fou un destacat cap de la família criminal Gambino, una de les cinc famílies que integren la Cosa Nostra italoamericana a Nova York. Després de l'assassinat de Albert Anastasia el 1957, Gambino va convertir-se en cap de l'organització que acabaria duent el seu cognom i, durant la seva etapa criminal, controlà alguns dels sindicats de treballadors més importants de la costa est dels Estats Units d'Amèrica.
Sota el seu lideratge i aprofitant la davallada de les altres quatre organitzacions criminals, la família Gambino va convertir-se en l'organització més important en volum de negoci, zones d'influència i nombre de membres i afiliats de tota la Cosa Nostra italoamericana. A diferència d'altres caps criminals, Gambino va morir per causes naturals a l'edat de 74 anys i mentre encara exercia el control de l'organització. Poc abans de la seva mort, Gambino va designar el seu cosí Paul Castellano com a futur cap de la família criminal.
Biografia Nascut el 24 d'agost de 1902 al municipi de Caccamo, a Sicília, Carlo Gambino fou el segon dels sis fills del matrimoni entre Tommaso Gambino i Felicia Castellano. La seva era una família que pertanyia a la Cosa Nostra siciliana i es creu que ell va passar a formar-ne part poc abans d'emigrar cap als Estats Units. Durant la seva adolescència, Gambino començà a treballar com a noi d'encàrrecs a l'organització dirigida per Vito Cascio Ferro, un important cap criminal de la Cosa Nostra siciliana establert a Palerm.
A finals de 1921 i poc abans que Benito Mussolini prengués el poder a Itàlia, Carlo Gambino s'embarca a bord del vaixell de càrrega S.S. Vincenzo Florio i abandona el seu país natal amb dinou anys. El 23 de desembre de 1921 desembarca al port de Norfolk, Virgínia, entrant als Estats Units de forma il·legal i instal·lant-se al pis d'uns familiars materns ubicat a Navy Street, Brooklyn. Un cop a Nova York, Gambino comença a treballar en una empresa de transport propietat de la família Castellano i on ja hi treballaven dos cosins seus per part de mare, Paul i Petter Castellano. Poc temps després de la seva arribada i un cop aconseguí els diners, Carlo Gambino pagà els bitllets dels seus germans Paolo i Giuseppi per tal que puguéssin escapar d'Itàlia abans de la Marxa sobre Roma i presa de poder de Mussolini l'octubre de 1922.
Etapa criminal El primer contacte de Carlo Gambino amb la delinqüència organitzada als Estats Units va ocórrer a principis de 1922 a raó de l'anomenada Llei Seca, que prohibia la fabricació i distribució de begudes alcohòliques i que havia entrat en vigor el 17 de gener de 1920. L'empresa de transports de la família Castellano va instal·lar a Gambino com a conductor dels camions que transportaven licor clandestí. Poc temps després però, Gambino és reclutat per un criminal establert a Brooklyn anomenat Francesco Chiccio Scalise i d'aquesta manera passa a formar part d'una organització criminal major dirigida per Giuseppe Masseria. Es creu que Gambino va treballar en diferents fases del negoci del licor clandestí, des de la fabricació fins a la distribució i contraban però que finalment va centrar-se en la comercialització, aconseguint que diversos locals de Nova York adquirissin el licor de la banda. És durant aquest període que Gambino entra en contacte amb individus com Charles Luciano, Vito Genovese, Frank Costello, Albert Anastasia o Meyer Lansky.
Durant els anys de la prohibició, Gambino fou detingut en diverses ocasions i gairebé sempre per delictes relacionats amb el licor clandestí però en la majoria de casos quedà en llibertat sota fiança.
