The Latest Sport? After a Worldwide Effort, Synchronized Singing Gets In". The New York Times. ISSN 0362-4331. Retrieved August 19, 2021. the first time that images and sounds from around the globe were united in a simultaneous live performance.Frey, Jennifer; Sullivan, Kevin (February 7, 1998). "Washingtonpost.com: A Warm Welcome at the Winter Olympics". Washington Post. Retrieved August 19, 2021.The Opening Ceremony media guide : the XVIII Olympic Winter Games, Nagano 1998 / NAOC, The Organizing Committee for the XVIII Olympic Winter Games, Nagano 1998. Nagano, February 1998, retrieved August 19, 2021
Posteriorment es va desenvolupar una controvèrsia sobre diverses percepcions de la qualitat del treball d'Ozawa amb la BSO.Sandow, Greg (December 15, 1998). "Conduct(or) Unbecoming the Boston Symphony". The Wall Street Journal. gregsandow.com. Retrieved July 18, 2013Dezell, Maureen (December 16, 1998). "Ozawa's supporters rebut Journal attack". The Boston Globe. gregsandow.com. Retrieved July 18, 2013.Dezell, Maureen (December 25, 1998). "Beleaguered BSO Answers Wall Street Journal Attack". The Boston Globe. gregsandow.com.Platt, Russell (June 17, 2013). "The Rite Stuff". The New Yorker. Retrieved July 18, 2013. Ozawa va deixar la direcció musical de BSO el 2002.Lloyd Schwartz, "So long, Seiji!", Boston Phoenix, April 25 – May 2, 2002.
Ozawa ha estat un defensor de la música clàssica del segle XX i ha estrenat diverses obres, com ara la Polifonia de San Francisco de György Ligeti el 1975 i l'òpera Saint François d'Assise d'Olivier Messiaen el 1983. També es va fer conegut pel seu vestuari de direcció poc ortodoxa on portava el vestit formal tradicional amb un coll alt blanc, no la camisa, armilla i corbata blanca habituals."Ozawa: A pioneer who dedicated his life to Western music" by Anne Midgette, The Washington Post, December 5, 2015
Des del 2001 El 2001, Ozawa va ser reconeguda pel govern japonès com a Persona de Mèrit Cultural."Cultural Highlights; From the Japanese Press (August 1–October 31, 2001)," Archived September 27, 2011, at the Wayback Machine Japan Foundation Newsletter, Vol. XXIX, No. 2, p. 7 El 2002 es va convertir en director principal de l'Òpera Estatal de Viena. Continua tenint un paper clau com a professor i administrador al Tanglewood Music Center, la casa de música d'estiu de l'Orquestra Simfònica de Boston que té programes per a joves professionals i estudiants de secundària. El dia d'Any Nou de 2002, Ozawa va dirigir el Concert de Cap d'Any de Viena. El 2005, va fundar l'Òpera de Tòquio Nomori i va dirigir la producció d'Elektra de Richard Strauss."Seiji Ozawa Inaugurates Tokyo Opera Nomori with Elektra; Outlines Future Seasons", Opera News, March 30, 2005 L'1 de febrer de 2006, l'Òpera Estatal de Viena va anunciar que havia de cancel·lar tots els seus compromisos de direcció del 2006 a causa d'una malaltia, incloses la pneumònia i un herpes. Va tornar a dirigir el març de 2007 a l'Òpera de Tòquio Nomori.Matthew Westphal (March 21, 2007). "Seiji Ozawa Returns to Podium After More Than a Year". Playbill Arts. Retrieved October 12, 2007. Ozawa va deixar el seu càrrec a l'Òpera Estatal de Viena el 2010, per ser succeït per Franz Welser-Möst.Matthew Westphal (June 6, 2007). "Vienna State Opera Appoints Dominique Meyer Its Next Director, with Franz Welser-Möst as Music Director". Playbill Arts. Retrieved October 12, 2007.
L'octubre de 2008, Ozawa va ser honrat amb l'Ordre de la Cultura del Japó, per la qual es va celebrar una cerimònia de lliurament de premis al Palau Imperial."Donald Keene, 7 others win Order of Culture," Yomiuri Shimbun. October 29, 2008; 平成20年度 文化功労者及び文化勲章受章者について 平成20年度 文化勲章受章者（五十音順）－文部科学省 Ministry of Education, Culture, Sports, Science and Technology (Japan) Retrieved October 28, 2008 Ha rebut el "34th Suntory Music Award" (2002) i l'"International Center in New York's Award of Excellence".