Josefina Lamberto Ioldi (Larraga 1929 - Pamplona, 7 de juny de 2022) va ser una víctima de la repressió de 1936 a Navarra, i activista a favor de la recuperació de la memòria històrica d'altres víctimes de la Guerra Civil espanyola. A Larraga, el seu pare Vicente Lamberto, sindicalista, i la seva germana Maravillas Lamberto violada als 14 anys, van ser assassinats pels rebels feixistes. Aquest fet va marcar la vida de Josefina, que aleshores tenia set anys; i en el darrer quart del segle XX esdevingué una destacada reivindicadora de la memòria dels seus familiars difunts.
Biografia Va néixer a Larraga l'any 1929; El seu pare, Vicente Lamberto, era un militant sindicalista de la UGT, i la seva mare, Paulina Yoldi, era mestressa de casa. Després de dues germanes grans, Josefina era la tercera filla. Van viure una vida modesta i digna a Navarra fins a l'inici de la repressió de la Guerra Civil. El 15 d'agost de 1936, el seu pare va ser assassinat pels feixistes, i la seva germana gran, Maravillas, va ser brutalment violada i assassinada. També els van robar tots els béns de la família.
La mare Paulina va quedar devastada, però va seguir sobrevivint com va poder amb la jove Josefina (aleshores de 7 anys) i la seva germana Pilar (aleshores de 10 anys). La mare va treballar primer com a captaire, i després les tres van treballar com a criades a casa d'algú del poble. En el cas de la Josefina, segons les seves declaracions, a casa del membre de la Falange Julio Redín Sanz, que havia participat en la violació i assassinat de la seva germana Marvillas.
Als 21 anys, Josefina la van enviar a ser monja i la congregació la va destinar al Pakistan a treballar en un orfenat, en què no es podia comunicar amb l'exterior. Al cap d'uns anys, va deixar de ser monja, i va afirmar que fou tractada molt malament per les institucions religioses d'aquella forma de vida. Al Pakistan, ni tan sols volien ajudar-la a aprendre els idiomes locals i es va sentir com una treballadora explotada la major part del temps. Quan va demanar tornar d'allà, perquè la seva mare estava malalta, el seu permís es va retardar i va tornar a Navarra quan la seva mare ja era morta.
Va continuar sent monja a Madrid durant 19 anys, però va seguir sent explotada laboralment, i veia que no se li permetia ni ajudar als més necessitats, així que l'any 1996, en perdre la fe, va abandonar aquella forma de vida i va tornar a Irule. Sense perdre la seva vocació d'ajuda, va viure els darrers anys a la Rruki Etxe de Pamplona, però des d'allà també va fer feina de voluntari ajudant al menjador social anomenat Paris 365.
center|miniatura|340x340px| Josefina Lamberto, al costat del retrat de la seva germana Maravillas, en un homenatge celebrat a Pamplona el 2018.
La seva tasca en les últimes dècades també va ser ajudar a recuperar la memòria històrica dels represaliats a Navarra, sobretot recuperant la memòria de la seva germana violada i assassinada. Participant en els documentals Insurgencia i Florecica, per exemple.
Un any i mig després de l'estrena de Florecica, va morir el juny de 2022 a l'Erruki Etxe de Pamplona.
Referències
Categoria:Morts a Pamplona Categoria:Morts el 2022 Categoria:Activistes per la memòria històrica Categoria:Repressió durant la Guerra Civil espanyola Categoria:Activistes navarresos Categoria:Activistes del segle XX Categoria:Nascuts el 1929