El 1930 esclatà la coneguda com a Guerra de Castellammare, un enfrontament armat entre la família criminal Masseria de East Harlem i el clan de Castellammare de Brooklyn. Salvatore Maranzano, un criminal originari de Castellammare del Golfo va emigrar als Estats Units en algun moment de la primera meitat dels anys vint i passà a formar part del clan de Castellammare de Brooklyn. Degut al seu passat com a cap criminal a Itàlia, Maranzano va moure's ràpidament i amb certa facilitat dins la jerarquia criminal del clan de Castellammare fins a assolir la posició de sotscap. Després de dos anys d'enfrontaments, Giuseppe Masseria mor el 15 d'abril de 1931 a traïció de Charles Luciano i mentre ambdós estaven reunits al restaurant Nuova Villa Tammaro de Coney Island. Amb la mort de Masseria, Maranzano s'autoproclamà líder de la Cosa Nostra italoamericana, un títol que es coneix com a «cap de tots els caps» o Capo di Tutti Capi. Ell fou qui ordenà la creació de cinc famílies criminals a la ciutat de Nova York, cadascuna amb un líder (súbdit de Maranzano) i territori determinat. D'aquesta manera, s'instal·là Luciano com a cap de la família criminal Masseria, Tommy Gagliano com a cap de la família criminal Reina, Joseph Bonanno com a cap de la família criminal Bonanno, Joe Profaci com a cap de la família criminal Profaci i Vincent Mangano com a cap de la família criminal Mangano. En aquesta distribució, Carlo Gambino va convertir-se en capità o caporegime de la família criminal Mangano de Brooklyn.
Família criminal Gambino L'origen de la família criminal Gambino es remunta a mitjans de 1931 quan Salvatore Maranzano dividí la delinqüència organitzada a la ciutat de Nova York en cinc famílies criminals. Després de la mort de Maranzano el 10 de setembre de 1931, l'establiment que ell va fer de les diferents famílies va mantenir-se i, en el cas de l'organització Mangano, Vincent Mangano n'era el cap, Albert Anastasia el sotscap o sotocapo i Carlo Gambino era un dels capitans o caporegime.
A diferència d'altres criminals, Gambino va seguir amb el negoci del licor clandestí fins i tot després de l'abolició de la Llei Seca el 1933, adquirint diverses instal·lacions dedicades a destil·lar i emmagatzemar licor en indrets com Long Island, Brooklyn, Staten Island, Nova Jersey i ciutats importants de l'estat de Nova York com Albany, Rochester, Buffalo o Syracuse. El 1937 un tribunal federal de Brooklyn acusà a Gambino i a altres col·laboradors d'estar involucrats en el negoci de licor clandestí i de conspiració per estafar a la hisenda pública per una quantitat de 300.000 dòlars. Després del judici celebrat a Filadèlfia el tribunal considerà que Carlo Gambino era culpable dels càrrecs d'evasió d'impostos i el condemnà a 22 mesos de presó i multa de 2.500 dòlars. El 23 de maig de 1939 ingressa a la presó federal de Lewisburg, Pennsilvània, però queda en llibertat sota fiança quatre dies després fins que el novembre d'aquell mateix any el Tribunal Suprem declarà nul el judici ja que la fiscalia havia utilitzat gravacions no autoritzades.
Després que els Estats Units entressin a la Segona Guerra Mundial el desembre de 1941, els germans Carlo i Paul Gambino decideixen fer negoci a través de la venda de cartilles de racionament. En un primer moment les roben directament de dependències de la Office of Price Administration però ràpidament opten per comprar-les a treballadors públics que les robaven. Es creu que gràcies als diners obtinguts durant aquest període, Gambino expandeix els seus negocis legals per incloure-hi tot un seguit de carnisseries, forns, supermercats, restaurants, locals d'oci nocturn i empreses diverses com les dedicades a la importació de productes d'origen italià com el formatge, olives o oli. A excepció de l'empresa SGS Associates Inc., el seu nom mai va aparèixer en cap document oficial que el vinculés amb els seus negocis legals sinó que es valia de terceres persones per controlar-los.
