Elisabet de Bohèmia i del Palatinat (26 de desembre de 1618 - 11 de febrer de 1680) va ser la filla gran de Frederic V del Palatinat (que va ser rei de Bohèmia durant poc temps) i Elizabeth Stuart. Elisabet del Palatinat va ser una filòsofa coneguda per la seva correspondència amb René Descartes. Va ser crítica amb el dualisme filosòfic de Descartes i el seu treball anticipava les preocupacions metafísiques dels filòsofs posteriors.
Biografia alt=Elisabeth of Bohemia-Palatinate at age 12 from "A Sister of Prince Rupert" by E. Godfrey. According from the text the original painting this photo is based on was painted by Kaspar Barlens and is located in the Herford Museum.|esquerra|miniatura|Elisabet del Palatinat als 12 anys. Elisabeth Simmern van Pallandt va néixer el 26 de desembre de 1618 a Heidelberg. Va ser la tercera de tretze fills i filla gran de Frederic V, elector Palatí, i d'Elisabeth Stuart, filla de Jaume VI d'Escòcia i I d'Anglaterra i germana de Carles I.
Es desconeix gran part dels primers anys de la vida d'Elisabet fora de les seves relacions familiars. Després d'un regnat breu i sense èxit a Bohèmia, els pares d'Elisabet es van veure obligats a exiliar-se als Països Baixos el 1620. Elisabet es va quedar amb la seva àvia Louise Juliana de Nassau a Heidelberg abans de traslladar-se als Països Baixos a nou anys.
Elisabet del Palatinat va tenir una àmplia formació, estudiant filosofia, astronomia, matemàtiques, jurisprudència, història, llengües modernes i clàssiques.
Elisabet també va estudiar belles arts, com ara pintura, música i dansa. Podria haver estat tutoritzada per Constantijn Huygens.
El 1633, Elisabet va rebre una proposta de matrimoni de Ladislao IV Vasa, rei de Polònia. El matrimoni hauria estat beneficiós per a la fortuna palatina, però el rei era catòlic, i Elisabet es va negar a convertir-se de la seva fe protestant per tal de facilitar el matrimoni.
Edward Reynolds va dedicar el seu Tractat sobre les passions i les facultats de l'ànima de l'home (1640) a Elisabet. Tot i que es desconeix el context exacte de la dedicatòria, la dedicatòria fa pensar que Elisabet havia vist un esborrany de l'obra.
El 1642, Elisabeth va llegir les meditacions de Descartes sobre la filosofia primera.
El 1646, el germà d'Elisabet, Felip, va matar un home en un duel. Per això van decidir que aniria a viure amb la família a Alemanya, on va intentar despertar interès els professors per l'obra de Descartes.
El 1660, Elisabet va entrar al convent luterà de Herford, i el 1667 es va convertir en abadessa del convent. Mentre el convent era luterà, Elisabeth era calvinista. Tot i que l'abadessa anterior (la cosina d'Elisabet) també havia estat calvinista, aquesta diferència de fe va crear una certa desconfiança inicial.
Com a abadessa presidia el convent i governava també la comunitat circumdant de 7.000 persones. Mentre Elisabet del Palatinat era abadessa, el convent es va convertir en un refugi de la persecució religiosa per a la gent i va acollir sectes religioses més marginals, entre elles els labadistes. Quan el pare de Robert Barclay, David, va ser empresonat, Elisabet va intervenir i va intervenir per aconseguir el seu alliberament.
Elisabet va morir el 12 de febrer de 1680. Va ser enterrada a l'església de l'abadia de Herford.
Correspondència alt=Elisabeth of Bohemia-Palatinate with hunting spear from A Sister of Prince Rupert by E. Godfrey. According from the text the original painting this photo is based off of is in the Library of Bodleian Oxford in the School of Honthorst.|miniatura|Elisabet la caçadora. Durant la seva edat adulta, Elisabet va mantenir correspondència amb molts intel·lectuals de renom de la seva època.
