Aquesta llista de vocabulari murcià recull una mostra significativa de lèxic propi del murcià, una variant meridional del castellà peninsular que es parla principalment a la Regió de Múrcia, a les comarques adjacents valencianes del Baix Segura i l'Alt Vinalopó i al corredor d'Almansa (a la província d'Albacete, Castella-La Manxa). S'hi inclouen també mots específics de la variant del murcià parlada a l'Horta de Múrcia i a la d'Oriola, coneguda com a panotxo.
La tria dels mots llistats s'ha fet a partir de les obres de referència citades a la secció Fonts. La traducció de cada entrada al català s'ha fet a partir del Diccionari català-valencià-balear (altrament dit Alcover-Moll), disponible en línia. Totes les accepcions mostrades es poden trobar en aquest diccionari.
Abreviatures i símbols
Abreviatures cf.: compareu (amb) col: col·loquial ex: exemple fam: familiarment fig: figuradament v: vegeu var: variant
Llengües arag: aragonès àr: àrab cas: castellà cat: català / val: valencià
Símbols *: paraula inclosa en el Diccionario de la lengua española de la RAE, disponible en línia. ~: paraula que té el mateix significat en català però s'escriu diferent, accents a banda, en aquesta llengua (ex: aladroque, bardiza, jeja). íd: "ídem", paraula que té el mateix significat i s'escriu igual, accents a banda, en català (ex: bajoca, garba, pésol).
A Ababol*: íd. Abonico: Parlar en veu baixa Abora: Ara Abruzaera: Gronxador, balancí (dabruzar 'agrunsar, bressar') Abruzar: Agrunsar, bressar Abuja: Agulla Acacharse*: Ajupir-se Acamarse: Macar-se~ les fruites Achantarse: Callar, amagar-se Acho: fam. Interjecció, salutació (de muchacho) Acieca: Séquia, síquia Acorar: íd. Adivinalla: Endevinalla~ Adobar: íd. Afoto: Fotografia Agora: Ara Aguaeras: Albarda de pleita amb quatre compartiments per a col·locar-hi càntirs Aguatocho: Fangar o bassa petita Agüelo: Avi (cf. val. 'güelo'~) Agüeras: Aigüeres~ Aguilando*: Paga extraordinària Aína / Aínas: Aïna~, aïnes~ (fàcilment, aviat) Ajuera: Fora Ajuntaera: Unió, associació Alacrán: Escorpí Aladroque: Aladroc~ (fig. a Múrcia, cartagener) Alante: Endavant o davant Alarbe: Alarb~ Alarís: Alhelí, violer Alazor: Astor Albarca: íd. Albellón*: Albelló~ Albercoque*: Albercoc~ Albercoquero*: Albercoquer~ Alboroque / Arboroque: Invitació, convit per a celebrar alguna cosa Alcabo: Al capdavall Alcabor: àr. Buit a la campana de la xemeneia en un forn per a coure-hi pa Alcacil* / Alcancil: Carxofa Alcancia: Guardiola Alcuza: Petit atuell de cuina per a l'oli Alenjos: Lluny Aletría*: íd. Alfarda: íd. Alfarrazar: Alfarrassar~ Alhábega*: Alfàbrega~ Aligenciar: Adquirir, obtenir, agenciar Álima: Ànima~ Aljibe: Aljub~ Almazara: Almàssera~ Almostrá: Almostra~ Alpargate* / Apargate: Espardenya Alpicoz: Alficòs~ Aluego: Després Amanoso: Amanyós~ Amoquinar: Apoquinar~ Amorgonar*: Amurgonar~ Amoto: Motocicleta Anca: col. A ca~ (ex. "vamos anca la agüela" 'anem a ca l'àvia') Ande: On Angarillas: Albarda de ferro corb per col·locar-hi sacs o feixos Angor*: Angoixa, ansietat Anguno: Algun Añidir: Afegir Anochecer: Fer-se fosc Anque: Encara Ansa: Nansa~ Antiyer: Abans-d'ahir Antonces: Aleshores ¡Apa!: íd., interjecció Apalancar: Estantolar, afermar Apañao: Manyós, bonic Aparejo: Aparell~, albarda de ruc o mula Apechusques*: Utensilis, eines. Per extensió, qualsevol conjunt d'objectes manuals o transportables Aperreao: col. Fatigat per la feina Apiojarse: Dit d'una planta: omplir-se de pugó. Aponar: íd. Aporrear: Colpejar Aposarse: Posar-se~ Aposo: Pòsit Aprietar: Prémer Aquese: Aqueix~, pronom demostratiu Aqueste: Aquest~, pronom demostratiu Aquesto: Això, pronom demostratiu Arbullo: Orgull Arco de San Martín: Arc de Sant Martí~ Ardil: Ànim, prestesa, astúcia (cf. cat. 