La guerra Guaraní, (en portuguès: Guerra Guaranítica) de 1756, també anomenada Guerra de les Set Reduccions, va tenir lloc entre les tribus guaranís de set reduccions jesuïtes i les forces conjuntes hispano-portugueses. Va ser conseqüència del Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750, que havia establert una nova demarcació entre els territoris colonials que les dues potències tenien a Sud-amèrica.
Antecedents Els jesuïtes van arribar a Amèrica al Brasil el 1549, al Perú el 1567, a Mèxic el 1572 i a Nova França el 1611, però el sistema missioner va trigar diverses dècades per establir-se i consolidar-se. Al Brasil, com en altres parts d'Amèrica, les missions van créixer i convertir-se en localitats pròsperes –algunes de les més poblades d'Amèrica del Sud–, enriquides gràcies a les condicions semi-esclavistes en les què hi treballaven els indígenes.
Com a conseqüència del Tractat hispanoportuguès de Madrid de 1750 es va establir una nova demarcació de límits, i la regió de Misiones Orientales, que comprenia les set missions de la Companyia de Jesús que quedaven en el marge esquerre del riu Uruguai passava a mans portugueses; eren San Miguel, San Ángel, San Lorenzo Màrtir, San Nicolás, San Juan Bautista, San Luis Gonzaga i San Francisco de Borja. Les autoritats espanyoles van rebre ordres per desmantellar i traslladar les missions a la banda occidental del riu, incloent bens, ramats i els nadius. Segons els censos dels jesuïtes, a les 7 missions hi vivien 26.362 habitants, sense considerar els habitants de les zones properes.
La guerra El 1754 els jesuïtes van cedir el control de les missions, però els guaranís, liderats per Sepé Tiaraju, es van negar a complir l'ordre de reubicació. Els esforços de l'exèrcit espanyol el 1754 per retirar a la força els guaraní de les missions van fracassar i es va signar un armistici aquell any. El 1756 es van reiniciar les hostilitats i, el 10 de febrer, una força combinada de 1.670 soldats espanyols comandats per José de Andonaegui i 1.106 portuguesos comandats per Gomes Freire de Andrade, armats amb vuit canons de canya de bambú van lluitar contra 1.500 guaranís a la batalla de Caiboaté, en la qual van morir 1.300 indígenes.
Conseqüències El 18 de maig, José de Andonaegui i Gomes Freire de Andrade van ocupar San Miguel i els caps indígenes van rendir-se. Entre juny i agost, els guaranís foren deportats a la banda espanyola.
Amb l'ascens al tron de Carles III d'Espanya el 1759, el rei va decidir que calia una revisió general dels tractats amb Portugal i pel Tractat d'El Pardo de 1761, Espanya recuperava el control de les set missions i el seu territori circumdant.
Referències
Bibliografia complementària
Categoria:Virregnat del Río de la Plata Categoria:Batalles del Brasil Categoria:Història de l'Argentina Categoria:Guerres d'Espanya del segle XVIII Categoria:Història dels pobles indígenes d'Amèrica Categoria:Guaranís Categoria:Rio Grande do Sul Categoria:Segle XVII al Brasil