El 1639, Elisabet mantenia en correspondència amb Anna Maria van Schurman, una dona erudita, anomenada la Minerva holandesa. En una primera carta van Schurman va oferir a Elisabet orientació sobre quines assignatures s'havia d'estudiar, argumentant la utilitat de la història.
La correspondència d'Elisabet amb Descartes va començar el 1643 i va continuar fins a la mort de Descartes a principis de 1650. A petició d'ella, Descartes es va convertir en el seu professor de filosofia i moral, i el 1644 li va dedicar els seus Principia.
Moltes de les cartes de Descartes a Elisabet van ser publicades en els volums de la seva correspondència editats per Claude Clerselier, però Elisabet va rebutjar la petició de publicar la seva part de l'intercanvi. La part d'Elisabet de la correspondència va ser publicada per primera vegada l'any 1879 per Louis-Alexandre Foucher de Careil, després que un llibreter i antiquari, Frederick Müller, les descobrís en un paquet de cartes a Rosendael.
Elisabet també va mantenir correspondència amb diversos quàquers destacats, entre aquests Robert Barclay i William Penn.
Hi ha cartes escrites tant per ella com per a ella sobre qüestions polítiques i financeres al Calendari anglès de documents estatals.
Família Germans
Henry Frederick, príncep hereditari del Palatinat (1614–1629); va morir ofegat Carles I Lluís del Palatinat (1617–1680); es va casar amb Carlota d'Hesse-Kassel, i entre els fills van tenir Elisabet Carlota del Palatinat, duquessa d'Orleans; Marie Luise von Degenfeld, van tenir fills; Elisabeth Hollander von Bernau, van tenir fills Elisabet del Palatinat (1618–1680), objecte d'aquest article, va ser la tercera. Rupert, comte palatí del Rin (1619–1682); va tenir dos fills il·legítims Maurici del Palatinat (1620–1652) Louise Hollandine del Palatinat (18 d'abril de 1622 - 11 de febrer de 1709) Lluís (21 d'agost de 1624 - 24 de desembre de 1624) Edward, comte palatí de Simmern (1625–1663); es va casar amb Anna Gonzaga, va tenir descendència Henriette Marie del Palatinat (7 de juliol de 1626 - 18 de setembre de 1651); es va casar amb Sigismund Rákóczi, germà del príncep de Transsilvània, el 16 de juny de 1651. Joan Felip Frederic del Palatinat Frederic (26 de setembre de 1627 – 16 de febrer de 1650); també s'ha dit que va néixer el 15 de setembre de 1629 Carlota del Palatinat (19 de desembre de 1628 - 14 de gener de 1631) Sofia del Palatinat (14 d'octubre de 1630 - 8 de juny de 1714); casada amb Ernest August, elector de Hannover, va tenir descendència, inclòs el rei Jordi I de Gran Bretanya. Moltes altres famílies reials són descendents de Sofia. Sofia va estar a prop d'ascendir al tron britànic, però va morir dos mesos abans que la reina Anna. Gustavus Adolphus del Palatinat (14 de gener de 1632 - 1641)
Aportacions a la filosofia Descartes Elisabet va conèixer Descartes en una de les visites que aquest feia a la Haia.Nye, A. (1999). The Princess and the Philosopher: Letters of Elisabeth of the Palatine to Rene Descartes. Lanham, MD: Rowman and Littlefield Publishers Descartes va visitar la Haia per conèixer algunes de les principals figures intel·lectuals d'Holanda que podrien donar suport a la seva filosofia. La Haia era sovint un lloc de trobada per conèixer altres persones influents i poderoses. Mentre Descartes parlava de les seves idees, Elisabet va escoltar-lo atentament i es va interessar molt pels pensaments de Descartes sobre la ment i el cos. Després de la visita de Descartes, li van dir que Elisabet s'havia interessat molt en la seva obra. Descartes es va sentir afalagat i va dir als altres que li agradaria conèixer millor la princesa. Descartes va fer una altra visita a la Haia, i tenia la intenció de mantenir una conversa amb Elisabet, encara que aquesta conversa per alguna raó no es va produir. alt=Elisabeth of Bohemia-Palatinatefrom A Sister of Prince Rupert by E. Godfrey. According from the text the original painting this photo is based on was painted by Gerard Honthorst and hangs in the National Gallery.