Steven Vincent Buscemi (Nova York, 13 de desembre de 1957), més conegut com a Steve Buscemi, és un actor, productor i director de cinema i televisió estatunidenc. Conegut per interpretar personatges excèntrics i criminals, la seva carrera abasta cinc dècades durant les quals ha actuat en més de cent pel·lícules i sèries de televisió en papers tant còmics com dramàtics. Ha intervingut en variades cintes independents i comercials, per les que ha rebut els premis Globus d'Or, SAG, Emmy i Independent Spirit. No obstant això, el seu extens treball en films de baix pressupost el va portar a ser considerat per diversos crítics de cinema —entre ells Roger Ebert— com una de les principals figures del cinema independent estatunidenc.
El seu camí com a intèrpret va començar a la fi dels anys 1970 en clubs de Nova York, on a les nits es presentava com comediant i durant el dia estudiava actuació a l'Institut de Teatre i Cinema Lee Strasberg, mentre que per a subsistir feia treballs com a ajudant de cambrer i empleat de mudances. Més tard, va aconseguir una ocupació com bomber, tasca a la qual es va dedicar els següents quatre anys, al mateix temps que creava i actuava en les seves pròpies obres de teatre al costat de Mark Boone Júnior. A mitjan anys 1980 va obtenir els seus primers papers al cinema i la seva carrera va prendre impuls gràcies a la seva actuació en el seu tercer film, Parting Glances (1986). Els seus primers anys en la indústria del cinema van estar marcats per la seva participació en cintes de directors de renom com Històries de Nova York (1989) de Martin Scorsese, Mystery Train (1989) de Jim Jarmusch i Barton Fink (1991) dels germans Coen, consolidant-se com a actor en guanyar un Premi Independent Spirit al millor actor de repartiment pel seu rol a Reservoir Dogs (1992) i treballar regularment en produccions dels Coen com Fargo (1996) i El gran Lebowski (1998). Posteriorment, la seva presència va començar a fer-se notar també en produccions de grans pressupostos com Con Air (1997), Armageddon (1998), Big Fish (2003) i L'illa (2005), i va aparèixer repetides vegades fent cameos en comèdies de Adam Sandler.
Malgrat ser majorment conegut pels seus papers secundaris, en la seva filmografia s'inclouen a més rols com a protagonista, entre ells In the Soup (1992), Living in Oblivion (1995), Ghost World (2001), Delirious (2006) i The Death of Stalin (2017). Així mateix incursionó com actor de veu en diversos films animats, incloent-hi les franquícies de Monsters, Inc. (2001 i 2013) i Hotel Transylvania (2012, 2015, 2018 i 2021). Eventualment ha realitzat cameos o aparicions especials en la televisió, amb papers en sèries com Miami Vice (1986), Tales from the Crypt (1993), The Adventures of Pete & Pete (1992-1994), ER (2008) i Philip K. Dick's Electric Dreams (2017). Ha actuat reiteradament a 30 Rock (2007-2013) i Portlandia (2011-2017), va deixar la seva veu a dos episodis de Els Simpson (2003 i 2007), va ser dos cops amfitrió de Saturday Night Live (1998 i 2011), va conduir el seu propi talk show, Park Bench with Steve Buscemi (2014-2015), i va coprotagonitzar Horace and Pete (2016) i Miracle Workers (2019-2021). Més notablement, va ser membre regular en la cinquena temporada de The Sopranos (2004) com Tony Blundetto i la seva carrera es va veure revitalitzada gràcies a la seva interpretació protagonista com Nucky Thompson a Boardwalk Empire (2010-2014).
Sumat al seu treball com a actor, en 1996 Buscemi va estrenar el seu primer llargmetratge com a director, Trees Lounge, una comèdia negra que també va protagonitzar i va escriure en part inspirant-se en la seva pròpia vida. A continuació va dirigir el drama carcerari Animal Factory (2000), el drama d'humor negre Lonesome Jim (2005) i el remake del film neerlandès del mateix nom Interview (2007). En televisió ha estat convidat a dirigir episodis de sèries com Oz, Nurse Jackie, 30 Rock i Portlandia. La seva òpera prima, Trees Lounge, va influenciar a David Chase en la creació de The Soprano; a més de comptar amb Buscemi com a actor, Chase el va tenir com a director en quatre episodis, entre ells «Pine Barrens», considerat un dels millors de la sèrie.
Primers anys Buscemi va néixer al barri East New York de Brooklyn, Nova York, el divendres 13 de desembre de 1957, com el segon de quatre germans —Jon, Michael i Kenneth—, fill de John Buscemi, un excombatent de la guerra de Corea i empleat del departament d'escombraries, i Dorothy —Wilson, de soltera—, maître de l'Howard Johnson's, una important cadena de restaurants i hotels. La seva família paterna és d'origen italià —el seu avi era provinent de Menfi, Sicília— i per part materna és d'ascendència irlandesa, neerlandesa i anglesa. La casa on vivien els Buscemi havia estat propietat de la seva àvia i estava ocupada pels seus cinc fills i les seves respectives famílies, entre elles la del pare de Buscemi, qui ocupava un d'aquests apartaments. Mentre els seus pares dormien en un sofà desplegable a la sala d'estar, Buscemi compartia l'únic dormitori amb els seus germans. Va assistir a una escola catòlica. Llavors Buscemi era molt fidel a aquesta religió —encara que més endavant va abandonar aquestes creences—, la qual cosa l'ajudava a suportar les discussions dels seus pares. «Quan els sentia maleir, feia el signe de la creu i pensava que això salvaria les seves ànimes», va recordar Buscemi. De nen, va sofrir dos accidents de trànsit; als quatre anys d'edat va ser colpejat per un autobús i un parell d'anys després va rebre l'impacte d'un automòbil en travessar el carrer per buscar una pilota. El primer incident li va provocar una fractura de crani: «Per sort era hivern, així que tenia molta roba posada i això probablement em va salvar», va comentar.
