Māhū («al mig») a les cultures natives hawaiana i tahitiana són persones del tercer gènere amb rols espirituals i socials tradicionals dins de la cultura, similars a fakaleitī de Tonga i fa'afafine de Samoa. Històricament, els māhū se'ls va assignar home al néixer, però en l'ús modern māhū pot referir-se a una varietat de gèneres i orientacions sexuals.
Segons el māhū kumu hula Kaua'i Iki:Kaua'i Iki, citat per Andrew Matzner en 'Transgender, queens, mahu, whatever': An Oral History from Hawai'i. Intersections: Gender, History and Culture in the Asian Context núm. 6, agost de 2001
A la cultura popular moderna, māhū s'utilitza habitualment de manera pejorativa a les persones LGTBIQ+.
Història
miniatura|Papa Moe (Aigua Misteriosa), una pintura a l'oli de l'occidental Paul Gauguin, de 1893. Representa un māhū a Tahití bevent d'una cascada.
Segons alguns, en la història precolonial d'Hawaii, els māhū eren notables sacerdots i curanders, encara que gran part d'aquesta història es va elidir gràcies a la intervenció dels missioners. Altres descriuen que el māhū no té accés al poder polític, no pot aspirar a rols de lideratge i «percebut com sempre disponible per a la conquesta sexual per part dels homes». La primera descripció publicada de māhū es troba al diari de navegació del Bounty del capità William Bligh, que es va aturar a Tahití el 1789, on se li va presentar un membre d'una «classe de gent molt comuna a Otaheitie anomenada Mahoo... que encara que n'estava segur que era un home, tenia grans marques d'efeminació».William Bligh. Bounty Logbook. Thursday, January 15, 1789.
Un monument supervivent d'aquesta història són les «Pedres dels Màgic» o «Pedres de la vida» de Kapaemāhū a la platja de Waikiki, que commemoren quatre importants māhū que van ser els primers a portar les arts curatives de Tahití a Hawaii. La historiadora hawaiana Mary Kawena Pukui els denomina pae māhū, o literalment «una fila de māhū». El terme māhū es defineix de manera enganyosa al diccionari hawaià de Pukui i Ebert com «n. Homosexual, de qualsevol sexe; hermafrodita». L'assumpció del comportament homosexual reflecteix la combinació de gènere i sexualitat que era habitual en aquell moment.El terme «transgènere» encara no s'utilitzava durant el temps en què es van escriure les primeres fonts, i ha sofert canvis significatius en la definició al llarg del temps. Tot i que es va encunyar tècnicament a la dècada del 1960, el terme transgènere es va publicar poques vegades fins a la dècada del 1990 i no va tenir un gran ús fins a la dècada del 2000. La idea que els māhū són mosaics biològics sembla ser un malentès del terme hermafrodita, que en les primeres publicacions de sexòlegs i antropòlegs s'utilitzava generalment per descriure «un individu que té els atributs tant d'homes com de dones», inclosos els atributs socials i de comportament, no necessàriament un híbrid biològic o un individu intersexual. Això va fer que les persones homosexuals, bisexuals i no-conformes de gènere fossin etiquetades erròniament com a «hermafrodites» a la literatura mèdica.
Kaomi Moe, aikāne del rei Kamehameha III i un māhū, és un altre exemple històric.
El 1891, quan el pintor Paul Gauguin va arribar per primera vegada a Tahití, els indígenes pensaven que era un māhū, a causa de la seva extravagant manera de vestir durant aquella època. El seu quadre de 1893 Papa Moe (Aigua misteriosa) representa un māhū bevent d'una petita cascada.
Els missioners a Hawaii van introduir lleis bíbliques a les illes a la dècada del 1820; sota la seva influència, la primera llei d'antisodomia de Hawaii es va aprovar el 1850. Aquestes lleis van provocar l'estigmatització social dels māhū a Hawaii. A mitjans de la dècada del 1960, l'Ajuntament d'Honolulu va exigir que les dones trans portessin una insígnia per ser identificades com a homes.