|miniatura|Retrat d'Elisabet de la National Gallery. Elisabet, en saber que a Descartes li hauria agradat conversar amb ella, va escriure-li una carta. En aquesta carta, datada el 16 de maig de 1643, l'Elisabet escriu: "Digues-me, si us plau, com l'ànima d'un ésser humà (que només és una substància pensant) pot determinar els esperits corporals i així provocar accions voluntàries".Shapiro, L. (2008). Princess Elizabeth and Descartes: The union of soul and body and the practice of philosophy. British Journal for the History of Psychology, 7(3), 503-520. Elisabet qüestiona la idea de Descartes sobre el dualisme i com podrien interactuar l'ànima i el cos. Elisabet va qüestionar amb raó com podia ser que quelcom immaterial (la idea de la ment de Descartes) fes moure quelcom material (el cos). Descartes va respondre a la carta d'Elisabet que aquesta interacció no s'ha de pensar com entre dos cossos i que és el tipus d'unió que existeix entre les dues qualitats és diferent.
Elisabet no estava satisfeta amb aquesta resposta, així que va tornar a escriure a Descartes. En aquesta carta, datada el 20 de juny de 1643, Elisabet escriu que no pot "entendre la idea a través de la qual hem de jutjar com l'ànima (no estesa i immaterial) és capaç de moure el cos. (...) I admeto que em seria més fàcil concedir la matèria i l'extensió a la ment que no pas concedir la capacitat de moure un cos i ser mogut per un a una cosa immaterial."Shapiro, L. (2008). Princess Elizabeth and Descartes: The union of soul and body and the practice of philosophy. British Journal for the History of Psychology, 7(3), 503-520. Jaegwon Kim cita això com el primer argument causal de la doctrina del fisicalisme en la filosofia de la ment.Kim, J. (2009). "Mental Causation." In McLaughlin, B., Beckermann, A. and Walter, S., eds., The Oxford Handbook of Philosophy of Mind (p. 31). Nova York: Oxford University Press En una altra carta d'Elisabet a Descartes datada l'1 de juliol de 1643, Elisabet coincideix amb Descartes que els sentits són evidència que l'ànima mou el cos i el cos mou l'ànima, però que aquesta interacció no ens ensenya res sobre com passa això. En la correspondència d'Elisabet amb Descartes, podem veure que Elisabet assumeix que Descartes sí que té una explicació de com interactuen l'ànima i el cos i demana aclariments sobre com ho fa l'ànima. De fet, Descartes no tenia una explicació exacta de com passa això, sinó que simplement suposava que l'ànima tenia aquesta capacitat. Aquesta correspondència particular entre Descartes i Elisabet va acabar amb aquesta carta de l'1 de juliol.
La correspondència va recomençar de nou dos anys després. Elisabet i Descartes van discutir sobre una malaltia que va patir Elisabet l'estiu de 1645. Descartes escriu a Elisabet que creu que els seus símptomes són causats per la tristesa. Això podria haver estat cert, ja que el germà d'Elisabet, Felip, havia desafiat un pretendent de la família i després l'havia apunyalat en públic, provocant una reacció social. Això va causar molta angoixa i preocupació a Elisabet. Elisabet originalment volia que les cartes fossin privades i no té cap obra filosòfica existent. Això fa que el seu lloc en la història de la filosofia sigui complex i objecte de debat. Aquesta correspondència específica entre Elisabet i Descartes és sovint ignorada per molts historiadors, ja que la veuen com a insignificant, però alguns la consideren influent perquè Descartes i Elisabet semblen estar parlant de les "passions de l'ànima", com deia Descartes referint-se a ells. Alguns historiadors han remarcat que Elisabet podria haver estat una filòsofa per dret propi si no hagués estat per la manca d'una presentació sistemàtica de la seva posició filosòfica.