Oppenheimer és una pel·lícula de drama històric biogràfic de 2023 dirigida, escrita i coproduïda per Christopher Nolan, basada en la vida de J. Robert Oppenheimer, el físic teòric estatunidenc acreditat per ser el "pare de la bomba atòmica" pel seu paper al Projecte Manhattan, el projecte de la Segona Guerra Mundial que va desenvolupar les primeres armes nuclears. Adaptada del llibre American Prometheus: The Triumph and Tragedy of J. Robert Oppenheimer de Kai Bird i Martin J. Sherwin, la pel·lícula compta amb un gran repartiment encapçalat per Cillian Murphy com Oppenheimer, amb Emily Blunt, Matt Damon, Robert Downey Jr., i Florence Pugh en papers secundaris clau. És una coproducció entre Universal Pictures, Syncopy Inc. de Nolan i Emma Thomas i Atlas Entertainment de Charles Roven. Ha estat subtitulada al català.

La pel·lícula es va anunciar al setembre de 2021 i Cillian Murphy fou el primer actor del repartiment en confirmar el seu involucrament, amb la resta del repartiment afegint-se entre el novembre de 2021 i l'abril de 2022. La preproducció es va iniciar a partir del gener de 2022 i el rodatge va ser des d'aquell mateix febrer fins al maig del següent any. Oppenheimer va ser filmada amb una combinació d'IMAX 65mm i pel·lícula de format gran 65mm, incloent-hi, per primera vegada, escenes d'IMAX amb imatges en blanc i negre. Com en les seves obres anteriors Nolan va fer ús extens d'efectes pràctics, amb mínima intervenció d'efectes especials. L'edició de la pel·lícula la va portar Jennifer Lame i la música la va compondre Ludwig Göransson. Distribuïda per Universal Pictures, el film es va estrenar l'11 de juliol de 2023 a París i comercialment el dia 21 del mateix mes. És la primera pel·lícula de Nolan que no distribueix Warner Bros. Pictures des de Memento l'any 2000, a causa dels desacords derivats de l'estratègia de llançament simultània mitjançant HBO Max.

L'estrena simultània amb Barbie de Greta Gerwig va provocar el fenomen "Barbenheimer" a les xarxes socials, que va animar el públic a veure ambdues pel·lícules com a doble llargmetratge. La pel·lícula ha recaptat més de 400 milions de dòlars a tot el món i ha rebut elogis de la crítica, amb elogis particulars pel seu repartiment, guió i imatges.

Argument Un jove i brillant J. Robert Oppenheimer lluita contra la nostàlgia i l'ansietat al Laboratori Cavendish sota la tutela de Patrick Blackett, un tutor exigent, a qui deixa una poma enverinada. Després de completar el doctorat en física a la Universitat de Göttingen, torna als Estats Units impulsat per l'absència d'investigacions sobre física quàntica. Comença a fer classes a la Universitat de Califòrnia a Berkley, alhora que dedica temps a l'Institut Tecnològic de Califòrnia. Pel camí, coneix personalitats com Ernest Lawrence, Premi Nobel el 1939, que insisteix en la importància de les aplicacions pràctiques; Jean Tatlock, membre del Partit Comunista dels Estats Units, amb qui manté una relació sentimental intermitent fins al seu suïcidi; i la biòloga Katherine Puening, amb qui es casa més tard. En un moment donat, ell i Albert Einstein, físic de fama mundial, discuteixen sobre les implicacions de llarg abast de les armes nuclears i la feixuga càrrega de coneixements que suporten.

Leslie Groves s'acosta a Oppenheimer i demana que participi en el desenvolupament de la bomba atòmica, conegut com el Projecte Manhattan, però només després que Oppenheimer els asseguri que no simpatitza amb el comunisme. En conseqüència, Oppenheimer reuneix un equip de científics per treballar junts i crear la bomba atòmica a Los Álamos, Nou Mèxic, amb l'objectiu d'utilitzar-la com a mitjà per salvar el món malgrat les preocupacions sobre les possibles repercussions mundials, en particular, el perill dels nazis i el seu antisemitisme impulsa el jueu Oppenheimer.