Desaparició de Vincent Manganominiatura|Vincent Mangano fou el cap de la família criminal Gambino fins a la seva desaparició el 18 d'abril de 1951.Un dels assassinats més famosos encarregats i duts a terme per Anastasia foren els dels germans Mangano. El 18 d'abril de 1951 desaparegueren ambdós Philip i Vincent Mangano, cap criminal de la futura família criminal Gambino. Philip Mangano fou trobat l'endemà, sense vida i flotant a la vora dels aiguamolls de Bergen Beach, Jamaica Bay, Brooklyn. El cos de Vincent Mangano no ha aparegut mai però es creu que fou assassinat a mans del mateix Anastasia. Es creu que mentre Philip Mangano fou assassinat a ordres de Anastasia, el seu germà Vincent fou tirotejat per Anastasia, dut a mar obert, cada peu de la víctima introduït en un recipient de ciment i posteriorment llençat a l'aigua. Es creu que l'assassinat d'ambdós germans fou aprovat per Frank Costello i Charles Luciano. Després de la desaparició de Mangano i de defensar davant la Comissió que va actuar en defensa propia ja que Mangano volia acabar amb la seva vida, la Comissió aprovà el relleu i Anastasia es convertí en cap criminal de la família criminal Gambino mentre que Frank Scalise va ascendir a la posició de sotscap. Scalise fou el sotocapo de l'organització fins al 17 de juny de 1957, quan fou assassinat mentre comprava fruita a una fruiteria del Bronx. Es creu que l'assassinat, ordenat per Anastasia amb prèvia autorització de Luciano, fou el càstig per vendre l'ingrés de nous membres dins l'organització. En comptes d'ascendir a individus que feia temps que treballaven per la família criminal, Scalise rebia diners d'aquells qui volien formar-ne part. Després de la mort de Scalise, Carlo Gambino ascendí a sotscap de l'organització que acabà portant el seu cognom, la família criminal Gambino.
Mort de Albert Anastasiaminiatura|Albert Anastasia es convertí en cap de l'organització després de la desaparició de Mangano i fins al dia del seu assassinat el 25 d'octubre de 1957.La desaparició i més que probable mort de Vincent Mangano significà la primera vegada que un cap criminal era traït des de la re-estructuració de la Cosa Nostra el 1931. Aquest fet va comportar cert malestar entre alguns individus com Vito Genovese que, tot i ser el sotscap de l'organització dirigida per Frank Costello, havia establert aliances amb caps criminals com Tommy Lucchese o Stefano Magaddino i la seva influència dins la Cosa Nostra italoamericana era cada vegada major. A principis dels anys cincuanta Costello va denunciar davant la Comissió que Lucchese volia matar Anastasia. Es creu que l'enemistat que compartien Genovese i Lucchese amb Anastasia sumat a l'ambició d'ambdós de governar la Comissió va provocar que la relació entre ells es tensés fins a la intervenció de Joseph Bonanno (cap de la família criminal Bonanno). En la reunió de la Comissió celebrada el 1951 i on Lucchese fou acusat de tramar un pla per acabar amb la vida de Anastasia, Bonanno va aconseguir calmar la situació i establir el que es conegué com a Pax Bonanno, un pacte de no-agressió entre els caps Lucchese i Genovese amb Albert Anastasia.
Tot i l'intent d'establir la pau, els rivals de Anastasia van aprofitar que Bonanno es trobava de viatge a Itàlia per assassinar-lo el 25 d'octubre de 1957 a la barberia Grasso de l'hotel Park Sheraton de Manhattan. Poc després de les 10 de mati quatre homes entraren dins l'hotel i dos d'ells dins la barberia on dispararen contra Albert Anastasia fins causar-li la mort. Mai s'ha sabut del cert qui eren els quatre atacants ni qui va ordenar l'assassinat però es creu que els germans Joe, Larry i Albert Gallo formaven part del grup que va acabar amb la vida de Anastasia i que ho van fer a ordres de Genovese, Gambino i Profaci. Després de la mort de Anastasia Carlo Gambino va ascendir al lideratge de la família criminal.
Conferència a Apalachin