va ser un farmacèutic, químic, empresari i anarquista català. Conegut principalment per ser el fundador de les farmàcies Dutrem i el creador de l'Erotyl®. Els Laboratoris Dutrem es van anar especialitzant en el camp de les disfuncions i malalties sexuals, un tema bastant mal considerat per la majoria dels farmacèutics de l'època; a més de l'Erotyl, van preparar altres específics relacionats amb l'àrea sexual. Després de l'exili provocat per la Guerra Civil, va continuar la seva activitat professional a Mèxic, on també va ser cofundador dels Laboratorios FarBar a Ciutat de Mèxic i America Central.

Biografia Wenceslao Luis Agustín Dutrem Solanich va néixer a Mieres (la Garrotxa) l'any 1877. Fou el fill primogènit d'una família marcada per la medicina. Era fill de Jaume Dutrem Casademont (1842-1893) i Leonor Solanich Masoliver (1845-1916).

El seu pare, en Jaume, va ser un home de ciència que va estudiar medicina per la Universitat de Barcelona entre els anys 1867 i 1871, on es va titular com a metge cirurgià. Va exercir la seva professió a la capital catalana i els seus voltants fins que es va casar amb la Leonor l'1 de juliol de 1876. Aquell mateix any, per motius de feina, el matrimoni es va traslladar a Mieres, lloc on naixeria Dutrem.

L'any 1878, la família es va desplaçar a les Borges del Camp (Baix Camp). Fou en aquesta localitat on van néixer els seus altres sis germans entre el 1878 i el 1887.

Com a fill gran d'una família amb conviccions religioses extremadament rígides, Dutrem va patir una forta pressió familiar: va ser obligat a fer-se capellà, de la mateixa manera que la seva germana Amèlia va entrar en un convent com a monja. Aquests camins, imposats per la voluntat paterna, marcarien la seva joventut.

L'any 1893 va representar el trencament total de la vida que coneixien. La nit que el pare, en Jaume, va morir, la tragèdia va anar acompanyada d'una notícia devastadora. Mentre la família encara vetllava el difunt, les autoritats es van presentar a la casa per llegir el testament.

En un acte que va deixar la família en la més absoluta precarietat, en Jaume ho va llegar tot a l'Església. En quedar-se sense res, la Leonor, sola i amb quatre nens petits al seu càrrec, va prendre una decisió valenta i immediata: aquella mateixa nit van abandonar la casa i van marxar cap a Barcelona en tren per buscar un futur lluny de la misèria a la qual havien estat condemnats.

Un cop establerts a Barcelona, i lliure de la pressió d'un pare que els havia desheretat, Dutrem va deixar el sacerdoci. Per tal de sobreviure i ajudar la seva mare, ell i els seus cinc germans homes van haver de guanyar-se la vida exercint l'ofici de barbers. Malgrat haver començat de zero i treballar de barber per necessitat, Dutrem no va abandonar mai la seva ambició intel·lectual. Va compaginar la feina amb els estudis fins a obtenir la llicenciatura en Farmàcia, recuperant així el vincle amb el món de la salut que havia iniciat el seu pare, però sota els seus propis termes i mèrits.

A finals del segle XIX, la família Dutrem residia a la Baixada de Viladecols, 2, davant de la plaça de Traginers, al barri Gòtic de Barcelona. Fou en aquest entorn on Dutrem va conèixer la que seria la seva companya, Angela Domínguez Ortelli Barelli, que vivia a l'altre costat de la plaça, al carrer de Jupí, 4. L'Angela era filla d'una vídua italiana del nord, Amalia, provinent d'una família burgesa tradicional de la Llombardia.

Dutrem i l'Angela es van conèixer l'any 1898; ell solia veure-la quan ella anava a missa a la Basílica de Santa Maria del Mar. La relació, però, no va comptar amb l'aprovació de la mare de l'Angela, que rebutjava el pretendent per la seva situació i antecedents. Malgrat l'oposició familiar, l'any 1899 l'Angela va decidir anar-se'n a viure amb Dutrem. La parella va conviure i va tenir diversos fills, tot i que no van formalitzar el seu matrimoni fins a l'any 1915. https://pares.mcu.es/ParesBusquedas20/catalogo/autoridad/127293 El matrimoni va tenir tres fills, que seguirien una destacada trajectòria intel·lectual i científica:

• Wenceslau Dutrem i Domínguez (Barcelona, 1909), metge i farmacèutic de renom.

• Eliseu Dutrem i Domínguez (Les, Vall d'Aran, 1911), advocat i farmacèutic.

• Marta Dutrem i Domínguez (Les, Vall d'Aran, 1914), advocada.