Quan Alemanya es rendeix a la Segona Guerra Mundial, alguns dels científics del projecte comencen a qüestionar-ne la importància. Tot i això, aquest segueix endavant i la prova Trinity es porta a terme amb la incertesa inherent a la possibilitat de desencadenar una reacció en cadena que podria tenir conseqüències catastròfiques i potencialment acabar amb el món. La prova es completa amb èxit just abans de la Conferència de Potsdam. El president nord-americà Harry S. Truman pren la decisió de llançar bombes atòmiques sobre Hiroshima i Nagasaki (Japó). Devastat per la immensa destrucció causada per aquests bombardejos, Oppenheimer es reuneix amb Truman al seu despatx, que està disgustat per l'estat emocional d'Oppenheimer i ho percep com a debilitat. A la seva reunió, absol Oppenheimer de tota responsabilitat pels bombardejos, però Oppenheimer se'n fa responsable a si mateix.

Als anys següents, Oppenheimer es converteix en un ferm defensor contra el desenvolupament nuclear, especialment la creació de la bomba d'hidrogen. Tot i això, la seva postura es converteix en un punt de discòrdia en el tens clima de la Guerra Freda amb la Unió Soviètica. Els llaços esquerrans d'Oppenheimer i la seva associació amb Tatlock desperten sospites entre els funcionaris del govern. Lewis Strauss, una figura poderosa amb fermes opinions anticomunistes i rancúnia contra Oppenheimer, aprofita l'oportunitat per explotar aquestes acusacions a través d'una audiència destinada a apartar Oppenheimer de la influència política. Es revoca l'autorització de seguretat d'Oppenheimer, i la revelació de la seva aventura amb Tatlock i la sospita dels seus vincles amb el comunisme provoquen la caiguda en desgràcia, silenciant-ne de fet la influència. No obstant això, en una audiència pròpia, les accions de Strauss es giren en contra quan un antic tècnic del Laboratori Metal·lúrgic testifica contra Strauss, assenyalant els seus greuges personals i la seva agenda contra Oppenheimer. El Senat li denega un lloc al gabinet.

Repartiment

Cillian Murphy com a J. Robert Oppenheimer Emily Blunt com a Katherine Oppenheimer Matt Damon com a Leslie Groves Robert Downey Jr. com a Lewis Strauss Florence Pugh com a Jean Tatlock Josh Hartnett com a Ernest Lawrence Casey Affleck com a Boris Pash Rami Malek com a David L. Hill Kenneth Branagh com a Niels Bohr Benny Safdie com a Edward Teller Jason Clarke com a Roger Robb Dylan Arnold com a Frank Oppenheimer Gustaf Skarsgård com a Hans Bethe David Krumholtz com a Isidor Isaac Rabi Matthew Modine com a Vannevar Bush Tom Conti com a Albert Einstein David Dastmalchian com a William L. Borden Michael Angarano com a Robert Serber Jack Quaid com a Richard Feynman Josh Peck com a Kenneth Bainbridge Olivia Thirlby com a Lilli Hornig Dane DeHaan com a Kenneth Nichols Danny Deferrari com a Enrico Fermi Alden Ehrenreich com a Senate Aide Jefferson Hall com a Haakon Chevalier James D'Arcy com a Patrick Blackett Tony Goldwyn com a Gordon Gray Devon Bostick com a Seth Neddermeyer Alex Wolff com a Luis Walter Alvarez Scott Grimes com a Counsel Josh Zuckerman com a Giovanni Rossi Lomanitz Matthias Schweighöfer com a Werner Heisenberg Christopher Denham com a Klaus Fuchs David Rysdahl com a Donald Hornig Guy Burnett com a George Eltenton Louise Lombard com a Ruth Tolman Harrison Gilbertson com a Philip Morrison Emma Dumont com a Jackie Oppenheimer Trond Fausa Aurvåg com a George Kistiakowsky Olli Haaskivi com a Edward Condon Gary Oldman com a Harry S. Truman Macon Blair com a Lloyd K. Garrison Harry Groener com a Gale W. McGee James Remar com a Henry L. Stimson Gregory Jbara com a Warren Magnuson Tim DeKay com a John Pastore James Urbaniak com a Kurt Gödel

