La casa-fàbrica Balius és un edifici situat als carrers de l'Aurora, 11-11 bis i de la Riereta, 15 del barri del Raval de Barcelona. Juntament amb la veïna casa-fàbrica Terrés, constituïa un conjunt d'estil neoclassicista amb una clara influència de lÉcole polytechnique francesa, compost en tres parts simètriques, amb una casa a cada un dels extrems, generalment destinades a habitatges o oficines, i les «quadres» situades al centre. Tot i això, no està catalogada i, per tant, li correspon la categoria D (bé d'interès documental) atorgada per defecte a tots els edificis del districte de Ciutat Vella.
Història miniatura|esquerra|Façana del carrer de l'Aurora amb el Mural de la Fotografia miniatura|esquerra|Detall del Mural de la Fotografia, vandalitzat amb grafits miniatura|esquerra|Quarteró núm. 98 de Garriga i Roca (c. 1860)
Andreu Balius i Ferrer era un comerciant matriculat establert al carrer d'en Tantarantana, on tenia un dipòsit de teles de cotó en cru (empeses). El 1828 es va casar amb Teresa Bonaplata i Valentí (†1879), filla del fabricant d'indianes Salvador Bonaplata i Corriol.AHPB, notari notari Josep Marzola i Prats, manual 1.235/9, f. 172-175, 12-07-1828. Capítols matrimoni entre Andreu Balius i Teresa Bonaplata. L'octubre del 1839, els cònjuges Josep Suñol i Teresa Capdevila li van establir en emfiteusi un terreny del seu hort als carrers de l'Aurora i de la Riereta,AHPB, notari Ramon Sanpons, manual 1.249/13, f. 418-421, 24-10-1839. i el desembre del mateix any va demanar permís per a construir-hi una casa-fàbrica de planta baixa i dos pisos, segons el projecte del mestre d'obres Antoni Jambrú i Riera.AHCB, C.XIV Obreria C-132, 16-12-1839. L'abril del 1840, va demanar permís per a aixecar un tercer pis sobre els edificis en construcció, novament segons el projecte de Jambrú,AHCB, C.XIV Obreria C-134, 27-04-1840. i el 1841 hi va fer instal·lar una màquina de vapor de 16 CV a la seva filatura de goma elàstica. El 1846 va obtenir un privilegi reial per a fabricar un substitut del cuir per a cardes, corretges mecàniques, tubs per a bombes d'incendi i conducció d'aigua, en goma elàstica amb teles de cotó, lli, llana o seda.
El 1853, la recentment constituïda societat anònima L'Aprestadora Espanyola va comprar la fàbrica, aleshores arrendada a Agustí Feliu i Miralles, per 207.500 pessetes:AHPB, notari Montserrat Corominas, manual 1.308/7, f. 368-372, 03-12-1853; f. 403-404, 15-12-1853. «Aprestadora Española, la. c. Riereta 15. En este establecimiento se blanquean, tiñen, estampan y aprestan toda clase de hilados y tejidos de seda, lana, hilo y algodon.»
El 1860, la societat va vendre la propietat al fabricant Francesc Vilumara i Saus per 20.500 duros, a pagar en quatre anys.AHPB, notari Manuel Lafont, 26-08-1860. Tot seguit, aquest va demanar permís per a remuntar un quart pis al núm. 11 del carrer de l'Aurora, segons el projecte de l'arquitecte Josep Simó i Fontcuberta.AMCB, Q127 Foment 1058 bis C. El 1863, en aquesta adreça figuraven les fàbriques de teixits de Joan Casaramona i Vicenç Oliu, mentre que al núm. 15 del carrer de la Riereta hi havia la de merins de llana i cobrellits del mateix Casaramona i la de cardes cilíndriques de Pau Llauradó i Germà.
El 1874, Francesc Vilumara va dividir la propietat en tres finques, que va vendre respectivament als germans Ramon (Riereta, 15),AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/77, f. 729-742v, 31-03-1874. Rosa (Aurora, 11 bis),AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/78, f. 1191-1204, 12-06-1874. i Beatriu Rius i Lladó (Aurora, 11),AHPB, notari Joaquim Òdena, manual 1.315/78, f. 1217-1235v, 12-06-1874. fills del fabricant de paper de fumar Pere Rius i Vila, que va pagar per les seves filles, incloent-hi els seus dots.
A finals de segle, la fàbrica va ser novament compartimentada i llogada a diferents industrials. Així, el 1896, la fàbrica de pianos Charnier, Prats i Cia va demanar permís per a la instal·lació d'un motor a gas de 2 CV, sota la direcció de l'enginyer Pere Pins i Mata.AMCB, Q127 Foment 624 X. El 1899, s'hi instal·là la fàbrica de pastes de sopa d'Aliart i Casas, que demanà el trasllat dels motors elèctrics de 2 CV, sota la direcció de l'engiyer Agustí Vals i Berges.AMCB, Q127 Foment 986 Z. Aquell mateix any, s'hi instal·là la farga de Cristòfol Trenchs amb un motor a gas de 2 CV, segons el projecte de l'enginyer Gaspar Forcades.AMCB, Q127 Foment 308 Z.
El 1978, la finca del carrer de l'Aurora, 11 bis va ser ocupada pel Centre Internacional de Fotografia de Barcelona, que renovà les instal·lacions i les adequà a les funcions docents. La façana va ser decorada amb pintures d'Eduard Arranz Bravo i Rafael Bartolozzi, que constitueixen un suggerent conjunt d'imatges en blanc i negre relatives a la història de la fotografia.
Referències
Vegeu també Casa-fàbrica Bonaplata Casa-fàbrica Vilumara Casa-fàbrica Escuder Casa-fàbrica Vernis-Cantarell
Bibliografia
Balius Balius Categoria:Carrer de la Riereta Categoria:Carrer de l'Aurora