De ben aviat Buscemi va començar a dibuixar caricatures, escriure un diari personal i per un temps es va interessar en la ventriloquia, activitat que va descriure com el seu «primer intent destand-up». Incentivat pel seu pare, actuava enfront de la seva família contant acudits i fent trucs de màgia; als set anys d'edat va filmar el seu primer personatge, el vilà en una pel·lícula casolana en versió Super-8 de Superman dirigida pel seu pare. «Tenia una disfressa de Superman i no sé com va succeir, però el meu germà va fer de Superman i jo del tipus dolent», va comentar Buscemi. «Suposo que això va establir el meu destí», va afegir. Una altra de les seves primeres experiències com actor va ser en una obra escolar de quart grau fent el paper del Lleó Covard a El màgic d'Oz. El 1966, quan Buscemi tenia vuit anys d'edat, la família va deixar el barri brooklynenc d'East Nova York per a traslladar-se a Valley Stream, Long Island, on va passar la resta de la seva infància i va descriure com «el camp en comparació amb Brooklyn». Durant aquesta època solia passar gran part del temps veient pel·lícules i sèries de televisió, que incloïen títols com Our Gang, The Three Stooges, Gilligan's Island i pel·lícules amb James Cagney i Ann-Margret.
esquerra|miniatura|L'Institut Lee Strasberg de Teatre i Cinema a Manhattan, on Buscemi va estudiar actuació.
Va cursar tota la secundària en la Valley Stream Central High School i es va graduar en 1975. Durant els seus primers anys en aquesta institució va formar part dels equips de lluita lliure, futbol i de la fraternitat estudiantil d'esportistes Alpha Omega Theta. Encara que va estar «sempre interessat a actuar», Buscemi no estava «connectat» amb la secció d'actuació de l'institut i se sentia més còmode envoltat d'esportistes. No obstant això, durant el seu últim any de secundària amb disset anys d'edat, va començar a assistir a anomenats per a obres estudiantils com West Side Story —interpretant a Baby John, un membre d'una colla— i Fiddler on the Roof. on el seu personatge no tenia diàlegs. Una vegada finalitzada la secundària, va cursar els seus estudis universitaris al Nassau Community College, però va abandonar després d'un semestre. «No estava fent gens de teatre ni gens d'esport», va dir Buscemi. «Semblava que no estava fent res que anés a ser útil». Preocupat per la situació, el seu pare li va suggerir presentar-se a exàmens per a aspirar a ocupacions públiques, a la qual cosa Buscemi va accedir i més tard va aprovar el del cos de bombers. «Em va dir que podria retirar-me després de vint anys amb la meitat del salari i llavors podria ser actor», va recordar sobre els consells del seu pare. Mentre esperava que el seu nom sortís en la llista d'ocupacions públiques, va treballar com a empleat en una estació de servei i conductor d'un camió de gelats. Durant aquest període, passava llargues hores vagant en bars a les nits i anys més tard es va referir a aquesta situació com «un sentiment de buit». Al voltant de la mateixa època va passar per diversos treballs addicionals, com per exemple acomodador en un cinema, venedor de periòdics en un peatge del pont de Triborough i rentaplats.
Quan considerava la idea de traslladar-se a Hollywood per a provar sort, el seu pare —en un intent per mantenir-lo a prop— li va recordar que la ciutat de Nova York li devia sis mil dòlars com a compensació de l'accident d'autobús que havia sofert de petit. Buscemi no va trigar a emprar aquests diners per a comprar un automòbil usat i iniciar estudis d'actuació a l'Institut de Teatre i Cinema Lee Strasberg en 1977. Al principi, les classes de l'institut li van resultar «intimidatòries», en part a causa de la concurrència d'alumnes de classes socials més privilegiades i la insistència per part de la institució en les tècniques d'actuació conegudes com «el Mètode». Allí el seu professor va ser John Strasberg, que va recordar sobre el seu alumne: «Era extremadament tranquil. Durant molt de temps, no vaig saber què volia fer, perquè el seu treball era relativament inexpressiu. Al principi, si tenia una mica de talent, no vaig poder notar-ho». Durant un any, Buscemi va viatjar vint-i-quatre quilòmetres cap a Manhattan per a assistir a les classes i finalment, a l'estiu de 1978, es va mudar a un apartament sobre l'Avinguda A en el barri d'East Village, on pagava un lloguer de cent dòlars al mes i vivia de manera molt rudimentària. Sobre aquella experiència, Buscemi va esmentar:
Mentre assistia a classes d'actuació i treballava com a ajudant de cambrer i empleat de mudances per a pagar els comptes, va començar a actuar a les nits en clubs de comèdia en viu. La seva actuació incloïa humor autocrític i observacional, descrit per ell mateix com «no gaire original» —en aquest llavors, la seva major aspiració com a actor era aconseguir treball en una sitcom. No obstant això, va audicionar i va ser admès per a actuar en el club de la comèdia The Improv, on regularment actuaven comediants com Larry David, Jerry Seinfeld i Gilbert Gottfried. «Al moment que pujava a l'escenari, si pujava, serien les tres del matí i hi havia un públic de potser deu persones», va comentar Buscemi. En aquells dies buscava en el periòdic anomenats de càsting per a films estudiantils o grans produccions, com per exemple Fama d'Alan Parker, per a la qual, segons recorda, la seva audició va durar «menys de trenta segons».
miniatura|Engine Company 55, estación de bomberos on Buscemi va traballar entre 1980 i 1984.