Producció Desenvolupament Després de la publicació del 2005 de la biografia de J. Robert Oppenheimer American Prometheus de Kai Bird i Martin J. Sherwin, el director Sam Mendes es va interessar per adaptar el llibre a una pel·lícula. Tanmateix, el projecte no es va materialitzar, i els autors es van mostrar pessimistes sobre les perspectives de l'adaptació del llibre a la pantalla. El 2015, J. David Wargo, propietari dels drets cinematogràfics del llibre, va passar per diversos guions amb la intenció d'una adaptació cinematogràfica. Wargo més tard va volar a Hollywood i va conèixer l'actor James Woods, que també havia organitzat una reunió amb Charles Roven, productor de diverses pel·lícules de Christopher Nolan. El 2019, cap al final de la producció de la pel·lícula de ciència-ficció de Nolan Tenet (2020), l'actor Robert Pattinson va donar al director un llibre amb els discursos d'Oppenheimer. Segons Nolan, aquests mostraven a Oppenheimer "lluitar amb les implicacions i les conseqüències del que ha passat i del que [ha] fet". Nolan va pensar que seria interessant representar "com hauria estat ser Oppenheimer en aquells moments" en contrast amb Tenet, que utilitza viatges en el temps per frenar una possible arma de destrucció massiva.

El desembre de 2020, Warner Bros. Pictures va anunciar plans per oferir les seves pel·lícules del 2021 a estrenes simultànies als cinemes i a HBO Max, citant l'impacte de la pandèmia de la COVID-19 en la indústria cinematogràfica. Nolan, que s'havia associat amb l'estudi en cadascuna de les seves pel·lícules a partir d'Insomnia (2002), es va indignar amb la decisió, ja que havia estat un defensor de les sales de cinema. El gener de 2021, els mitjans de comunicació van esmentar la possibilitat que la propera pel·lícula de Nolan fos la primera a no ser finançada ni distribuïda per Warner Bros. A mitjans de 2021, el cineasta ja havia abandonat Warner Bros. i s'havia reunit amb altres estudis per desenvolupar el seu nou projecte. Nolan havia recolzat anteriorment la decisió de l'estudi de donar a Wonder Woman 1984 (2020) un llançament simultani, afirmant que percebia que aquesta situació s'havia gestionat correctament, però va dir que havia estat exclòs de qualsevol discussió sobre el llançament ajornat de Tenet.

El setembre de 2021, es va anunciar que Nolan escriuria i dirigiria una pel·lícula biogràfica ambientada durant la Segona Guerra Mundial sobre Oppenheimer, amb Cillian Murphy en negociacions per protagonitzar-la. El director llegiria la biografia més tard aquell any, i va decidir basar el seu guió al voltant del llibre, alhora que considerava que Oppenheimer era la figura històrica més important que ha viscut mai pel seu paper en la creació de la bomba atòmica. Nolan es va apropar a diversos estudis per al projecte, inclosos Sony Pictures, Universal Pictures, Paramount Pictures i Apple Studios a causa de la seva relació tensa amb Warner Bros. Segons els experts, Paramount va quedar fora de la selecció des del principi arran de la substitució del CEO i president Jim Gianopulos per Brian Robbins, un defensor de l'augment dels llançaments de serveis de streaming. Nolan tenia connexions amb Donna Langley, la presidenta i directora de continguts del grup d'estudis NBCUniversal, que estava d'acord amb la posició del cineasta sobre la indústria del cinema. Com a tal, Universal va acceptar finançar i distribuir la pel·lícula, amb la producció començant el primer trimestre del 2022. L'estudi també va acceptar les estipulacions de Nolan, que incloïen un pressupost de producció de 100 milions de dòlars, un pressupost de màrqueting igual, una estrena exclusiva als cinemes de 90 a 120 dies, el 20 % del "primer dòlar brut" de la pel·lícula i un període de tres setmanes abans i després de l'estrena de la pel·lícula en què Universal no podria estrenar una altra pel·lícula nova.

Elecció del repartiment