'ardit'~) Arna: íd. Arracás: Arracades~ Arradio: Receptor de ràdio Arramblar: íd. Arrejuntar: Arreplegar, aplegar Arribota: Molt amunt, al cim Arricuperar: Recuperar Arrodear: Envoltar Arrope: Arrop~ Arrufaldarse: Fer demostració de disgust (cf. cat. 'arrufaldar'~) Artígulo: Article Asaúra: Freixura, pulmons d'un animal Ascrebíos: Escrits, textos Ascribiores: Escriptors Asentar: Assentar~, seure Asín: Així Atascao*: Pertinaç, obstinat, tossut Atiforrar: Atipar Atoba: Tova~ Atocha: Totxa~ Aturullamiento: Aturullament~ Aturullar: íd. Ávaro: Avar Avellanas: Cacauets Avellanas finas: Avellanes Averío: íd. Azadar: Flor del taronger (cas. azahar) Azarbe: àr. Llera on van a parar els sobrants dels regs Azogue: Argentviu, tant per al metall com per a algú que és molt bellugadís (ex. "este zagal tié azogue" 'aquest nen és un un argentviu')
B Babi: fam. Bata que se'ls posa als nens a l'escola. Per extensió, totes les bates Babol*: v. Ababol Bajoca*: íd. Baladre: íd. Baldao: Baldat~, molt cansat Baldosa: Vorera Baleo: Estora gran de pleita Balsón: Bassot~ Bambolla: Bombolla~, butllofa Bambos: Sabatilles esportives Bancal*: íd. Banco*: Cavallet d'escala doble Bardiza*: Bardissa~ Bardomera: íd., abundància de bardoma Barraca: íd. Barraco: Porc mascle (cf. cat. cas. *verraco~) Barrigaverde: col. A Cartagena, murcià Barza: Barsa~, barxa Becicleta: Bicicleta Berrinche*: Enuig gran Bilocha: Milotxa~ Biñuelos: Bunyols Binza*: Vinça~, llavor de pebre o de tomàquet Biznaga: Ramell de gessamins en forma de bola Blanca*: Garsa Blanco: Embotit de porc, ou i espècies semblant a la botifarra Blea / Bleda: íd. Blincar: íd. Bocha: Botxa~, arruga que es fa a la roba Bofo: Fofo~ Boja: Boix~ Bolchaca: Butxaca~ Bolinche: Bolitx~ Bollero: col. Que té sort Bollicos: Dolç nadalenc a base d'ametlla, mel i xocolata Bonico: Bonic (cf. val. 'bonico'~) Boquete: Forat Boria: Boira~ Borneo: Borneig~, fer un volt Borrar: íd. (treure borró les plantes) Borrón: Borró~ Botijón: Càntir rodó, de dors pla, per a penjar al carro Botijoso: Botijós~, quec Botinflar: íd. Boyero: Bover~ Bozo: Morrió (cf. cat. 'boç'~) Brazal: Braçal~, canal de reg Brazao: Braçat~ Brear: Atonyinar, pegar molt (cf. cat. 'bregar'~) Brevón: Bacora Buba: Pupa, dany Bubo: Mussol Buchara: Cullera Buche: Tripa, panxa Buchillo: Ganivet Bufao: Bufat~, inflat Bufar*: íd., inflar Bufeta: íd. Bujero: Forat Busano: Cuc
C Ca: íd. (ex. "Está ca su suegra") Caballón: Cavalló~ Cabañuelas: Pronòstic de l'any segons l'estat del temps al mes d'agost Cabernera / Cavernera / Cagarnera: Cadernera~ Cachumbo: Andròmina, atuell Cachusca: fam. Bota per a la pluja, "catiusca" Cagalera: íd. Cagao: Cagat~, espantat Cagueta: íd. Calbote / Calbotazo: Calbot~ Calentor: íd. Calichazo: Glop Caliche*: Calitx~, joc típic de l'horta murciana, el País Valencià i Eivissa Calistro: Eucaliptus Camal: íd. Camisón: Camisa d'home Camota: Cabota~ Canalera*: íd. Cancán*: Cansament, molèstia, fastigueig Cancanoso: Amoïnós, pesat Canear*: Escalfar al sol alguna cosa. Cangrena: íd. Canguelo: íd. Canijo: Feble o malaltís Cansera*: íd. Cantamusa: Pretext, ximpleries Cantearse: Moure's Cantusear*: Cantussejar~ Canute: Canut~ Caparra*: íd. Caparrón: Tipus de tàpera Capaza*: Cabàs~, senalla Capazo: Cabàs~ Capillo: Capoll del cuc de seda Capolar: íd. Capuzar: Capbussar~ Capuzón*: Capbussó~ Carrasca: íd. Carricoche: Carret per a portar-hi nens Carrizo: Càrritx~ Cascaruja*: Conjunt de fruites seques amb casca~ Catalana: fam. Entrepà o torrada de pa amb tomàquet i pernil Cebollazo: Cop contundent propinat amb violència Cenaoria: Pastanaga Cencia: Ciència Cerriche: Garric~, coscoll, mala herba Cerrucho: Xerrac~ Chache: fam. Oncle, germà dels pares Chacho: fam. Afèresi de noi (de muchacho). Oncle Chamada: Calamitat, cop advers (cf. arag. chanada) Chambi: fam. Gelat, especialment els que vénen com sandvitxos amb dues galetes Chaparrazo: Xàfec Chapina: Petxina~ Charate: Llagost Charrador: Xerraire~ Charreta: Xarreta~ Chato: Persona de baixa estatura Chepa*: Gepa~ Cherro: Xerro~, bou jove Chicharra: Cigala Chiche: Carn comestible que se'ls ofereix als nens Chichipán: Mallerenga Chicón: Noi crescut (cf. val. 