L'artista estatunidenc George Biddle escriu al Tahitian Journal (1920-1922) sobre diversos amics māhū a Tahití, sobre el seu paper en la societat nativa tahitiana i sobre la persecució d'un amic māhū Naipu, que va fugir de Tahití a causa de les lleis colonials franceses que van enviar māhū i homosexuals a treballs forçats a la presó de Nova Caledònia. Rae-rae és una categoria social de māhū que es va utilitzar a Tahití a la dècada del 1960, tot i que alguns māhū la critiquen com una referència abjecta al sexe.
En les cultures contemporànies A la dècada del 1980, māhū, fa'afafine de Samoa i altres cultures queer del Pacífic van començar a organitzar-se, ja que els māhū i queer de les illes del Pacífic començaven a rebre reconeixement internacional en diversos camps.
L'any 2003, el terme «mahuwahine» es va encunyar a la comunitat queer de Hawaii: «māhū» (al mig) + «wahine» (dona); l'estructura de la paraula és similar a la samoana «fa'a» (la manera de) + «fafine» (dona/esposa). El terme «mahuwahine» s'assembla a una identitat transgènere que coincideix amb el renaixement cultural hawaià.
Kumu Hinaleimoana Kwai Kong Wong-Kalu ho va aclarir dient:
Entre els māhū contemporanis notables, o mahuwahine, inclouen Hinaleimoana Kwai Kong Wong-Kalu, Kaumakaiwa Kanaka'ole i Kaua'i Iki. Dins de la comunitat māhū LGTBIQ+ més àmplia, destaquen Noenoe Silva, Ku'u-mealoha Gomes, Bobby Holcomb i Kealii Reichel.
En moltes comunitats tradicionals, els māhū tenen un paper important a l'hora de transmetre i conservar la cultura polinèsia i ensenyant «l'equilibri entre la dona i l'home al llarg de la creació». Els māhū moderns mantenen les tradicions de connexió amb la terra, la preservació de la llengua i la preservació i el renaixement d'activitats culturals incloses les danses tradicionals, les cançons i els mètodes de tocar instruments musicals culturalment específics. El tatuatge simbòlic també és una pràctica popular. Els māhū moderns no alteren els seus cossos a través del que els altres considerarien una cirurgia de reassignació de gènere, però de la mateixa manera que qualsevol persona de la societat hawaiana/tahitiana es vesteix de manera diferent per a la feina, la casa i per sortir de nit.
Les relacions familiars fortes són importants a la cultura māhū, ja que els vincles de parentiu dins de totes les cultures hawaianes/tahitianes són essencials per a la supervivència de la família. Quan és possible, els māhū mantenen relacions sòlides amb les seves famílies d'origen, sovint convertint-se en pares d'acollida de nebodes i nebots, i s'han destacat per ser especialment «compassius i creatius». Aquesta capacitat de criar nens es considera una habilitat especial específica de les persones māhū. Les persones māhū també contribueix a les seves famílies i comunitats extenses mitjançant la recollida i el manteniment de coneixements, i la pràctica i l'ensenyament de les tradicions «hula», que tradicionalment es transmeten a través de les dones.
En situacions en què han estat rebutjats per les seves famílies d'origen, a causa de l'homofòbia i la colonització, els māhū han format les seves pròpies comunitats, recolzant-se mútuament i preservant i ensenyant les tradicions culturals a les generacions següents. Al documental Kumu Hina, Hinaleimoana Wong-Kalu visita una d'aquestes comunitats d'ancians a les muntanyes i es troba amb alguns dels māhū que van ser els seus mestres i la seva família escollida quan era jove.
Notes
Referències
Bibliografia
Vegeu també Drets LGBTIQ+ a Hawaii
Enllaços externs Una pàgina web orientada a les māhū.
Categoria:Transgènere Categoria:Tercer sexe