L'activitat política de Dutrem va marcar el destí de la família a principis del segle XX. A causa de la seva implicació en els fets de la Setmana Tràgica (1909), va començar a ser perseguit políticament per les autoritats. Per a fugir de la repressió a Barcelona, l'any 1910 la família es va traslladar a Les, a la Vall d'Aran. Aquest «exili interior» prop de la frontera francesa els va permetre viure amb certa seguretat durant gairebé una dècada. Fou durant aquesta etapa aranesa (1910-1919) quan van néixer els seus fills Eliseu i Marta.

Wenceslao va residir a Castellbell i el Vilar, on va exercir com a farmacèutic des del 1919 al 1922 Va ser propietari d'una farmàcia a Barcelona amb laboratori situada al número 50 del carrer de Sant Pere Més Alt, on es van formular diversos productes de certa fama com l'Erotyl, a jutjar per la publicitat de l'època.

Farmàcia i medicina Wenceslau va exercir de farmacèutic a diverses poblacions catalanes, entre elles Olot, Les i Castellbell i el Vilar, abans d'instal·lar-se a Barcelona novament, on obrí una farmàcia al número 50 del carrer de Sant Pere Més Alt i un altre farmàcia al carrer de la Sagrera 205. En aquesta farmàcia va instal·lar el seu laboratori i va vendre l'Erotyl a partir de mitjan de la dècada de 1920. Era un producte car, que es venia a 21,75 pessetes, però prometia la joventut eterna i s'assegurava que hom podia prendre'l amb «la major i la més absoluta confiança per ésser completament inofensiu».

L'Erotyl va gaudir d'una gran popularitat a la Barcelona de finals de la dècada de 1920 i principis de la de 1930. S'anunciava sobretot a les anomenades «publicacions sicalíptiques», com ara La Tuies i el Papitu, però també se'n parlava a setmanaris satírics com El Be Negre. Al Papitu era habitual que, damunt de l'anunci, es publiqués un acudit que fes referència a l'Erotyl i que no sempre era políticament correcte. Dutrem també fabricava altres productes, com la Ginelasa-Vaginoides, el Gonicideol i els Antilueticos Dutrem, tots ells relacionats amb l'activitat sexual. miniatura|248x248px|Cantant i ballarina Bella Dorita, posa en un anunci de les farmàcies Dutrem promocionant I'Erotyl el 1932 També s'anunciava en programes de mà que repartien els music-halls i altres locals de diversió, de vegades compartint protagonisme amb la Bella Dorita.

Anarquisme Wenceslau Dutrem estava molt en desacord amb la monarquia, i en aquest context extremista i propagandístic és on cal situar l'atemptat contra Alfons XIII el 31 de maig del 1906, quan la comitiva nupcial va ser atacada amb una bomba llançada per l'anarquista Mateu Morral. El «Dutrem Semovich» dels relats dels literats modernistes espanyols no era altre que Wenceslau Dutrem i Solanich.

Solia vendre medicaments per Espanya i França, en un temps en què els medicaments russos i polonesos tenien molta demanda. Com sabia expressar-se en rus i en alemany, es feia passar per rus, o per polonès presentant-se com a Wenceslau Semovich, en lloc de Solanich. L'escriptor Suara va esmentar en un article que estava molt sorprès «de veure un anarquista que tenia un laboratori farmacèutic» i va propiciar la discussió de si un anarquista podia guanyar diners o no, dient que a la reunió hi havia l'autor de l'atemptat reial.

Guerra Civil i exili miniatura|S.S Flandre

Quan va esclatar la Guerra Civil espanyola Dutrem i la seva esposa eren amb la seva filla Marta a Mallorca, des d'on van marxar a París. Els dos fills grans (Wenceslau i Eliseu) es van quedar a Espanya i uns mesos després es van trobar a París per després marxar a l'exili a Mèxic. Des de França van viatjar a l'exili mexicà a bord del vapor Flandre. L'1 de novembre de 1938 van arribar a terres mexicanes, al port de Veracruz. Dutrem va ser beneficiari del Servei d'Evacuació de Refugiats Espanyols (SERE). En arribar a Mèxic va haver de començar de nou i allà va fundar els Laboratoris Farbar, empresa en la qual van treballar també els seus tres fills. Mentrestant, a Espanya, va ser jutjat a Barcelona pel Jutjat núm. 2 de Responsabilitats Polítiques.

Mort miniatura Wenceslau Dutrem i Solanich va morir a les 14.20 del 16 de juny de 1957 a Ciutat de Mèxic, a l'edat de vuitanta anys, a causa d'una insuficiència cardíaca i esclerosi cerebral. El seu cos va ser sepultat al Panteón Jardín el 1957 a Ciutat de Mèxic.

Referències

Categoria:Castellbell i el Vilar Categoria:Mieres Categoria:Farmacèutics catalans del sud contemporanis Categoria:Químics catalans del sud contemporanis Categoria:Exiliats del franquisme a Mèxic Categoria:Morts a Ciutat de Mèxic Categoria:Científics garrotxins