'xicon'~) Chiguito: Petitet Chinchar: Amoïnar, causar desassossec Chino: Porc (de cochino) Chirrete: Xanquet Chispa: Porció petita, poca cosa Chispao: Embriac Chispera: Gatera Chisquero: Encenedor d'espurna i metxa Chitar: Gitar~ Chito: Noi, petit (a Cieza) Chulla*: Xulla~ Chuminá: Ximpleria. Sense valor. Escàs Chumino: col. Xumino~, vulva Chuscarrar: Socarrar~ Chusco: Tros de pa Cieca*: Séquia, síquia Clisao: Eclipsat, endormiscat Clisos: Clissos~, ulls Cloca: Lloca~ Closar: Encaixar Cobollo: Cabdell, brot dels arbres i altres plantes Cocón: Clot que produeix la caiguda de l'aigua (cf. cat. 'cocó'~) Cofín: Cofí~ Cojitranco: Coix, tolit Colaña*: Fusta per a sostenir el sostre Comencipiar: Començar Comencipio: Principi Companaje*: Companatge~ Conservancia: Conservació Conticoneso: Tot i amb això Coqueta: Còmoda, moble Corba: Sofraja Corbilla / Corvilla: Corbella~ Corca*: Corc~ Corcar*: íd. Cordeta*: íd., corda fina d'espart verd Cordial: Dolç d'ametlla mòlta Cordonera: Cordó Cornazo: Cornada Cornijal: Racó Corrental: Got de vi Correntía*: íd. Cortao: Tallat~, precipici Coscaletas: Anar a coll-i-be Costillejas: Costelles de porc Costón*: Dic a la vora d'un riu Coyeron: Colleró~ Cranco: Cranc~ Crespillo: Crespell~ Crilla: Creïlla~ Crío*: Nen Crujío: Mastegot Cualo: Quin (en interrogació) Cuarsiquier: Qualsevol Cuasi: Quasi~ Cucafera: íd., drac monstruós que es treia a Múrcia durant les festes del Corpus. N'hi ha constància en documents fins al 1604. Cucala: íd., cornella Cucarse: Cucar-se~ els llegums o altres aliments Cuñao: fam. Tractament habitual entre amics
D Danone: fam. Iogurt (per extensió) Dende: Des de Der: Del, d'ell. Desansiao: Decaigut, mancat d'ànim, entristit Desapartar: Apartar Desbrebao: Esbravat~ Descambiar: Descanviar~ Desenliar: Desembolicar Desipela: Erisipela, Inflamació de la dermis, caracteritzada pel color vermell Deslechar: Treure als cucs de seda les deixalles Desmayao: Mort de gana, arreplegat Despentolado: Espentolat~ Desperfollar*: íd. Desroñar*: Esporgar els arbres (cf. cat. 'desronyar'~) Difensa: Defensa Dimpués: Després Dispierto: Despert Dista: Fins Doncel: Donzell~, planta medicinal que es fa servir com a tònic estomacal Dondorondón: fam. Personatge ridícul (insult)
E Educancia: Educació Ejraciao / Ejaciao: Desgraciat Embarajar: Barallar~ (les cartes) Embolicar*: íd. Embozar*: Embossar~ Emperifollá: Molt mudada, maquillada Emperrarse: Encaparrar-se Empreño: Empreny~ Emputecío: Propens a les prostitutes Encanarse: Esganyar-se~ Encandilar: Enlluernar Encangrenao: Enrabiat Encarruchar: Dirigir, conduir, portar pel camí desitjat Encasquetar: Carregar a un altre la càrrega, feina o cosa no desitjable Encharcarse: Inundar-se Encomedio: Enmig de Endimás: A més a més Endiñar: Endinyar~ Enflechado: Participi denflechar, anar com una fletxa Enfollonáo: Embriac Enfurruñao: Enfadat Enga: Vinga! Enjamás: Mai Enjugascarse: Enjogassar-se~ Ennoviao: Enamorat Enrabietarse: Agafar una enrabiada~ Enritao: Irritat Enritar: Excitar, causar ira. Irritar Enrobinao: Rovellat Enruna: íd. dipositada al fons de les séquies Ensalá: Amanida, embolic, merder Ensoñiscao: Endormiscat Entandar*: Atandar~ Entavía: Encara Entrapizarse: Cobrir-se de pols la roba, de manera que no es pugui netejar encara que s'intenti Envacunar: Aplicar la vacuna Enviciao: Viciat Enza*: Inclinació, afició (cf. cat. 'enza'~) Equilicuá: Això mateix, exacte Esaborio: Dessaborit~ Escacharrarse: Trencar-se Escalabrar: íd.